Bloc de Mònica Plana Culubret a Cassa Digital

Mònica Plana Culubret - Digerint

Mònica Plana Culubret — Sun, 07 Mar 2010 12:26:12 +0100

Em pregunto si encara ara a escoles, instituts i universitats, els professors, tutors o catedràtics s'aferren a la teoria de la separació de poders de Montesquieu en un estat social i democràtic de dret (legislatiu, executiu i judicial). A la meva època, era així. I, disortadament per això, continuo intentant païr l'aparició del quart i el cinquè (mitjans de comunicació i internet). La digestió no serà fàcil però, el camí a la democracia tampoc ho fou.

Mònica Plana Culubret - Enamorada d'Europa

Mònica Plana Culubret — Sun, 14 Feb 2010 21:46:11 +0100

Qui em coneix sap que sempre he estat europeista. Per tant, em cou i em dol, quan sovint he d’acabar per donar la raó a aquells que afirmen que Europa – la Unió Europea – no ha arribat als ciutadans. No fer-ho però, seria negar l’evidència: als diaris llegeixo que Espanya presideix el Consell Europeu en comptes del Consell i en els temaris d’oposicions a l’administració pública s’esmenta la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell, el TJUE i el Tribunal de Comptes com a institucions de la Unió, però no, el Consell Europeu o el Banc Central Europeu; però, és clar, si és té en compte que en aquests temaris el text de referència és el fracassat Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, en comptes de l’actual Tractat de Lisboa (TUE + TFUE) en vigor des de l’1 de desembre de 2009 i ratificat pels 27 Estats Membres: què es pot defensar?

Malgrat tot, continuo enamorada d’Europa , de la Unió i dels europeus.

Mònica Plana Culubret - Dos llocs. Dos fets.

Mònica Plana Culubret — Thu, 31 Dec 2009 19:10:40 +0100

Ahir. 12 de la nit. Cotxe de Securitas aparcat al mig de la Rambla amb llums enceses i ocupant a l'interior. Desconcert. L'Ajuntament de Girona ara contracta un servei privat de vigilància? No, però, l'empresa que té un caixer a la cantonada entre Rambla i Argenteria, si.
Avui. Migdia. Secció de llaunes vàries d'un supermercat. De nou, desconcert. Doble envoltori per a les escopinyes: el de cartró i, a sobre, caixeta de plàstic. Serà que es vol posar a prova els nostres coneixaments de reciclatge? No, serà que hi ha qui es dedica a canviar llaunes d'escopinyes per llaunes de sardines.
Dos llocs. Dos fets simplement anecdòtics l'útlim dia de l'any 2009 però, i l'últim dia de l'any 2010?

Mònica Plana Culubret - Juanes amb Juárez

Mònica Plana Culubret — Tue, 08 Dec 2009 22:32:17 +0100

Entrar a Ciudad Juárez, gravar i utilitzar posteriorment imatges per confeccionar un film denúncia és difícil. No obstant, Gregory Nava amb Bordertown ho aconseguí. Aconseguí visualitzar una de les tantes violacions flagrants dels drets humans que a l’actualitat persisteixen, el femicidi. Junt amb Nava, Juanes, que sensible al que en aquesta ciutat fronterera es cou, no va dubtar en aparèixer a la pel·lícula en una escena on no el trobarem mai en la realitat: cantant envoltat de l’alta societat mexicana que, coneixedora de la gran quantitat de casos de dones violades, assessinades i mig enterrades en el desert proper a Ciudad Juárez, no fa res. Juanes amb Juárez.

Mònica Plana Culubret - El titànic d'en Màrius

Mònica Plana Culubret — Tue, 17 Nov 2009 23:57:33 +0100

El Titànic, s'enfonsava. El titànic d'en Màrius, no. Es creix davant del públic. Joc de paraules rera joc de paraules, se'l posa a la butxaca i, més encara, quan aquest públic és culé. Avui, els cassanencs culés que han assistit a l'acte de presentació del programa Voluntariat per la LLengua curs 2009-2010 organitzat pel Consorci de Normalització Lingüística ja no hauran de buscar més adjectius per qualificar als de Madrid i quedar aparentment bé. Des d'ara, pels cassanencs culés, els de Madrid seran encisadors. Si, sense dubte, els madrilenys seran en 6 a 2.

