Fa pocs dies i amb motiu del seu 30é. aniversari, El Punt diari, en el seu extre, va dedicar una pàgina a les peripècies de l'Ajuntament de Cassà de la Selva.
Algú va telefonar-me per veure si l'havia llegit i recomenar-me que ho fes ja que "també parlen de tu", em va dir. Pel to en que m'ho digué vaig entendre clarament que no en deiva sortir massa ben parada.
No em va estranyar: forma part d'aquesta espiral de desprestigi en què ens hem anat submergint i que ens serveixen en safata de plata tots els mitjans de comunicació escrita i àudio visiuals.
Semblava que pertanyia a l'àmbit de la premsa groga o del cor, o de la teleporqueria, que uns quants famosillos, trepitjant moltes vegades la frontera de la difamació, es dediquessin a ventilar totes les misèries i corrupcions d'amics, parents, parelles, i tothom qui es posés a tret, a canvi d'obtenir una parcel.la de fama i uns quants feixos de bitllets.
Però que aquest "ventilar"  sigui el pa de cada dia de la premsa "seriosa" que sembla cercar que quan obrim les seves pàgines se'ns escapi un Oh!! Eh?? demostra fins a quin grau no estàvem preparats per aquesta democràcia de la qual tan sovint volem presumir i fins a quin punt ens hem submergit en aquesta cultura del desprestigi.
Fixem.nos en un gran titular de "El Períodico" del dia 22 de febrer ( cito aquest diari perquè és el que acostumo a llegir): "El PP assumeix el desgast de Rajoy però obté la peça de Bermejo" i una de les informacions del redactor afegeix: "El PP té al ministre al punt de mira i demana una investigació parlamentària per poder abatre'l"
Clar i català: Tot plegat es tracta d'una cacera: una cacera de vots, una cacera de lectors...
En un moment tan delicat com el que estem vivint, quan necessitaríem més que mai que els nostres polítics fessin pinya per tal de sortir d'aquesta angoixant situació de crisi i crispació. aquests, o sigui aquells que en les campanyes electorals prometien anar a servir el poble, solucionar els problemes del poble, que el poble es sentís protegit i comptés amb el seu suport, et. etc. aquells que no es presentaven a les eleccions anhelant un bon sou, ni per tenir més poder personal, ni per imposar la seva voluntat, ni per guanyar favors o comissions (ni pensar-hi que ho fessin per res d'això!!) com ens estan ajudant?
Un altre escrit del mateix diari, el dia 26, parlant de les properes eleccions al país basc ¨"Sis candidats encotillats es tiren els plats pel cap a la tele: Els liders es van intercanviar retrets en mitings d'un minut" Paràgrafs a destacar: "Aquesta vegada hi eren tots perquè el debat era en espanyol i no en euskera"  "Durant tot el debat va cridar l'atenció la beligerància..." "Han passat a disputar-se un graner electoral..."
Em deien, fent lloança d'una persona molt íntegra, que quan en una conversa parlaven bé d'algú, ell sempre tenia quelcom de bo per afegir-hi; que quan criticaven, sempre cercava quelcom que servís de disculpa i que quan no trobava disculpa...callava. Exactament el que ens estan servint en safata de plata.