<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://blocs.cassadigital.cat//</link>
	<title>Bloc de M. Dolors Godoy i Rotllens a Cassa Digital</title>
	<image><title>www.cassadigital.cat</title><link>http://www.cassadigital.cat</link><url>http://www.cassadigital.cat/img/contingut/logo.png</url></image>
	<pubDate>Sat, 04 Jun 2011 09:00:00 +0200</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - violència]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/violencia</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/violencia</comments>
		<pubDate>Sat, 04 Jun 2011 09:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/violencia</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify">Hem seguit sovint les demandes d&rsquo;associacions de pares o entitats pedag&ograve;giques demanant que es controlin els horaris dels programes de sexe, petici&oacute; ben lloable per cert. Per&ograve;, qui controla els horaris de la viol&egrave;ncia en els mitjans audiovisuals?<br /> <br /> Ja fa uns anys, a Su&egrave;cia, pa&iacute;s considerat molt lliberal, es va dur a terme una experi&egrave;ncia sobre aquest tema que consistia en el seg&uuml;ent: En una llar qualsevol on hi havia uns infants de curta edat, no importava el sexe, se&rsquo;ls deixava jugar en una sala on hi havia una tele. Quan m&eacute;s entretinguts estaven amb els seus jocs se&rsquo;ls hi connectava un programa de sexe pur i dur; els infants, atrets per la fressa de la tele es giraven a mirar-la i quan veien de qu&egrave; es tractava, li donaven l&rsquo;esquena i seguien amb els seus jocs. Canviaven l&rsquo;escena i en lloc d&rsquo;una pel.l&iacute;cula porno en posaven una de guerra i la mainada, al mirar-la, deixaven els seus jocs i comen&ccedil;aven a tirotejar-se amb els ditets sense apartar la vista del que estaven veient.<br /> <br /> Dins quins horaris veiem viol&egrave;ncia en els mitjans audiovisuals? Tots els noticiaris venen carregats de guerres, violacions dels drets humans, criatures torturades, infants cercant menjar en els abocadors, viol&egrave;ncia de g&egrave;nere...i en els canals de tele porqueria va &ldquo;in crescendo&rdquo; la viol&egrave;ncia verbal i psicol&ograve;gica fins a nivells veritablement obscens. <br /> <br /> Es preocupen totes les fam&iacute;lies de no potenciar la viol&egrave;ncia? Pregunteu als educadors quantes vegades,en intentar posar un c&agrave;stig a un alumne adolescent per una falta greu, s&rsquo;han hagut d&rsquo;enfrontar a uns pares irats els quals, davant dels seus fills, els han defensat i han acusat als mestres d&rsquo;intolerants i injustos...<br /> <br /> Ara diuen, amb aquells titulars tremendistes que tant agraden als mitjans de comunicaci&oacute;, que puja una joventut perduda a causa de la crisis...Si &eacute;s veritat que la crisi pot produir aquests efectes, que passar&agrave; si al damunt aquesta generaci&oacute; creix violenta i agressiva? Quin futur ens espera?<br /> <br /> I no &eacute;s sols un problema de joventut sin&oacute; un reflexa del que els hi estem inculcant. Mireu sin&oacute; aquesta mateixa web durant aquest per&iacute;ode electoral. N&rsquo;hi ha prou amb qu&egrave; alg&uacute; intenti donar a con&egrave;ixer, amb tots els respectes, la seva opini&oacute;, perqu&egrave; qualsevol , amb molta covardia, emparat en l&rsquo;anonimat, deixi sortir tota la ira i viol&egrave;ncia que porta acumulada dins seu... Efectivament: quin futur ens espera?<br /> <br /> <br /> <br /> &nbsp;</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - grues]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/grues</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/grues</comments>
		<pubDate>Sat, 02 Oct 2010 16:22:23 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/grues</guid>
		<description><![CDATA[<br /> GRUES <br /> <br /> En la d&egrave;cada dels 70, entre els que &eacute;rem addictes a la lectura, va estar molt de moda un escriptor franc&egrave;s, Maxence Van der Meersch, qui s&rsquo;enquadrava dins del naturalisme de caire cristi&agrave;, molt preocupat pels moviments socials, per les injust&iacute;cies del sistema i que va morir als 44 anys deixant una gran producci&oacute; liter&agrave;ria.<br /> . Una de les obres cabdals de la seva creaci&oacute; i que li va mer&egrave;ixer el Gran Premi de l&rsquo;Acad&egrave;mia Francesa el 1943, va ser &ldquo;Cossos i &agrave;nimes&rdquo; on tocava, sense embuts, el tema de l&rsquo;&egrave;tica dels professionals de la medecina. Molts dels t&iacute;tols de la seva obra ens parlen de les seves inquietuds: &ldquo;El pecat del m&oacute;n&rdquo; &ldquo;Perqu&egrave; no saben el que es fan&rdquo; &ldquo;La m&agrave;scara de carn&rdquo; on tracta ja de la homosexualitat masculina....<br /> Per&ograve; si tot aix&ograve; m&rsquo;ha vingut a la mem&ograve;ria ha estat&nbsp; veient tantes grues apuntant al cel, imm&ograve;bils, parades;&nbsp;veient com&nbsp;la desesperaci&oacute; davant la crisi ha portat a tanta gent encarada a un futur incert a sortir al carrer manifestant-se en la vaga convocada el setembre, i tot aix&ograve; em fa venir a la mem&ograve;ria l&rsquo;impacta que em va fer la lectura de la seva novel&bull;la &ldquo;Quan emmudeixen les sirenes&rdquo;<br /> No ho escric jo,&nbsp;s&oacute;n paraules escrites per &nbsp;Maxence: Situa els fets en l&rsquo;&egrave;poca de la primera gran revoluci&oacute; industrial on totes les grans f&agrave;briques t&egrave;xtils frontereres amb B&egrave;lgica es revelaren contra les injustes mesures de treball, horaris inaguantables i sous mis&egrave;rrims. &ldquo;Aix&iacute; que vaga general! Qu&egrave; passar&agrave; aquesta vegada? I tot per les male&iuml;des prestacions socials...!&rdquo; &ldquo;Com si els patrons no poguessin pagar les nostres assegurances. Amb el que guanyen. I, mentrestant, nosaltres sense treball...&rdquo; &ldquo;Qu&egrave; votar&agrave;s? &ldquo;No ho s&eacute;. La vaga no m&rsquo;atrau massa, &eacute;s el de sempre, l&rsquo;olla de fang que peta contra l&rsquo;olla de ferro i es trenca sense guanyar-hi res....