Tal com vàrem dir, en aquesta segona part parlarem de la llengua. Un altre símbol nostre que les passa morades. En aquesta ocasió, sí que la major part de la culpa la tenim els mateixos catalans. Aquí no podem culpar els governants ja que, amb les mesures que es duen a terme (immersió lingüística, normalització, retolacions en català.... ) , si tots hi col•laboréssim, la cosa no aniria tan malament.

Un altre tema són els atacs de fora, però precisament considero que són els que fan menys mal. Totes les “arengues” dels polítics i dels diaris de la capital del “reino” i els “manifiestos” d’intel•lectuals (?) a favor d’imposar - encara més - el castellà a Catalunya (que fem riure ?), encara ens haurien de donar més força.

Comencem pels mitjans de comunicació i pels espectacles de casa nostra. Mires les programacions del cinema a les comarques gironines un dia qualsevol : de 104 pel•lícules, n’hi ha 4 en català. Escoltes les emissores de ràdio de llengua catalana, quantes cançons emeten en el nostre idioma ?. Ves a buscar el diari o una revista qualsevol; a les comarques gironines, essent uns privilegiats tenim quantre diaris en llengua vernàcula, però al costat de quants altres ? Mires TV3, la “nostra” : a part d’un munt de locutors que tenen un llenguatge pobre i ple de barbarismes, canvien d’idioma a les primeres de canvi. No sé si saben que hi ha sistemes de traducció per qui no ens entén....
I així podríem anar seguint en la pràctica totalitat dels diferents àmbits.

Seguim amb altres activitats : la indústria, el comerç ... quina és la llengua vehicular de la majoria d’empreses ? A botigues i “súpers”, quants productes hi ha retolats en el nostre idioma ?

És evident que el tot el que hem parlat en els dos paràgrafs anteriors respon a una demanda i si aquesta demanda, que som nosaltres qui l’hem de fer, i amb un gran "tantsemenfotisme" no fem, la consegüent oferta no hi serà mai .

Passem a la vida quotidiana. Telefones a molts llocs de Catalunya que, per esma, et responen en castellà. Has de demanar si us plau que canviïn l’idioma o al menys que t’entenguin en català. És molt trist haver de demanar una cosa que ja és teva ! Això, per desgràcia els catalans ho hem de fer un munt de vegades.

Pels carrers i les botigues dels nostres pobles i viles com ara Cassà (ja no parlo de Barcelona, que allà, pla), per què ens adrecem automàticament en castellà a una persona que té el color de la pell una mica més fosc que nosaltres o que ens sembla que és de fora ? Per què parlem en castellà a persones de l’Estat espanyol que fa una pila d’anys que són aquí ?. Jo, quan ho he preguntat, m’han donat bàsicament dues respostes : “per costum” o “per educació”. Costum de quan ? dels temps del franquisme que en llocs oficials et feien parlar en “cristiano”? Educació ? Crec sincerament que ensenyar el català als nouvinguts és un favor que els fem i no una manca d’educació. Saber una llengua més sempre és un enriquiment, i és ben clar que, d’aquesta manera els ajudem a integrar-se al lloc on han anat a viure. El coneixement de les dues llengües ens ha de servir perquè, un que acabi d’arribar, els primers dies traduir-li, però mai abandonar el català.

El bo del cas és que, als que volem exercir d’activistes de la llengua i reclamem els nostres drets, sectors “catalans de tota la vida” ens titllen d’extremistes i a voltes de mal educats.

El català està malalt i amb el temps s’anirà esllanguint...... el més fotut és que la culpa serà nostra i només nostra.