Mònica Plana Culubret - Río enfonsa el somni?

Mònica Plana Culubret — Fri, 02 Oct 2009 21:55:52 +0200

Pensava que existia una norma no escrita coneguda per tothom i arreu en relació a la designació de les seus olímpiques. Vistes les cares de decepció d'aquesta tarda, anava errada, tan coneguda per tothom i arreu no debia ser.
Des de1952, no s'organitzen dues olimpíades d'estiu consecutives al mateix continent. La Vanguardia demà dirà que Río enfonsa el somni de Madrid, n'esteu segurs?

Mònica Plana Culubret - Començar de nou

Mònica Plana Culubret — Tue, 15 Sep 2009 22:59:03 +0200

Sense ni tenir temps de reacció, se'ns ha fós l'estiu: jersei pel dematí, pluja i tornada a la rutina. Uns, a l'escola; altres, amb sort, a la feina. Amb tot, any a any, hem après a afrontar-ho i, fins i tot, a aquestes alçades, hi ha qui retorna amb ganes de menjar-se mig món. Quina enveja! Perquè, de segur que, a tots aquests, no els rebenta haver d'escoltar, vulguis o no, minut si minut també, la última campanya de màrqueting de la Nostra. Si, allò de... començar de nou...

Mònica Plana Culubret - La cançó de l'estiu

Mònica Plana Culubret — Wed, 22 Jul 2009 01:32:19 +0200

Simple. Aquest any el grup suec Billie the Vision and the Dancers i el seu hit Summercat però, en especial, la cervesa que més es beu ens ho han posat molt, molt fàcil. No sentim res més. Cantem i ballem al so de Tonight, tonight, tonight, tonight I wanna be with you tonight . Ens n'anem a dormir amb aquesta cançoneta d'estiu clavada en el cervell i, quan ens despertem, de sobte, ens trobem baixant-la de l'itunes. Prodigis de ser, senzillament, la cançó de l'estiu!

Mònica Plana Culubret - La bústia que un es mereix?

Mònica Plana Culubret — Fri, 03 Jul 2009 00:36:45 +0200

Fa dies que no obria la bústia però, avui no m'hi he pogut resistir. I, així és quan, finalment, m'he trobat catalogant tot el que hi he trobat. Les pizzeries es situen en el primer lloc del meu rànquing particular. Tot seguit, molt frec a frec, segueix la publicitat dedicada al món de la bellesa (perfums, cosmètics,etc.). En un tercer lloc, que pren força, les ofertes de feines i feinetes diverses (netejar, pintar, cuidar,etc.).
Per una banda, m'alegra constatar que l'arribada de factures no s'ha pogut colar en el pòdium; i, per altre, em decepciona no trobar ni una trista postal que, en realitat, és el que volia i esperava sense demanar.

Mònica Plana Culubret - "Mono" de Festa?

Mònica Plana Culubret — Sun, 31 May 2009 21:03:58 +0200

"Mono" de Festa? Durant tot aquest any, no. I...si a sobre hi afegeixes el fet de la LLiga, la Copa i la Champions que ho ha eclipsat tot, encara menys. Tanmateix, el " mono" pot arribar en l'últim moment, quan ja ni t'ho planteges, quan t'és del tot indiferent quins grups actuen, quins actes fan a la Coma o qui fa el correfoc, per aplicació i adaptació d'aquella dita universalment coneguda " Sempre quedarà Paris". Doncs, això, "Sempre quedarà la Festa Major de Cassà".
Per a tots, el que ja tenen "mono" de Festa i pels que no esperen tenir-ne: Bona Festa Major!

Mònica Plana Culubret - Sentir-se petit

Mònica Plana Culubret — Tue, 07 Apr 2009 21:56:09 +0200

Un es pot sentir " petit" conduïnt per una autopista amb sis carrils per banda. Un es pot sentir "petit" quan li serveixen un tallat que fa cinc vegades el que està acostumat. Un es pot sentit "petit" quan sempre havia fet una 40 i, tot d'una, entra en una XS. Un es pot sentir "petit" quan esperant un taxi és un més d'una cua quilomètrica. Un es pot sentir "petit" quan no comprén qui li parla. En definitiva, un SEMPRE es pot sentir "petit" en relació amb qui o què es compari. Recordem-nos-en.