&rdquo;&nbsp;<br /> Uns que hi van per convenciment tot i que amb poques esperances;&nbsp;uns altres &nbsp;que hi van perqu&egrave; estan tan desesperats que ja no tenen res a perdre;&nbsp;fins els &nbsp;qei hi van plens d&rsquo;odi i agressivitat: &ldquo;Necessitem voluntaris per trencar la crisma als &ldquo;esquirols&rdquo; que traeixen la causa obrera&rdquo;<br /> Aqu&iacute; no han emmudit les sirenes; ja fa anys que no les sentim, per&ograve; les grues, aquestes esveltes torres de ferro que sorgeixen d&rsquo;en mig de les cases en quasi tots els pobles i ciutats del nostre territori, s&rsquo;han paralitzat, s&rsquo;han quedat quietes i est&agrave;tiques com a s&iacute;mbol mut per&ograve; terriblement expl&iacute;cit d&rsquo;un sistema de viure que s&rsquo;ha acabat fins qui sap quan...i que, en acabar-se, ha portat a fam&iacute;lies enteres a l&rsquo;atur, a la vaga i a un futur incert...<br /> Tenia ra&oacute; Van de Meersch: quan emmudeixen les sirenes es fa un silenci de mort, com si la vida s&rsquo;hagu&eacute;s deturat.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - l'esperanto i la torre de babel]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/lesperanto-i-la-torre-de-babel-1</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/lesperanto-i-la-torre-de-babel-1</comments>
		<pubDate>Tue, 13 Jul 2010 09:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/lesperanto-i-la-torre-de-babel-1</guid>
		<description><![CDATA[He tingut l&rsquo;oportunitat d&rsquo;assistir a l&rsquo;Escola d&rsquo;Estiu d&rsquo;Esperanto &ndash;SES- a Piestany (Rep&uacute;blica Eslovaca) i m&rsquo;ha vingut el record de la Torre de Babel perqu&egrave; si all&agrave; les persones parlaven un mateix idioma i per un c&agrave;stig div&iacute; en sortiren parlant-ne moltes de diferents i sense poder entendre`s, a Piestany ens v&agrave;rem reunir unes 200 persones provinents de 28 pa&iuml;sos diferents de tres Continents i que ens pod&iacute;em entendre parlant una mateixa llengua que no hagu&eacute;rem de manllevar a cap altre pa&iacute;s, perqu&egrave; havia estat constru&iuml;da amb una idea d&rsquo;universalitat i per tant sense que ning&uacute; ens obligu&eacute;s a renunciar a la nostra.<br /> Ens allotj&agrave;vem a la Resid&egrave;ncia Universit&agrave;ria i procur&agrave;vem, a l&rsquo;hora dels &agrave;pats, anar-nos canviant de taula i el mateix podies compartir amb un alemany, un roman&egrave;s, un xin&eacute;s o una iraniana practicant el nostre m&eacute;s o menys perfecte esperanto. <br /> L&rsquo;Esperanto pot &eacute;sser una utopia per&ograve;, com el seu nom indica &ndash;Esperanto = esperan&ccedil;a<br /> fa arribar a creure que &eacute;s possible que les persones, de diferents cultures, pa&iuml;sos i lleng&uuml;es, s&rsquo;entenguin sense baralles idiom&agrave;tiques, <br /> Com a petit apunt d&rsquo;inter&egrave;s tur&iacute;stic dir que Piestany, amb els seus aproximats 30.000 habitants, no &eacute;s una ciutat amb un immens parc sin&oacute; un immens parc amb una tranquila ciutat immersa entre els seus arbres, parcs i jardins, amb els blocs de cases a&iuml;llats entre ells per grans espais de verdor i creuats per molts caminets per on passegen els vianants i circulen les bicicletes ja que d&rsquo;autos se&rsquo;n veuen pocs i sols pel centre. <br /> Travessa la ciutat el riu Vha on hi ha una illa amb platja on va la gent a banyar-se i a la seva dreta s&rsquo;hi troba la gran illa dels Balnearis per lo qual &eacute;s considerada la ciutata blanari m&eacute;s gran d&rsquo;Europa. N&rsquo;hi ha almenys 8, un d&rsquo;ells fet construir en temps de Napole&oacute;, tots amb piscines termals, fonts d&rsquo;aigua sulfurosa, gimnasos, servei de Spa, massatges, etc. I luxosos hotels i restaurants molts d&rsquo;ells ara propietat de magnats &agrave;rabs. L&rsquo;emblema de l&rsquo;Illa del Balneari, com se la coneix, &eacute;s &ldquo;l&rsquo;home trenca crosses&rdquo; com s&iacute;mbol de qu&egrave; d&rsquo;all&agrave; en surts nou.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - dia de la dona treballadora (un any més!)]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/dia-de-la-dona-treballadora-un-any-mes</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/dia-de-la-dona-treballadora-un-any-mes</comments>
		<pubDate>Mon, 08 Mar 2010 08:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/dia-de-la-dona-treballadora-un-any-mes</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify">L'any passat, amb motiu d'aquesta diada, vaig presentar una petita hist&ograve;ria del perqu&egrave; es va escollir aquest dia per dedicar-lo a les dones treballadores, lluitadores i amants de trencar motlles i sortir de la situaci&oacute; de marginaci&oacute; on la societat les havia col.locat. La pena &eacute;s que es tingui de continuar celebrant tal diada, cosa que vol dir que la situaci&oacute;, tot hi haver millorat una mica, no ho ha fet com les dones reinvidiquem i la nostra societat continua &eacute;ssent majorit&agrave;riament masclista.<br /> Dedicar&eacute; un petit homenatge a&nbsp;unes dones en concret (perqu&egrave; la llista de les qui tingueren problemes pel sol fet de ser dones seria inacabable)<br /> En el camp de la m&uacute;sica: Clara Schumann, nascuda el 13 de setembre de 1819 i esposa del gran compositor Schumann, a m&eacute;s de ser una gran i afamada pianista, tamb&eacute; s'atrev&iacute; a entrar en el m&oacute;n de la composici&oacute;, a la qual no es dedic&agrave; de ple perqu&egrave; a m&eacute;s de cuidar dels seus vuit fills, no li ho permetia el paper de la dona en el segle XIX i confessa:&nbsp;&quot;Alguna vegada creia que tenia talent creatiu per&ograve; he renunciat a aquesta idea; una dona no ha de desitjar compondre. Mai cap ha estat capa&ccedil; de fer-ho, aix&iacute; que per qu&egrave; podria esperar-ho jo?&quot; Els hi feien creure i s'ho creien!&nbsp;<br /> En el camp de la literatura: Caterina Albert i Parad&iacute;s, nascuda a L'Escala el 1869. La seva primera obra la va escriure als 14 anys i quan es va donar a con&egrave;ixer amb el mon&ograve;leg &quot;La infanticida&quot; fou tal l'ec&agrave;ndol que es produ&iacute; arran de saber-se que n'era autor una &quot;senyoreta de L'Escala&quot;&nbsp; que es&nbsp;&nbsp; va determinar a amagar la seva identitat sota un pseud&ograve;nim mascul&iacute;:&nbsp;V&iacute;ctor Catal&agrave;. i es confege&iacute; la m&agrave;scara de senyoreta de casa bona que no passa de ser una aficionada a la literatura.