Sóc figuerenca de naixament i cassanenca per matrimoni. Mare, àvia i besàvia de família nombrosa. Vaig ocupar l'alcaldia de la vila el 1979 i sempre he participat en tasques de voluntariat. Actualment formo part de la junta de l'Associació de familiars de malalts d'Alzheimer i porto l'administració de Llumiguia.
LA DIADA
11 de setembre. He sortit al carrer per passejar-me pel poble i veure la senyera penjada als balcons.
No és que n'hi haguessin massa però m'ha samblat que n'hi havia més que en anys anteriors.
Potser perquè ens han buscat tant les pessigolles, perquè han intentat trepitjar-nos de tantes maneres, perquè han volgut ofegar la nostra estimada llengua per tants mitjans que, al final, hem volgut expressar la nostra ràbia i el nostre refús exposant els nostres sentiments a través de la nostra senyera.
A qui cal culpar d'aquest ofeg de la nostra llengua? A les nostres pròpies institucions ? Al poc esforç que fem per tal de reivincar-la? A la nostra manca d'exigència per tal que se'ns atengui en català en els mitjans oficials? S'ha vessat tanta tinta parlant d'aquest tema, exposant el problema i no trobant-hi solució!
Un amic em deia un dia que si no parlava català era per culpa nostra. Que quan ho intentava i nosaltres veiem l'esforç que havia de fer i com li costava, ràpidament li parlàvem castellà portats, com deia ell, per la nostra característica bona educació que a voltes ens feia semblar una mica tontos. Serà veritat?
Valgui però un reconeixement pels que, immigrants de la Península i de fora d'ella, s'han esforçat a aprendre-la i a parlar-la i l'han assumit com a pròpia i que han demostrat, al llarg dels anys, tot el seu amor per aquest petit país que han acabat per sentir com a seu. Potser fins i tot algun ha penjat una senyera...
Tant de bo aquest sentiment d'amor profund a Catalunya, a la nostra llengua i a la nostra senyera que en aquest jorn de la Diada s'ha revifat en nosaltres, no es perdi mai,
No és que n'hi haguessin massa però m'ha samblat que n'hi havia més que en anys anteriors.
Potser perquè ens han buscat tant les pessigolles, perquè han intentat trepitjar-nos de tantes maneres, perquè han volgut ofegar la nostra estimada llengua per tants mitjans que, al final, hem volgut expressar la nostra ràbia i el nostre refús exposant els nostres sentiments a través de la nostra senyera.
A qui cal culpar d'aquest ofeg de la nostra llengua? A les nostres pròpies institucions ? Al poc esforç que fem per tal de reivincar-la? A la nostra manca d'exigència per tal que se'ns atengui en català en els mitjans oficials? S'ha vessat tanta tinta parlant d'aquest tema, exposant el problema i no trobant-hi solució!
Un amic em deia un dia que si no parlava català era per culpa nostra. Que quan ho intentava i nosaltres veiem l'esforç que havia de fer i com li costava, ràpidament li parlàvem castellà portats, com deia ell, per la nostra característica bona educació que a voltes ens feia semblar una mica tontos. Serà veritat?
Valgui però un reconeixement pels que, immigrants de la Península i de fora d'ella, s'han esforçat a aprendre-la i a parlar-la i l'han assumit com a pròpia i que han demostrat, al llarg dels anys, tot el seu amor per aquest petit país que han acabat per sentir com a seu. Potser fins i tot algun ha penjat una senyera...
Tant de bo aquest sentiment d'amor profund a Catalunya, a la nostra llengua i a la nostra senyera que en aquest jorn de la Diada s'ha revifat en nosaltres, no es perdi mai,
885 lectures
Un comentari
Enviar
Comentaris
Jo mateix 12.9.2008. 12.24h Cassà de la Selva
Quina llàstima que Cassà no s'hagi adherit a la campanya de un Ajuntament una Estelada. Fins hi tot a Girona van posar una estelada a la plaça Catalunya
Comenta
La direcció del web cassadigital.cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
La direcció del web cassadigital.cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.