L'altre dia vaig sentir per la ràdio com el nostre president de la Generalitat de Catalunya, en José Montilla tot i que que encara ens soni extrany però no per això menys correcte, predicava que hem abandonat la cultura de l'esforç. Personalment em declaro no socialista, els que em coneixen saben quines són les meves orientacions polítiques, però penso que té tota la raó.
(ara em sortirà l'avi perapunyetes que tots tenim a dins) Recordo quan era petit que jugàva al carrer amb el meu germà i en Xevi, amb una pilota destrossada fent que dos arbres eren la porteria; a casa no teniem una economia que ens permetés en aquell moment comprar-nos totes les joguines de moda ni ho necessitàvem, ni tan sols les trobàvem a faltar. Les coses s'aconseguien treballant, no al camp com els nostres pares sinó fent els deures, portant-nos bé i portant bones notes (o com a mínim no suspenent).
Per la feina que faig em trobo molt sovint visitant cases i les puc veure per dins. Hi ha una cosa que es repeteix una i altra vegada, habitacions de nens/es equipades com si fossin autèntiques vivendes anexes a la dels seus pares: televisió (plana en molts casos), ordinador, videoconsola amb gran quantitat de jocs i fins i tot algun amb nevera. Jo em pregunto: és necessari? Què aprenen aquests/es nens/es si només demanant les coses ja els les donem? Quina convivència tindran amb els seus progenitors si es passen tota l'estona que estan a casa a la seva habitació?
Com a apunt, crec que, a part de la cultura de l'esforç hem perdut la cultura de la conversa.
Periòdicament surten estudis que ens diuen que els joves s'emancipen cada vegada més tard, és veritat. Quines són les raons? Tots sabem que una de les més importants és el preu de la vivenda tot i que sembla que aquest és un tema en vies de solució mal que els pesi a alguns. A més a més, creieu que algun/a noi/a es voldrà independitzar quan a casa dels papes disposa de tot això, aconseguit sense esforç, a més de plat a taula cada dia sense haver de cuinar, roba neta i neteja gratuita de la vivenda.
ELS NOSTRES NENS SÓN MOLT BONICS PERÒ A PART DE NENS SÓN PERSONES I UN DIA SERAN GRANS I SERAN EL QUE ELS HEM ENSENYAT A SER, PENSEM-HI
Finalment he de demanar perdò per escriure de manera tant desordenada, suposo que amb el temps m'anirà sortint cada cop millor, gràcies.

1916 lectures 3 comentaris

Enviar

---

Etiquetes: infantesa, educació