<br /> En tota la seva obra sovintegen les refer&egrave;ncies a la situaci&oacute; de la dona, particularment a la seva marginaci&oacute; per raons de sexe .<br /> Finalment, en un reportatge (El Per&iacute;odico 5 de mar&ccedil; d'enguany) que presenta un estudi d'Esade i ICSA sobre retribucions diu que les dones que ocupen alts c&agrave;rrecs a les empreses s&oacute;n una minoria d'un 9% en el cas de la direcci&oacute; general i cobren fins a un 23% menys que els seus col-legues de sexe mascul&iacute;&nbsp; i que hi ha hagut un clar retroc&eacute;s (bene&iuml;da llei d'igualtat d'oportunitats) en la seva pres&egrave;ncia en c&agrave;rrecs directius que va passar del 19% del 2007 al 13% l'any passat.<br /> No &eacute;s d'extranyar dons l'an&egrave;cdota d'quella dona que era cap de direcci&oacute; d'una empresa en la qual tenia 12 homes a les seves ordres&nbsp;en l'equip , compartint tots ells&nbsp;una gran sala de treball i un dia hi va entrar un senyor i, dirignt-se r&agrave;pidament cap a ella, li va dir:&nbsp;&quot;Senyoreta, em pot fer unes fotoc&ograve;pies mentre parlo amb el seu cap?&quot;<br /> Per&ograve; per sort els pol&iacute;tics d'avui dia, tan progressistes ells, ja treballen per posar-hi soluci&oacute;. Mireu sin&ograve; la gran idea que ha tingut el Sr. Gallardon, Alcalde de Madrid, per celebrar aquesta efem&egrave;ride: ha convocat per a les dones,&nbsp;en un dia tan assenyalat per a elles, &nbsp;UNS&nbsp;TALLERS DE CUINA I DE PASTISSOS!<br /> M. DOLORS GODOY</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - El secret professional]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/el-secret-professional</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/el-secret-professional</comments>
		<pubDate>Sat, 06 Feb 2010 08:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/el-secret-professional</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify;">Quan una vegada m&eacute;s pujava les escales de l&rsquo;antic ajuntament, cam&iacute; del Jutjat, per fer la meva tasca de Jutgessa substituta (i ara substitu&iuml;da encara que&nbsp;no s&eacute; per qui) per abs&egrave;ncia justificada del Jutge titular (ara tamb&eacute; substitu&iuml;t i si<br /> &nbsp;que sap per qui) anava pensant en an&egrave;cdotes del meu pas per aquesta instituci&oacute; en la qual estem encara compromesos fins que les autoritats pertinents acceptin el nomenament dels nous candidats i el jutge entrant , entre altres coses, hagi fet, davant el Secretari de l&rsquo;Ajuntament, la seva Declaraci&oacute; Jurada de bens i patrimoni tal com marca la Llei.<br /> <br /> I la conclusi&oacute; que n&rsquo;he tret &eacute;s que all&agrave;, els qui hi treballem, hem de fer com els micos del proverbi xin&eacute;s: tapar-nos els ulls, tapar-nos les orelles i tapar-nos la boca.<br /> <br /> Sols una vegada, afortunadament, vaig haver d&rsquo;assistir a l&rsquo;aixecament d&rsquo;un cad&agrave;ver. En Josep U&ntilde;&oacute;, en canvi, pels seus molts anys de servei, va haver de fer front a situacions molt dram&agrave;tiques. Per sort aix&ograve; ja no passa doncs ara aquestSes situacions s&oacute;n compet&egrave;ncia dels Mossos d&rsquo;Esquadra. <br /> <br /> Recordo que una vegada vaig haver de signar una citaci&oacute; d&rsquo;un Jutjat de Girona per un afer molt seri&oacute;s d&rsquo;una persona coneguda i apreciada per la meva part. I, per sort (millor dit, per responsabilitat) mai un comentari va sortir dels meus llavis quan es parlava de dita persona. Moltes vegades, ho confesso, em cost&agrave; un gran esfor&ccedil; i per aix&ograve; finalment vaig optar per signar les citacions sense esfor&ccedil;ar-me a con&egrave;ixer-ne el destinatari: La meva obligaci&oacute; era que el document els hi arrib&eacute;s per mitj&agrave; nostre per&ograve; mai la nostra feina era prejutjar les persones citades.<br /> <br /> Per aix&ograve; des d&rsquo;aquest bloc vull dedicar un merescut homenatge a totes aquelles persones: metges, juristes, sacerdots, etc. que quan acaben la feina deixen darrera la porta, tancats amb pany i clau, els delicats temes que els hi han estat confiats. Us imagineu l&rsquo;esfor&ccedil; que aix&ograve; deu significar fins que un s&rsquo;hi habitua? Jo ja he comen&ccedil;at a entendre-ho.<br /> <br /> A aquests professionals no cal fer-los-hi signar cap protocol de protecci&oacute; de dades perqu&egrave; el seu codi &egrave;tic ja els hi exigeix. I, com els micos xinesos, es comporten com si no haguessin vist, com si no haguessin o&iuml;t i mantenen la boca closa complidors del que els hi exigeix EL SECRET PROFESSINAL.<br /> <br /> <br /> <br /> &nbsp;</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - nota de premsa]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/nota-de-premsa</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/nota-de-premsa</comments>
		<pubDate>Sat, 07 Nov 2009 10:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/nota-de-premsa</guid>
		<description><![CDATA[Us vull fer arribar un retall de premsa de molta actualitat:<br /> &quot;Cal equilibrar el pressupost&nbsp;,&nbsp; el Tresor ha de ser reaprovisionat, cal disminuir el deute p&uacute;blic , la prepot&egrave;ncia dels funcionaris cal que es moderi i es controli i l'ajuda a altres pa&iuml;sos cal que sigui eliminada per tal que el nostre pa&iacute;s no vagi a la fallida. La gent ha d'aprendre de nou a treballar, en lloc de viure a costes de l'Estat&quot;<br /> Potser lo de l'ajuda a altres pa&iuml;sos sigui poc solidari per&oacute;, veritat que el dem&eacute;s &eacute;s un viu retrat de la situaci&oacute; actual?<br /> El que encara no havia dit &eacute;s que aix&oacute; ho va escriure Cicer&oacute; l'any 55 abans de Crist. Les coses no han canviat tant com sembla! M. DOLORS]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - El negoci de la grip A]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/el-negoci-de-la-grip-a</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/el-negoci-de-la-grip-a</comments>
