LA CULTURA DEL DESPRESTIGI Fa pocs dies i amb motiu del seu 30é. aniversari, El Punt diari, en el seu extre, va dedicar una pàgina a les peripècies de l'Ajuntament de Cassà de la Selva.
Algú va telefonar-me per veure si l'havia llegit i recomenar-me que ho fes ja que "també parlen de tu", em va dir. Pel to en que m'ho digué vaig entendre clarament que no en deiva sortir massa ben parada.
No em va estranyar: forma part d'aquesta espiral de desprestigi en què ens hem anat submergint i que ens serveixen en safata de plata tots els mitjans de comunicació escrita i àudio visiuals.
Llegir més
Ens trobem, en tota mena de resvistes i premsa escrita en general, fins en publicacions que sempre ens havien semblat serioses, amb persones que, sense cap pudor, airegen als quatre vents assumptes familiars molt delicats: picabaralles, trencaments,,,que sempre havia pensat que eren coses prou íntimes perquè no sortissin de l'àmbit familiar o del cercle més proper a la família.
Els que ho escriuen, per una banda, i els que ho publiquen, per l'altre, sembla que no coneixen cap límit a l'hora d'escriure o de publicar. Com més "morbo" millor que millor!
Potser socialment i individualment ens manca responsablitat per veure fins a quin punt, com hem sentit dir tantes vegades "la roba bruta és millor rentar-la a casa".
Llegir més