L'any passat, amb motiu d'aquesta diada, vaig presentar una petita història del perquè es va escollir aquest dia per dedicar-lo a les dones treballadores, lluitadores i amants de trencar motlles i sortir de la situació de marginació on la societat les havia col.locat. La pena és que es tingui de continuar celebrant tal diada, cosa que vol dir que la situació, tot hi haver millorat una mica, no ho ha fet com les dones reinvidiquem i la nostra societat continua éssent majoritàriament masclista.
Dedicaré un petit homenatge a unes dones en concret (perquè la llista de les qui tingueren problemes pel sol fet de ser dones seria inacabable)
En el camp de la música: Clara Schumann, nascuda el 13 de setembre de 1819 i esposa del gran compositor Schumann, a més de ser una gran i afamada pianista, també s'atreví a entrar en el món de la composició, a la qual no es dedicà de ple perquè a més de cuidar dels seus vuit fills, no li ho permetia el paper de la dona en el segle XIX i confessa: "Alguna vegada creia que tenia talent creatiu però he renunciat a aquesta idea; una dona no ha de desitjar compondre. Mai cap ha estat capaç de fer-ho, així que per què podria esperar-ho jo?" Els hi feien creure i s'ho creien! 
En el camp de la literatura: Caterina Albert i Paradís, nascuda a L'Escala el 1869. La seva primera obra la va escriure als 14 anys i quan es va donar a conèixer amb el monòleg "La infanticida" fou tal l'ecàndol que es produí arran de saber-se que n'era autor una "senyoreta de L'Escala"  que es   va determinar a amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí: Víctor Català. i es confegeí la màscara de senyoreta de casa bona que no passa de ser una aficionada a la literatura.
En tota la seva obra sovintegen les referències a la situació de la dona, particularment a la seva marginació per raons de sexe .
Finalment, en un reportatge (El Períodico 5 de març d'enguany) que presenta un estudi d'Esade i ICSA sobre retribucions diu que les dones que ocupen alts càrrecs a les empreses són una minoria d'un 9% en el cas de la direcció general i cobren fins a un 23% menys que els seus col-legues de sexe masculí  i que hi ha hagut un clar retrocés (beneïda llei d'igualtat d'oportunitats) en la seva presència en càrrecs directius que va passar del 19% del 2007 al 13% l'any passat.
No és d'extranyar dons l'anècdota d'quella dona que era cap de direcció d'una empresa en la qual tenia 12 homes a les seves ordres en l'equip , compartint tots ells una gran sala de treball i un dia hi va entrar un senyor i, dirignt-se ràpidament cap a ella, li va dir: "Senyoreta, em pot fer unes fotocòpies mentre parlo amb el seu cap?"
Però per sort els polítics d'avui dia, tan progressistes ells, ja treballen per posar-hi solució. Mireu sinò la gran idea que ha tingut el Sr. Gallardon, Alcalde de Madrid, per celebrar aquesta efemèride: ha convocat per a les dones, en un dia tan assenyalat per a elles,  UNS TALLERS DE CUINA I DE PASTISSOS!
M. DOLORS GODOY