		<pubDate>Thu, 08 Oct 2009 12:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/el-negoci-de-la-grip-a</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify;">Ha sortit ja la not&iacute;cia que el mes de novembre es comen&ccedil;ar&agrave; a posar la vacuna de la grip A. Per aix&ograve; em sembla interessant fer-me ress&oacute; d'una entrevista apareguda ahir a &quot;El Peri&ograve;dico&quot; feta a una doctora que parla sense embuts del tema.<br /> La doctora Teresa Forcades, monja benedictina resident actualment a Alemanya, va fer la carrera de medicina a Barcelona i als Estats Units es va doctorar en salut p&uacute;blica amb una tesi sobre malalties alternatives. Li varen fer una entrevista a TV3&nbsp; i el v&iacute;deo que es va gravar s'est&agrave; descarregant massivament a internet arreu del m&oacute;n. Aquesta informaci&oacute; l'he treta de l'entrevista i l'adre&ccedil;a d'internet &eacute;s http://vimeo.com/6790193.<br /> Citar&eacute; algunes de les afirmacions contundents que fa:&nbsp;<br /> A la pregunta de per qu&egrave; es va decidir a parlar de la grip A diu que quan al maig se li va demanar una confer&egrave;ncia sobre la vacuna del papil.loma va quedar molt impactada per la falta de base cient&iacute;fica de les recomanacions oficials. Quan als pocs dies en va parlar per TV3 va anar rebent continues peticions perqu&egrave; opin&eacute;s sobre la grip A.<br /> No s'amaga de dir que no enten com l'Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut ha actuat de la manera absurda com ho est&agrave; fent i al donar una definici&oacute; oficial de pand&egrave;mia va passar d'una definici&oacute; l&ograve;gica a una totalment il.l.&ograve;gica.<br /> Considera que &eacute;s totalment absurd, des del puint de vista ci&egrave;ntific declarar el m&oacute;n en alerta sanit&agrave;ria, cosa que comporta a m&eacute;s a m&eacute;s greus conseq&uuml;&egrave;ncies financeres i pol&iacute;tiques.<br /> No t&eacute; cap confi&agrave;n&ccedil;a en la vacuna ja que aquesta de la grip A cont&eacute; subst&agrave;ncies coadjuvants tan potents que poden arribar a multiplicar per deu la resposta immunit&agrave;ria normal.. Si a m&eacute;s es recomana que tamb&eacute; la gent es vacuni de la grip normal que tamb&eacute; cont&eacute; coadjuvants es poden arribar a provocar malalties autoimmunit&agrave;ries.<br /> El mateix prospecte de les dues vacunes que ja han estat aprobades: Pandemrix i Focetra, ja indica que, encara que en un percentatge m&iacute;nim, es pot experimentar una malaltia coneguda com a <em>par&agrave;lisi ascendent de Guillain-Barr&eacute;.</em><br /> Als Estats Units els pol&iacute;tics i ind&uacute;stries farmac&egrave;utiques ja s'han curat en salut i han aprobat un decret segons el qual estan excents de qualsevol responsabilitat.<br /> No s'est&agrave; de dir que les farmac&egrave;utiques el que han fet es treballar a favor dels seus interessos. Per altre part l'OMS al declarar la grip A com a pand&egrave;mia pot obligar als pa&iuml;sos membres a vacunar una part de la seva poblaci&oacute;, sota pena de multes als ciutadans que s'hi neguin. Creu que hi ha interessos en joc que no s&oacute;n pel b&eacute; de la poblaci&oacute;. No t&eacute; justificaci&oacute; la gran inversi&oacute; de diners que s'ha fet per comprar aquestes vacunes si la grip A &eacute;s m&eacute;s benigna que la de cada any. Ho considera un esc&agrave;ndol pel qual s'han de demanar responsabilitats.<br /> Crec que &eacute;s interessant escoltar veus tan contundents quan venen de persones acreditades cient&iacute;ficament. Per aix&ograve; us ho fet arribar.M. DOLORS</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - fitxatge d'escàndol]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/fitxatge-descandol</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/fitxatge-descandol</comments>
		<pubDate>Fri, 12 Jun 2009 18:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/fitxatge-descandol</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify;">FITXATGE D&rsquo;ESC&Agrave;NDOL<br /> He estat fullejant el diari, com cada dia, i a la p&agrave;gina 36 de El Peri&oacute;dico llegia com C&agrave;ritas ha at&egrave;s en cinc mesos 31.000 persones m&eacute;s que durant tot el 2007. Que el 2008 les peticions d&rsquo;ajuda van pujar a Barcelona un 66% respecte a l&rsquo;exercici anterior i que la meitat dels acutals usuaris s&oacute;n nous pobres v&iacute;ctimes de l&rsquo;actual crisi.. A la p&agrave;gina 37 uns quants testimonis: &ldquo;Ja no podem pagar la hipoteca. La situaci&oacute; nostra ja &eacute;s ca&ograve;tica tirant a desesperant.&rdquo; El mes que ve ja no podran pagar la hipoteca perqu&egrave; a ell, casat i amb tres fills, se li acaba l&rsquo;atur&hellip;<br /> &ldquo;Estic bastant espantat&rdquo; diu un xicot de 32 anys que confessa no haver-se vist mai en aquesta situaci&oacute; portant, com porta, treballant des dels 14 anys. . La seva dona, de 28 anys, est&agrave; a les portes de quedar-se sense feina. Ja no surten a sopar, no agafen mai el cotxe, s&rsquo;han donat de baixa del m&ograve;bil i han vist com germans i cunyats s&rsquo;ajuntaven en un mateix pis perqu&egrave; no podien pagar cada un el seu...<br /> I ara salto a la p&agrave;gina 54: 96 milions per un jugador de futbol...A qui ha causat gran alegria aquesta not&iacute;cia? Als afeccionats d&rsquo;aquest club que a final de mes no puguin pagar la hipoteca, que no s&agrave;piguen com omplir la cistella de la compra, que no puguin donar als seus fills les coses m&eacute;s elementals que necessiten?<br /> Val un home, pel sol fet de ser un gran jugador, obtenir per a ell sol, amb el vist i plau dels seus directius, una fortuna que en aquests moments tan greus de crisi, resulta escandalosa i fer-ho p&uacute;blic com una gran vict&ograve;ria?