De tota la vida hi havia hagut una imatge de Cassà que em tenia el cor robat. Venint de Girona i just des de la part superior de la baixada de la Inecsa, la perspectiva d'un poble deliciosament desordenat, fruit de la història i el pas de les generacions, em donava la benvinguda, era com entrar al rebedor de casa. El poble se'm presentava des de la part més baixa, la gasolinera i el principi del carrer del Molí, fins a la més alta amb la imponent silueta de l'esglèsia i el campanar retallats sobre el cel i que, curiosament, quedaven més o menys a la mateixa alçada que la meva, em sentia com un gegant parlant amb la campana.
Llegir més
Escric en aquesta ocasió amb l'esperit que sigui aquest el primer d'una sèrie relacionada amb l'arquitectura, amb l'arquitectura que intenta aportar coses.
Intentaré demostrar a la gent no acostumada a mirar arquitectura, i que potser mai ha pensat que l'arquitectura també es pot mirar, que l'arquitectura no només es pot mirar sinó que també es pot SENTIR. No pretenc ser el far que guii a ningú, no vull ser qui obri els ulls a ningú, només desitjo compartir una afició que també és una passió.
Llegir més