La sardana està en crisi. Només cal veure qualsevol plaça quan es fa alguna manifestació sardanista. Tenim sana enveja quan veiem manifestacions de cultura popular d’altres països, àdhuc del mateix estat espanyol. L’entusiasme i orgull de petits i grans anant a les “romeries”, a les falles de València, als sant fermins.... abillats amb llurs trajos típics i ballant les seves danses sense cap mena de vergonya. Ni per un moment ens podem imaginar com ens miraria la gent si féssim com en altres llocs i sortíssim al carrer un dia de festa amb faixa i barretina a ballar sardanes. D’adjectius no en faltarien : pagesos, antiquats, carrinclons, passats de moda....

El més fotut del cas és que el rebuig ve de dintre casa mateix, dels propis catalans. Ens dóna ben bé la sensació que, en ares a la modernitat, ens avergonyim de quelcom que forma part de la nostra cultura i del nostre patrimoni. Pocs trets identificatius que tenim i encara els bandegem. Hi ha hagut èpoques en que hem posat de moda a casa nostra les cítares índies, la música celta (amb tots els respectes no sé que té d’envejar la tenora a la gaita o sac de gemecs, instrument molt més antic), els balls “country”, les sevillanes.... i altres. L’esnobisme ha primat al que és de la terra.

Posem algun altre exemple: de la multitud de festivals de música que hi ha a les nostres contrades durant els estius, llevat de l’honrosa excepció de Perelada- hi heu vist alguna cobla ?. A la Fira del llibre de Franfurt de l’any passat i va haver una gran manifestació de la cultura catalana, incloint-hi la que deien, era la “nostra música més genuïna”;: tot i que tenim compositors i cobles de primeríssima qualitat, vareu veure alguna sardana enlloc ?. I això no fa referència tan sols als catalans de peu, sinò també als nostres governants, que volen fer entrar a la nostra cultura els més extravagants estils i maneres de fer, obviant o fent ben poc cas al que és patrimoni de Catalunya.. En aquest sentit, un altre detall són les migrades quantitats que els organismes oficials catalans destinen subvencions de la cultura popular, al costat d’altres molt més sucoses per a la “Feria de Mayo” de Barcelona per esmentar quelcom.

Un altre detall : a la sardana l’anomenem “Dansa nacional de Catalunya” i això, oficialment no és veritat. D’aquesta manera no consta en cap document i no hi ha hagut mai cap organisme oficial del nostre país que se n’hagi preocupat. Hem parlat de la sardana. Tres quarts del mateix passa amb altres trets identificatius, com ara la llengua. Ja en parlarem en un altre moment. Així anem. Quim

843 lectures 4 comentaris

Enviar

---

Etiquetes: sardanes, cultura popular