<br /> Podem estar contents, com a membres de la societat en qu&egrave; ens ha tocat viure pensar en totes aquestes persones a qui estan traient fora de casa i saber que amb la quantia d&rsquo;aquest contracte es podrien pagar 916 pisos de protecci&oacute; oficial? O quan veiem tantes criatures de pa&iuml;sos subdesenvolupats que no compten amb cap assist&egrave;ncia m&egrave;dica i ens assabentem que amb aquest fitxatge es podien equipar 1014 cl&iacute;niques m&ograve;bils i mantenir-les durant un any? O en empreses ja menys humanit&agrave;ries pensar que es podrien fer 1 &frac12; camps com el de l&rsquo;Espanyol o 40 Km. del tra&ccedil;at de l&rsquo;AVE, o tota una estaci&oacute; d&rsquo;esqu&iacute;?<br /> M&rsquo;he sentit enva&iuml;da per una gran tristesa. Es pot fer una cosa aix&iacute; i fer-ho p&uacute;blic i enorgullir-se&rsquo;n dient que si el club &ldquo;tal&rdquo; t&eacute; bons jugadors nosaltres no serem menys&rdquo;?. Ho podem acceptar sense indignar-nos i sense protestar encara que la nostra protesta sigui com &ldquo;la veu que crida en el desert&rdquo;?<br /> Tot s&oacute;n preguntes i no hi ha respostes, sols tristesa, molta tristesa i un gran sentiment d&rsquo;impot&egrave;ncia i insolidaritat.<br /> &nbsp;</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - Esperanto - Esperança]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/esperanto-esperanca</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/esperanto-esperanca</comments>
		<pubDate>Sun, 26 Apr 2009 08:00:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/esperanto-esperanca</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify">En els moments actuals en els quals hi ha tanta intercomunicaci&oacute;, que la gent viatja tant, quantes vegades ens ha estat un obstacle el desconeixement de la llengua dels pa&iuml;sos visitats.<br /> Avui sembla que la soluci&oacute; est&agrave; en que tothom parli angl&egrave;s per&ograve; a fi de comptes l&rsquo;angl&egrave;s &eacute;s una llengua manllevada a un altre pa&iacute;s, no una llengua creada per a &uacute;s de tots els pa&iuml;sos del m&oacute;n, sense que calgui adjudicar-li cap paternitat.<br /> <br /> Es&nbsp;podria atribuir la paternitat de l'esperanto&nbsp;al Dr. Lu&iacute;s L&agrave;zaro Zamenhof, per&ograve; Zamenhof, nascut a Byalistok el 1859, en l&rsquo;actual Pol&ograve;nia que llavors es trobava sota el domini rus, va refusar tot protagonisme i va deixar de banda la q&uuml;esti&oacute; dels &ldquo;drets d&rsquo;autor&rdquo;.<br /> <br /> Aquest metge oculista i gran pol&iacute;glota, fill d&rsquo;un professor de lleng&uuml;es, parlava sense problemes el jiddish (el seu origen era jueu), rus, polon&egrave;s, i alemany i entenia b&eacute; el franc&egrave;s, el grec cl&agrave;ssic, el llat&iacute;, l&rsquo;itali&agrave;, l&rsquo;angl&egrave;s, l&rsquo;hebreu, l&rsquo;arameu i posse&iuml;a algun coneixement d&rsquo;espanyol i litu&agrave;.<br /> <br /> El feu sofrir molt el constant enfrontament, per raons &egrave;tniques i culturals, entre russos, polonesos, jueus i altres grups i aix&ograve; li feu concebre la idea de cercar un instrument de comunicaci&oacute; que tranqu&eacute;s barreres i ajud&eacute;s a la m&uacute;tua comprensi&oacute;.<br /> <br /> I aix&iacute;, el &ldquo;Doktor Esperanto&rdquo; (Doctor Esperan&ccedil;a) com va signar el seu primer llibre &ldquo;Unua libro&rdquo; el 1887, va entregar a la posteritat una llengua internacional que es diria, com li deien a ell, &ldquo;Esperanto&rdquo; (Esperan&ccedil;a)<br /> Per qu&egrave; l&rsquo;esperanto que era neutral, democr&agrave;tic, l&ograve;gic i f&agrave;cil no va reeixir com ell esperava?<br /> <br /> Hi havia masses motius en contra: el seu origen jueu, el veure algunes dictadures aquest idioma com una amena&ccedil;a, el considerar-lo un instrument v&agrave;lid pel m&oacute;n de l&rsquo;espionatge.<br /> No n&rsquo;hi hagu&eacute; prou amb qu&egrave; la Unesco ja el 1954 i tamb&eacute; el 1985 reconegu&eacute;s el valor i la utilitat d&rsquo;aquest idioma universal...<br /> <br /> Per&ograve; poc a poc l&rsquo;esperanto es va anar obrint pas: primer als pa&iuml;sos de l&rsquo;est d&rsquo;Europa, d&rsquo;all&agrave; cap a l&rsquo;&Agrave;sia: Jap&oacute;, Xina, Corea...m&eacute;s tard cap a Sud-Am&egrave;rica. Alguns pa&iuml;sos com Hongria, Bulg&agrave;ria i la Xina l&rsquo;imparteixen a les escoles i a l&rsquo;Acad&egrave;mia de les Ci&egrave;ncies de Sant Marino l&rsquo;esperanto &eacute;s l&rsquo; idioma d&rsquo;instrucci&oacute;. Actualment es calcula que l&rsquo;empra amb fluidesa&nbsp;una comunitat d&rsquo;uns 2 milions de parlants i uns 10 milions m&eacute;s es veuen capa&ccedil;os de servir-se'n. A Catalunya hi ha associacions esperantistes com tamb&eacute; a Val&egrave;ncia, a M&agrave;laga, al Pa&iacute;s Basc... <br /> <br /> El fenomen de l&rsquo;esperanto es caracteritza per un elevat nivell d&rsquo;auto organitzaci&oacute; i fors de debat. Hi ha una gran quantitat d&rsquo;esdeveniments tant locals com internacionals (congressos, festivals, seminaris) Aquest any tindr&agrave; lloc a finals de juliol el 94 Congr&eacute;s internacional a la mateixa ciutat de Zamenhof i baix el seu lema: Creem ponts de pau entre els pobles&rdquo; i les inscripcions provenen de 59 pa&iuml;sos. El mateix mes i tamb&eacute; amb car&agrave;cter internacional es far&agrave; una escola d&rsquo;estiu prop de Bratislava.. Hi ha xarxes de relaci&oacute; entre particulars, cursos per Internet en catal&agrave;, llibres i diccionaris que gratu&iuml;tament es poden descarregar de la xarxa...<br /> No &eacute;s per tant una utopia: &eacute;s una realitat inq&uuml;estionable i com llegia en un escrit publicat a Internet: &ldquo;Si el Bar&ccedil;a &eacute;s m&eacute;s que un club, l&rsquo;esperanto &eacute;s m&eacute;s que una llengua&rdquo;.<br /> <br /> &nbsp;</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - dones treballadores]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/marc-mes-de-la-dona-treballadora</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/marc-mes-de-la-dona-treballadora</comments>