Mònica Plana Culubret - Perfil: lladre de vehicles

Mònica Plana Culubret — Thu, 12 Mar 2009 22:06:04 +0100

Robatori a l'interior de vehicle. Il·lusa! Quan temps podia passar sense que em toqués... Les estadístiques dels darrers mesos són esferaidores i per tant, tenia tots els números. Més quan el cotxe estava estacionat en un lloc propici: sota la via del tren.
Em trenquen el vidre de la part del conductor, s'emporten la ràdio i tota la documentació del vehicle però ni toquen l'ipod ni una litografia ni part de la compra del supermercat que hi havia al maleter.
En conclusió, desconec qui va robar-me però, en definitiva, deu tractar-se d'un/a individu/a que passa d'alimentar-se bé i que no valora ni les noves tecnologies ni, encara menys, l'art. Per a mi, evidentment i sortosament, millor.

Mònica Plana Culubret - Saber perdre

Mònica Plana Culubret — Wed, 11 Feb 2009 22:47:52 +0100

He tardat mesos en acabar Saber Perder de David Trueba. Però, ha valgut la pena. Així, ara, quan em posi a fer balanç a tota mena de situacions agradolces, tot i que en el llibre amoroses, només em caldrà recuperar un paràgraf d'aquest llibre. El paràgraf diu:
"Tinc ganes d'estar sola, de caminar sola. Sento una espècie de dolor en el pit, intens però agradable. És com si hi hagués una ferida lleu, una marca a la pell que vull acariciar, reconèixer, per tot el que ha significat per mi. Ara que encara hi és, perquè és possible que, aviat, desapareixi".

Mònica Plana Culubret - Les claus i jo. Jo i les claus.

Mònica Plana Culubret — Mon, 02 Feb 2009 22:03:21 +0100

Les claus i jo. Jo i les claus. Relació impossible.
Tinc un clauer que fa por. Una cinta verda llempant d'on hi pengen tres clauers i un munt de claus. Es veu. Es veu molt. Tot i això, ja són quatre les vegades que m'he quedat tancada fora casa. La primera, a mitja tarda i mitja paciència perquè casualment en el famós clauer no hi tenia la clau del cotxe i vaig poder anar a buscar el duplicat. La segona, al vespre, només amb mòbil i sense ni cinc, va suposar una llarga estona voltant carrers sense rumb tot esperant a alguna ànima caritativa que em baixés el duplicat. La tercera, me n'adono a les sis de la matinada d'un dissabte, horrorós! perquè tot i que amb mòbil, a qui goses despertar a aquestes hores? I...la última, cansada, esgotada d'un dia de treball de més de dotze hores, arribo al cotxe, aparcat a llarga distància del meu lloc de treball, i sorpresa, descobreixo que no sé on he deixat les claus. Jo i les claus. Les claus i jo.

Mònica Plana Culubret - El cant dels ocells o Albert Serra

Mònica Plana Culubret — Tue, 20 Jan 2009 15:40:05 +0100

No he vist res d'aquest director novell i prolífic. Només he llegit crítiques i articles periodístics a varis diaris moguda pel que m'han explicat d'ell. Els que el coneixen me l'havien definit com un "freaky" i...quan ahir el vaig veure pujar a l'escenari per rebre el premi Gaudí al millor director per El Cant dels Ocells, el terme "freaky" va superar amb escreix qualsevol expectativa que m'hagués fet al respecte.
D'entrada, l'Albert anava curiosament vestit a propòsit o no: bigoti hitlerià i vestimenta al que ens té acostumats Joan Carles I en actes oficials. El seu discurs, desconec si amb to reflexiu, irònic o d'aquells que s'autoanomen tímids, tenia missatge alliçonador: ara resulta que qui aposta pel bon cinema, pel cinema d'avantguarda, és NOMÉS TV3.