rellotge
logotip cassadigital.cat
| h

Perfil

M. Dolors Godoy i Rotllens sindicar

M. Dolors Sóc figuerenca de naixament i cassanenca per matrimoni. Mare,  àvia i besàvia de família nombrosa. Vaig ocupar l'alcaldia de la vila el 1979 i sempre he participat en tasques de voluntariat. Actualment formo part de la junta de l'Associació de familiars de malalts d'Alzheimer i porto l'administració de Llumiguia.


Últimes entrades



Arxiu



Altres blocs



Bloc de M. Dolors Godoy i Rotllens



Esperanto - Esperança

< Anterior | Següent >


DIUMENGE, 26 ABRIL 2009 08:00h

En els moments actuals en els quals hi ha tanta intercomunicació, que la gent viatja tant, quantes vegades ens ha estat un obstacle el desconeixement de la llengua dels països visitats.
Avui sembla que la solució està en que tothom parli anglès però a fi de comptes l’anglès és una llengua manllevada a un altre país, no una llengua creada per a ús de tots els països del món, sense que calgui adjudicar-li cap paternitat.

Es podria atribuir la paternitat de l'esperanto al Dr. Luís Làzaro Zamenhof, però Zamenhof, nascut a Byalistok el 1859, en l’actual Polònia que llavors es trobava sota el domini rus, va refusar tot protagonisme i va deixar de banda la qüestió dels “drets d’autor”.

Aquest metge oculista i gran políglota, fill d’un professor de llengües, parlava sense problemes el jiddish (el seu origen era jueu), rus, polonès, i alemany i entenia bé el francès, el grec clàssic, el llatí, l’italià, l’anglès, l’hebreu, l’arameu i posseïa algun coneixement d’espanyol i lituà.

El feu sofrir molt el constant enfrontament, per raons ètniques i culturals, entre russos, polonesos, jueus i altres grups i això li feu concebre la idea de cercar un instrument de comunicació que tranqués barreres i ajudés a la mútua comprensió.

I així, el “Doktor Esperanto” (Doctor Esperança) com va signar el seu primer llibre “Unua libro” el 1887, va entregar a la posteritat una llengua internacional que es diria, com li deien a ell, “Esperanto” (Esperança)
Per què l’esperanto que era neutral, democràtic, lògic i fàcil no va reeixir com ell esperava?

Hi havia masses motius en contra: el seu origen jueu, el veure algunes dictadures aquest idioma com una amenaça, el considerar-lo un instrument vàlid pel món de l’espionatge.
No n’hi hagué prou amb què la Unesco ja el 1954 i també el 1985 reconegués el valor i la utilitat d’aquest idioma universal...

Però poc a poc l’esperanto es va anar obrint pas: primer als països de l’est d’Europa, d’allà cap a l’Àsia: Japó, Xina, Corea...més tard cap a Sud-Amèrica. Alguns països com Hongria, Bulgària i la Xina l’imparteixen a les escoles i a l’Acadèmia de les Ciències de Sant Marino l’esperanto és l’ idioma d’instrucció. Actualment es calcula que l’empra amb fluidesa una comunitat d’uns 2 milions de parlants i uns 10 milions més es veuen capaços de servir-se'n. A Catalunya hi ha associacions esperantistes com també a València, a Màlaga, al País Basc...

El fenomen de l’esperanto es caracteritza per un elevat nivell d’auto organització i fors de debat. Hi ha una gran quantitat d’esdeveniments tant locals com internacionals (congressos, festivals, seminaris) Aquest any tindrà lloc a finals de juliol el 94 Congrés internacional a la mateixa ciutat de Zamenhof i baix el seu lema: Creem ponts de pau entre els pobles” i les inscripcions provenen de 59 països. El mateix mes i també amb caràcter internacional es farà una escola d’estiu prop de Bratislava.. Hi ha xarxes de relació entre particulars, cursos per Internet en català, llibres i diccionaris que gratuïtament es poden descarregar de la xarxa...
No és per tant una utopia: és una realitat inqüestionable i com llegia en un escrit publicat a Internet: “Si el Barça és més que un club, l’esperanto és més que una llengua”.

 

El Dr. Luís Làzaro Zamenhof El Dr. Luís Làzaro Zamenhof

lectures 4506 lectures comentari 2 comentaris


Etiquetes: idiomes, comunicació, pau,



Comentaris

ariadna 09.4.2013. 18.15h bescanó, girona

hola bones. primer de tot em presento: soc dinamitzadora social en un centre/residencia de gent de la tercera edat; l' altre dia va sortir un reportage al diari sobre vosté. Una residents del centre, el va llegir i amb moltes ganes li ha escrit una carta on li comenta algunes coses. siusplau si ens pogues fer arribar alguna direccio on poguessim fer-li arribar la carta, ens faria un gran favor moltissimes gracies per tot. esperem resposta el mes aviat possible.


Alicia 13.5.2009. 00.45h Cassà de la Selva

Quan era petita recordo que el meu pare(el visitava un cop al mes), m'ensenyava l'Esperanto, però quan vaig arribar a preadolescencia, no vaig volguer saber-ne res,i ara només recordo el Kulero i el Kulerego (cullera i cullerot),les dues paraules que em van quedar gravades, suposo perqué em feia grácia la paraula. Ara m'hagués agradat saber-lo i poder-lo ensenyar. Es un idioma que ja hauria d'estar a totes les escoles, per ser un idioma universal.




5 !10 !20 !Tots
1




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

La direcció del web cassadigital.cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg. Veure la normativa


La direcció del web cassadigital.cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg. Veure la normativa


© cassadigital.cat, | qui som | crèdits | avís legal | publicitat | contacta'ns