		<pubDate>Tue, 24 Mar 2009 09:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/marc-mes-de-la-dona-treballadora</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify"><br /> Molt s&rsquo;ha parlat del motiu de dedicar el dia 8 de mar&ccedil; a la dona treballadora, recordant el cruent fet passat en una f&agrave;brica de t&egrave;xtil novaiorquesa. <br /> &Eacute;s cert que fou en un mes de mar&ccedil;, concretament l&rsquo;11 de mar&ccedil; de 1911, quan despr&eacute;s de m&eacute;s de mig any de vagues i protestes demanant millores salarials, en una de les factories del Triangle Shirsway Company, en la qual hi treballaven majorit&agrave;riament noietes de 16 a 24 anys, hi moriren 146 persones, de les quals 123 eren dones, a causa d'un incendi del qual no pogueren escapar perqu&egrave; els amos els hi tenien les portes tancades per evitar robatoris.<br /> Per&ograve; la institucionalitzaci&oacute; de la festa seria obra de la socialista Clara Zetkin que el 8 de mar&ccedil; del 1917 aconsegu&iacute; que s'aprov&eacute;s la seva proposta de dedicar un dia a les dones treballadores, .<br /> No oblidem que seguim arrastrant l&rsquo;her&egrave;ncia d&rsquo;una societat clarament masclista en la qual sempre s&rsquo;ha considerat la dona en un nivell inferior al dels homes: cap a la segona meitat del segle XIX comen&ccedil;&agrave; una controv&egrave;rsia sobre el sexe del cervell d&rsquo;una manera descaradament masclista. Els mateixos neur&ograve;legs deien que&nbsp;la talla m&eacute;s redu&iuml;da del cervell femen&iacute; volia dir que hi havia una superioritat intel&middot;lectual del mascle. (S&rsquo;arrib&agrave; a dir que passava el mateix amb el dels negres).<br /> Els estudiants de medicina de Middlex (Anglaterra) el 1861 van fer un manifest de forta oposici&oacute; a l&rsquo;entrada d&rsquo;una dona a la seva facultat perqu&egrave; feria els seus sentiments i tacava la imatge de &ldquo;l&rsquo;&agrave;ngel de la llar&rdquo;.<br /> Per sort el desenvolupament de les investigacions ha posat les coses al seu lloc fins arribar a l&rsquo;afirmaci&oacute; que fa la Louann Brizendine, neuropsiquiuatra, que tot cervell comen&ccedil;a com cervell femen&iacute; i tan sols es torna mascul&iacute; vuit setmanes despr&eacute;s de la concepci&oacute;.<br /> No &eacute;s tant llunyana en el temps la lluita de les dones (les anomenades sufragistes) per reclamar el seu dret a participar en les votacions. El seu inici fou a la Gran Bretanya el 1858 i la primera naci&oacute; a recon&egrave;ixer aquest dret fou Nova Zelanda el 1893. <br /> Les dones de Catalunya no varen poder participar en el refer&egrave;ndum sobre l&rsquo;Estatut l&rsquo;any 1932, sols recollir firmes a favor del mateix.<br /> A Fran&ccedil;a,&nbsp; fins el 1944&nbsp; les dones no&nbsp;varen poder votar i a Su&iuml;ssa, un pa&iacute;s tan democr&agrave;tic!, &nbsp;no fou fins el 1971.<br /> I&nbsp;per arreglar les coses&nbsp;a nosaltres ens va arribar la &ldquo;perla&rdquo; de la <em>Secci&oacute;n Femenina </em>amb el seg&uuml;ent lema: El fi essencial de la dona &eacute;s servir de complement a l&rsquo;home.<br /> IDEARI: Fomentar els valors tradicionals que evoquen la figura de la mare i de l&rsquo;esposa submisa, com prototipus femen&iacute;.<br /> Frases de Pilar Primo de Rivera (1942) &ldquo;Les dones mai descobreixen res; els hi falta, naturalment, el talent creador reservat per D&eacute;u (pobre D&eacute;u, li carreguen&nbsp;tot!)&nbsp;a les intel&middot;lig&egrave;ncies baron&iacute;voles. Nosaltres no podem fer m&eacute;s que interpretar el que els homes ens donen fet&rdquo;<br /> &ldquo;La vida de la dona, malgrat el que ella vulgui dissimular, no &eacute;s m&eacute;s que un etern desig de trobar a qui sotmetre&rsquo;s&rdquo;.<br /> Per sort les coses han anat canviant i la societat comen&ccedil;a a entendre que&nbsp;les dones no&nbsp; pretenem &nbsp;posar-nos&nbsp; en el lloc dels homes sin&oacute; lluitar per tenir igualtat d'oportunitats en els&nbsp;estudis, en la feina, en&nbsp;la pol&iacute;tica&nbsp;(tan sols hi ha un 17% de parlament&agrave;ries en tot el m&oacute;n si b&eacute; als pa&iuml;sos n&ograve;rdics arriben al 40% i , a nivell mundial, nom&eacute;s el 20% de regidores) i fins i tot&nbsp;dins l&Egrave;sgl&eacute;sia.<br /> &nbsp;La lluita de les dones per la democr&agrave;cia i&nbsp;per aquesta igualtat d'oportunitats han aconseguit grans aven&ccedil;os encara que no suficients i per aix&ograve; encara, desgraciadament,&nbsp;es parla tant de &nbsp;viol&egrave;ncia de g&egrave;nere i explica perqu&egrave; tantes dones no s&rsquo;atreveixin encara a aixecar la veu i dir: PROU?<br /> <br /> &nbsp;</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - La cultura del desprestigi]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/la-cultura-del-desprestigi</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/la-cultura-del-desprestigi</comments>
		<pubDate>Sun, 01 Mar 2009 10:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/la-cultura-del-desprestigi</guid>
		<description><![CDATA[LA CULTURA DEL DESPRESTIGI <div style="text-align: justify">Fa pocs dies i amb motiu del seu 30&eacute;. aniversari, El Punt diari, en el seu extre, va dedicar una p&agrave;gina a les perip&egrave;cies de l'Ajuntament de Cass&agrave; de la Selva.<br /> Alg&uacute; va telefonar-me per veure si l'havia llegit i recomenar-me que ho fes ja que &quot;tamb&eacute; parlen de tu&quot;, em va dir. Pel to en que m'ho digu&eacute; vaig entendre clarament que no en deiva sortir massa ben parada.<br /> No em va estranyar: forma part d'aquesta espiral de desprestigi en qu&egrave; ens hem anat submergint i que ens serveixen en safata de plata tots els mitjans de comunicaci&oacute; escrita i &agrave;udio visiuals.<br /> Semblava que pertanyia a l'&agrave;mbit de la premsa groga o del cor, o de la teleporqueria, que uns quants <em>famosillos</em>, trepitjant moltes vegades la frontera de la difamaci&oacute;, es dediquessin a ventilar totes les mis&egrave;ries i corrupcions d'amics, parents, parelles, i tothom qui es pos&eacute;s a tret, a canvi d'obtenir una parcel.la de fama i uns quants feixos de bitllets.<br /> Per&ograve; que aquest &quot;ventilar&quot;&nbsp; sigui el pa de cada dia de la premsa &quot;seriosa&quot; que sembla cercar que quan obrim les seves p&agrave;gines se'ns escapi un Oh!! Eh?? demostra fins a quin grau no est&agrave;vem preparats per aquesta democr&agrave;cia de la qual tan sovint volem presumir i fins a quin punt ens hem submergit en aquesta cultura del desprestigi.