El dimecres dia 15 d'octubre sortia la notícia a El Periódico que el diumenge anterior havia vingut al món el primer nadó desenvolupat i nascut a Espanya mitjançant la tècnica de selecció embrionària amb un perfil genètic idèntic al del germà gran a qui ara podrà curar de la seva greu malaltia amb les cèl.lules mare del cordó umbilical,.
Fins aquí la notícia.
Ens trobàvem reunits una colla de companys de molt diferent manera de pensar (cosa que sempre enriqueix els grups) i un va exposar la notícia demanant el parer dels demés sobres les tècniques de reproducció assistida (aprovades el 2006), les seves implicacions ètíques i morals,  com jutjavem l'actuació d'aquests pares...
Una notícia tan breu va desencadenar una discussió llarguíssima. Qui defensava la ciència per damunt de tot, qui creia que les consideracions ètiques i morals no es podien deixar mai de banda, qui adduïa que la doctrina de l'Església era la que havia de prevaldre sobre tota altra consideració...
El típic d'aquests casos: "A tu, què et sembla.i, a tu, què et sembla..i a tu?"
Quan la pregunta se'm feu directament a mi, sols vaig ésser capaç de respondre amb una altra pregunta (cosa habitual quan cap resposta et sembla vàlida) I la meva pregunta (quasi feta més a mi mateixa que als meus companys) era: "Si algú de nosaltres, tots pares de família, haguéssim de fer front a un cas com el d'aquests pares i la ciència ens brindés una solució com la que ells varen trobar per salvar un fill, què faríem? Què prevaldria? Podem ni tan sols plantejar-nos-ho? "
Davant d'una vivència extrema, jo crec que cada individu ha de cercar la resposta dins la seva pròpia consciència i els demés abstenir-nos de jutjar.