He tingut l’oportunitat d’assistir a l’Escola d’Estiu d’Esperanto –SES- a Piestany (República Eslovaca) i m’ha vingut el record de la Torre de Babel perquè si allà les persones parlaven un mateix idioma i per un càstig diví en sortiren parlant-ne moltes de diferents i sense poder entendre`s, a Piestany ens vàrem reunir unes 200 persones provinents de 28 països diferents de tres Continents i que ens podíem entendre parlant una mateixa llengua que no haguérem de manllevar a cap altre país, perquè havia estat construïda amb una idea d’universalitat i per tant sense que ningú ens obligués a renunciar a la nostra.
Ens allotjàvem a la Residència Universitària i procuràvem, a l’hora dels àpats, anar-nos canviant de taula i el mateix podies compartir amb un alemany, un romanès, un xinés o una iraniana practicant el nostre més o menys perfecte esperanto.
L’Esperanto pot ésser una utopia però, com el seu nom indica –Esperanto = esperança
fa arribar a creure que és possible que les persones, de diferents cultures, països i llengües, s’entenguin sense baralles idiomàtiques,
Com a petit apunt d’interès turístic dir que Piestany, amb els seus aproximats 30.000 habitants, no és una ciutat amb un immens parc sinó un immens parc amb una tranquila ciutat immersa entre els seus arbres, parcs i jardins, amb els blocs de cases aïllats entre ells per grans espais de verdor i creuats per molts caminets per on passegen els vianants i circulen les bicicletes ja que d’autos se’n veuen pocs i sols pel centre.
Travessa la ciutat el riu Vha on hi ha una illa amb platja on va la gent a banyar-se i a la seva dreta s’hi troba la gran illa dels Balnearis per lo qual és considerada la ciutata blanari més gran d’Europa. N’hi ha almenys 8, un d’ells fet construir en temps de Napoleó, tots amb piscines termals, fonts d’aigua sulfurosa, gimnasos, servei de Spa, massatges, etc. I luxosos hotels i restaurants molts d’ells ara propietat de magnats àrabs. L’emblema de l’Illa del Balneari, com se la coneix, és “l’home trenca crosses” com símbol de què d’allà en surts nou.

748 lectures Cap comentari

Enviar

---

Etiquetes: llengües minoritàries, intercomunicació