<br /> Fixem.nos en un gran titular de &quot;El Per&iacute;odico&quot; del dia 22 de febrer ( cito aquest diari perqu&egrave; &eacute;s el que acostumo a llegir):&nbsp;&quot;<strong>El PP assumeix el desgast de Rajoy per&ograve; obt&eacute; la pe&ccedil;a de Bermejo&quot;</strong> i una de les informacions del redactor afegeix:&nbsp;<strong>&quot;El PP t&eacute; al ministre al punt de mira i demana una investigaci&oacute; parlament&agrave;ria per poder abatre'l&quot;<br /> </strong>Clar i catal&agrave;:&nbsp;Tot plegat es tracta d'una cacera: una cacera de vots, una cacera de lectors...<br /> En un moment tan delicat com el que estem vivint, quan necessitar&iacute;em m&eacute;s que mai que els nostres pol&iacute;tics fessin pinya per tal de sortir d'aquesta angoixant situaci&oacute; de crisi i crispaci&oacute;. aquests, o sigui aquells que en les campanyes electorals prometien anar a servir el poble, solucionar els problemes del poble, que el poble es sent&iacute;s protegit i compt&eacute;s amb el seu suport, et. etc. aquells que no es presentaven a les eleccions anhelant un bon sou, ni per tenir m&eacute;s poder personal, ni per imposar la seva voluntat, ni per guanyar favors o comissions (ni pensar-hi que ho fessin per res d'aix&ograve;!!) com ens estan ajudant?<br /> Un altre escrit del mateix diari, el dia 26, parlant de les properes eleccions al pa&iacute;s basc&nbsp;&uml;&quot;<strong>Sis candidats encotillats es tiren els plats pel cap a la tele:&nbsp;Els liders es van intercanviar retrets en <em>mitings</em> d'un minut&quot; </strong>Par&agrave;grafs a destacar:&nbsp;&quot;Aquesta vegada hi eren tots perqu&egrave; el debat era en espanyol i no en euskera&quot; &nbsp;&quot;Durant tot el debat va cridar l'atenci&oacute; la beliger&agrave;ncia...&quot; &quot;Han passat a disputar-se un graner electoral...&quot;<br /> Em deien, fent lloan&ccedil;a d'una persona molt &iacute;ntegra, que quan en una conversa parlaven b&eacute; d'alg&uacute;, ell sempre tenia quelcom de bo per afegir-hi; que quan criticaven, sempre cercava quelcom que serv&iacute;s de disculpa i que quan no trobava disculpa...callava. Exactament el que ens estan servint en safata de plata.<br /> <br /> &nbsp;</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - fent balanç]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/fent-balanc</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/fent-balanc</comments>
		<pubDate>Wed, 07 Jan 2009 11:58:11 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/fent-balanc</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify">He passat per la pla&ccedil;a de la Coma i els treballadors de la Brigada estaven retirant tot el muntatge d'aquestes festes nadalenques. I he pensat que, ben mirat, havia arribat l'hora de fer-ne un petit balan&ccedil;.<br /> En el costat positiu, sembla que aquests dies s'ha parlat una mica menys de la crisi, els comer&ccedil;os s'han animat una mica m&eacute;s amb les compres nadalenques i de reis i no ha faltat algun extra a la taula.<br /> Potser tot ha estat m&eacute;s discret. Hem estat &quot;m&eacute;s <em>garrepes</em>&quot;, com deia un diari, per&ograve; les cases s'han ambientat de festa i, qui m&eacute;s qui menys, ha pogut obrir el seu obsequi amb cara de satisfacci&oacute;.<br /> Per&ograve; ha estat aquesta cara de satisfacci&oacute;, aquesta alegria dels menuts que corren per casa nostra, la que m'ha tirat en cara, d'una manera molt dolorosa, la imatge dels infants que jeuen morts en els hospitals de Gaza, dels nens esclaus de les mines i dels tallers de tants pa&iuml;sos subdesenvolupats, de tantes dones venudes com esclaves sexuals, de tants petits cad&agrave;vers ambulants de les empobrides terres africanes, tot aix&ograve; finan&ccedil;at i alimentat per les grans pot&egrave;ncies que han gaudit d'unes festes nadalenques sense l&iacute;mits de despeses ni d'ostentaci&oacute;. I, sense anar tan lluny de casa nostra, encara tantes dones v&iacute;ctimes d'un masclisme imperdonable...<br /> Voldr&iacute;em, egoistament, girar cara a tots aquests fets i viure amb un cert <em>passotisme</em> que no ens amargu&eacute;s la vida, per&ograve; resulta pr&agrave;cticament impossible i, llavors,&nbsp;en mirar la realitat cara a cara, t'adones que el balan&ccedil; &eacute;s totalment negatiu i que, per m&eacute;s que pintem la fa&ccedil;ana amb festes, bons &agrave;pats i obsequis, l'interior de la casa del nostre m&oacute;n globalitzat, continua feta una ru&iuml;na i fa tuf de p&oacute;lvora, de mis&egrave;ria i d'injust&iacute;cia.</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - Límits]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/limits</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/limits</comments>
		<pubDate>Sun, 14 Dec 2008 10:44:48 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/limits</guid>
		<description><![CDATA[Ens trobem, en tota mena de resvistes i premsa escrita en general, fins en publicacions que sempre ens havien semblat serioses, amb persones que, sense cap pudor, airegen als quatre vents assumptes familiars molt delicats: picabaralles, trencaments,,,que sempre havia pensat que eren coses prou &iacute;ntimes perqu&egrave; no sortissin de l'&agrave;mbit familiar o del cercle m&eacute;s proper a la fam&iacute;lia.<br /> <br /> Els que ho escriuen, per una banda, i els que ho publiquen, per l'altre, sembla que no coneixen cap l&iacute;mit a l'hora d'escriure o de publicar. Com m&eacute;s &quot;morbo&quot; millor que millor!<br /> <br /> Potser socialment i individualment ens manca responsablitat per veure fins a quin punt, com hem sentit dir tantes vegades &quot;la roba bruta &eacute;s millor rentar-la a casa&quot;. I potser els mitjans de comunicaci&oacute;, en nom de la llibertat d'expressi&oacute; i -siguem una mica malpensats- per atraure m&eacute;s lectors, permeten que aquesta roba bruta -i valgui la redund&agrave;ncia- embruti una mica oo moltes miques , la netedat de les seves p&agrave;gines.