He passat per la plaça de la Coma i els treballadors de la Brigada estaven retirant tot el muntatge d'aquestes festes nadalenques. I he pensat que, ben mirat, havia arribat l'hora de fer-ne un petit balanç.
En el costat positiu, sembla que aquests dies s'ha parlat una mica menys de la crisi, els comerços s'han animat una mica més amb les compres nadalenques i de reis i no ha faltat algun extra a la taula.
Potser tot ha estat més discret. Hem estat "més garrepes", com deia un diari, però les cases s'han ambientat de festa i, qui més qui menys, ha pogut obrir el seu obsequi amb cara de satisfacció.
Però ha estat aquesta cara de satisfacció, aquesta alegria dels menuts que corren per casa nostra, la que m'ha tirat en cara, d'una manera molt dolorosa, la imatge dels infants que jeuen morts en els hospitals de Gaza, dels nens esclaus de les mines i dels tallers de tants països subdesenvolupats, de tantes dones venudes com esclaves sexuals, de tants petits cadàvers ambulants de les empobrides terres africanes, tot això finançat i alimentat per les grans potències que han gaudit d'unes festes nadalenques sense límits de despeses ni d'ostentació. I, sense anar tan lluny de casa nostra, encara tantes dones víctimes d'un masclisme imperdonable...
Voldríem, egoistament, girar cara a tots aquests fets i viure amb un cert passotisme que no ens amargués la vida, però resulta pràcticament impossible i, llavors, en mirar la realitat cara a cara, t'adones que el balanç és totalment negatiu i que, per més que pintem la façana amb festes, bons àpats i obsequis, l'interior de la casa del nostre món globalitzat, continua feta una ruïna i fa tuf de pólvora, de misèria i d'injustícia.