LA CULTURA DEL DESPRESTIGI Fa pocs dies i amb motiu del seu 30é. aniversari, El Punt diari, en el seu extre, va dedicar una pàgina a les peripècies de l'Ajuntament de Cassà de la Selva.
Algú va telefonar-me per veure si l'havia llegit i recomenar-me que ho fes ja que "també parlen de tu", em va dir. Pel to en que m'ho digué vaig entendre clarament que no en deiva sortir massa ben parada.
No em va estranyar: forma part d'aquesta espiral de desprestigi en què ens hem anat submergint i que ens serveixen en safata de plata tots els mitjans de comunicació escrita i àudio visiuals.
Llegir més
He passat per la plaça de la Coma i els treballadors de la Brigada estaven retirant tot el muntatge d'aquestes festes nadalenques. I he pensat que, ben mirat, havia arribat l'hora de fer-ne un petit balanç.
En el costat positiu, sembla que aquests dies s'ha parlat una mica menys de la crisi, els comerços s'han animat una mica més amb les compres nadalenques i de reis i no ha faltat algun extra a la taula.
Potser tot ha estat més discret.
Llegir més
Ens trobem, en tota mena de resvistes i premsa escrita en general, fins en publicacions que sempre ens havien semblat serioses, amb persones que, sense cap pudor, airegen als quatre vents assumptes familiars molt delicats: picabaralles, trencaments,,,que sempre havia pensat que eren coses prou íntimes perquè no sortissin de l'àmbit familiar o del cercle més proper a la família.
Els que ho escriuen, per una banda, i els que ho publiquen, per l'altre, sembla que no coneixen cap límit a l'hora d'escriure o de publicar. Com més "morbo" millor que millor!
Potser socialment i individualment ens manca responsablitat per veure fins a quin punt, com hem sentit dir tantes vegades "la roba bruta és millor rentar-la a casa".
Llegir més
OPTIMISME I PESSIMISME
Hem deixat enrera una tardor plena d'incerteses: crisi econòmica, fallides, carestia de vida, conflictes bèl.lics, picabaralles polítiques més agreujades que mai però, sense necesitat d'una perspectiva de futur immediat tan angoixosa, qui té la sort de poder dir que mai, en un moment o altre de la seva vida, no ha tingut una punyent sensació de nit, de foscor total, de no veure-hi clar, amb tot el desconcert, la por i l'ansietat que la foscor comporta en una nit de l'esperit?
Hi ha un pensament de Tagore, no per tan conegut menys encertat, que ens diu que si plorem perquè arriba la nit, les llàgrimes no ens deixaran veure les estrelles.
Llegir més
No diré res de nou ni descobriré res de nou. Aquests dies els diaris n'han anat plens i els mitjans de comunicació no parlaven d'altra cosa: Un negre al poder! Serà possible?
Només fa 53 anys, que no són res, que una modista negra, negant-se a cedir el seient del bus a un blanc com manava la llei, va ser empresonada i sancionada, iniciant, amb la seva negativa, la gran revolució negra (pacífica revolució) que culminaria amb el crit esperançat de Martin Luther King quan, fa sols 45 anys, una nimietat, va encapçalar una marxa negra sobre Washington i va dir la seva famosa frase: "He tingut un somni.
Llegir més