<br /> <br /> Som membres d'un petit nucli que es diu fam&iacute;lia i som membres d'un nucli m&eacute;s gran que es diu comunitat i les nostres paraules -que, per sort, a voltes se les enduu el vent- i els nostres escrits - que perduren m&eacute;s que les paraules- poden ferir, a voltes molt dolorosament, la nostra fam&iacute;lia i la nostra comunitat, per&ograve; sembla que si no existeix cap legislaci&oacute; que marqui els l&iacute;mits de les nostres actuacions, cada dia els individus allarguem m&eacute;s i m&eacute;s aquests l&iacute;mits fins a extrems impensables.<br /> <br /> Sembla que anem caminant cap a una societat que es mou m&eacute;s a cop de lleis i de sancions que no a cops d'&egrave;tica i de responsabilitat, basada m&eacute;s en l'egocentrisme que no en el respecte als dem&eacute;s.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - CONTRASTS]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/foscor-i-estrelles</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/foscor-i-estrelles</comments>
		<pubDate>Mon, 01 Dec 2008 12:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/foscor-i-estrelles</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: center">OPTIMISME I PESSIMISME<br /> &nbsp;</div> <div style="text-align: justify">Hem deixat enrera una tardor plena d'incerteses: crisi econ&ograve;mica, fallides, carestia de vida, conflictes b&egrave;l.lics, picabaralles pol&iacute;tiques m&eacute;s agreujades que mai per&ograve;, sense necesitat d'una perspectiva de futur immediat tan angoixosa, qui t&eacute; la sort de poder dir que mai, en un moment o altre de la seva vida, no ha tingut una punyent sensaci&oacute; de nit, de foscor total, de no veure-hi clar, amb tot el desconcert, la por i l'ansietat que la foscor comporta en una nit de l'esperit?<br /> <br /> Hi ha un pensament de Tagore, no per tan conegut menys encertat, que ens diu que si plorem perqu&egrave; arriba la nit, les ll&agrave;grimes no ens deixaran veure les estrelles. <br /> <br /> En aix&ograve; rau la difer&egrave;ncia entre el pessimista i l'optimista:&nbsp;al pessimista, les ll&agrave;grimes, l'angoixa i el sentit negatiu dels seus enfocaments, no li deixen veure els estels encara que brillin esplendorosament. L'optimista no sols els veu sin&ograve; que els sap cercar darrera la nuvolada sabent que hi s&oacute;n fins i tot quan no es veuen i que, quan la nuvolada s'esbargeix, tornen a enviar la seva llum incomparable i inextingible.<br /> <br /> Quina joia s'ha de sentir si es pot constatar que en algun moment de les nostres vides&nbsp;s'ha sigut una mena d'estel que ha dut llum a alg&uacute; que no havia ven&ccedil;ut encara les seves pors i les seves angoixes i vivia en la m&eacute;s absoluta foscor i ha sabut&nbsp;contagiar una dosi d'optimisme, per petita que sigui&nbsp;i&nbsp;ajudar a enfocar amb&nbsp;mirada positiva&nbsp;aquests moments tan dif&iacute;cils a que haurem de fer front probablement durant molts mesos.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> &nbsp;</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - El somni de Martin Luther King]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/el-somni-de-martin-luther-king</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/el-somni-de-martin-luther-king</comments>
		<pubDate>Wed, 05 Nov 2008 12:00:00 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/el-somni-de-martin-luther-king</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify">No dir&eacute; res de nou ni descobrir&eacute; res de nou. Aquests dies els diaris n'han anat plens i els mitjans de comunicaci&oacute; no parlaven d'altra cosa:&nbsp;Un negre al poder!&nbsp;Ser&agrave; possible?<br /> Nom&eacute;s fa 53 anys, que no s&oacute;n res, que una modista negra, negant-se a cedir el seient del bus a un blanc com manava la llei, va ser empresonada i sancionada, iniciant, amb la seva negativa, la gran revoluci&oacute; negra (pac&iacute;fica revoluci&oacute;) que culminaria amb el crit esperan&ccedil;at de Martin Luther King quan,&nbsp; fa sols 45 anys, una nimietat, va encap&ccedil;alar una marxa negra sobre Washington i va dir la seva famosa frase: &quot;He tingut un somni...&quot; i va dir tamb&eacute;:&nbsp;&quot;&Eacute;s el moment de sortir de la fosca i desolada vall de la segregaci&oacute; cap al cam&iacute; assolellat de la just&iacute;cia racial.&quot;<br /> Segur que ni ell, en la seva &agrave;nsia de llibertat i emancipaci&oacute;, podia somniar que al cap de tan poc temps, un descendent d'aquells&nbsp;homes de color&nbsp;que arribaren als Estats Units en qualitat d'esclaus, acabaria ocupant la presid&egrave;ncia del pa&iacute;s que els esclavitz&agrave;.<br /> No vol dir aix&ograve; que s'hagi complert del tot el somni del Reverend i que es pugui considerar que el negre, als Estats Units,&nbsp;sigui un home lliure: continua &eacute;ssent un &eacute;sser a&iuml;llat, marginat i que se sent desterrat, en la gran majoria de&nbsp;casos .<br /> Com tampoc s'ha complert per ara el somni que sigu&eacute;s una dona qui arrib&eacute;s a ocupar aquest lloc. No oblidem que tampoc no fa tants anys que en&nbsp;les tert&uacute;lies&nbsp;intel.lectuals es discutia si les dones i els negres tenien el cervell m&eacute;s petit que el dels&nbsp; prepotents homes blancs.<br /> No vull fer cap judici pol&iacute;tic, no &eacute;s la meva feina. Tant havent guanyat&nbsp; Obama com si hagu&eacute;s guanyat el seu contrincant, tenen per davant una tasca molt dif&iacute;cil per la situaci&oacute; militar i econ&ograve;mica que estan vivint&nbsp; el seu pa&iacute;s i el m&oacute;n enter.&nbsp; El meu comentari &eacute;s sols per deixar const&agrave;ncia, com ho fan des de tants mitjans de comuncaci&oacute;, del pas cultural&nbsp; gegant&iacute; que significa l'arribada d'un negre a la Casa Blanca, fita hist&ograve;rica que semblarva, fins ara, una utopia.<br /> Es pot imaginar alg&uacute; que d'aqu&iacute; dues o tres generacions, Cass&agrave; de la Selva o qualsevol altre poble d'aquestes contrades, pugui tenir un alcalde negre?&nbsp;Obama ha demostrat que el que semblava impossible acaba fent-se possible.</div>]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>

