Les llars d’infants.
Des de que el món és món a cada poble hi havia tantes llars d’infants com infants. Cada mare, cada família, es cuidava dels nou nats fins que tenien edat per anar a l’escola: repeteixo, cada llar era una llar d’infants. Recordo el primer dia que els pares em van portar a les monges , on la “madre” Francisca em va donar la benvinguda i jo com a mostra d’agraïment, li vaig fotre dos o tres cosses a les cames perquè volia marxar amb la meva mare i tornar a la meva llar d’infants: a casa meva! Tenia quatre, cinc anys: en fa uns seixanta.
Llegir més
Al Llumiguia del passat mes de novembre hi ha un escrit d'en Josep Ferrer, amb el títol "És l'hora d'expressar-nos", en el que hi ha una frase que m'agradaria comentar: "En aquetes últimes setmanes , a Cassà s'ha creat una comissió organitzadora formada per diversos representants d'entitats locals, les quals, una vegada més, demostren el seu dinamisme social i supleixen les funcions que, en teoria, haurien de correspondre als nostres representants polítics".
Llegir més
Torremansa: o Torreimmensa?
Una de les passejades diàries que faig és, per un costat a l’altre, anar fins a la Pineda Fosca i tornar cap a casa. Per un costat o per l’altre es passa per l’entorn de la Torremansa. Quan els camps són plens de blat de moro és veu gran; quan els camps són buits i domines les granges, i el bestià, es veu grandiós.
Per això crec que , amb el respecte degut al nom tradicional, se’n podria dir la Torreimmnesa.
Llegir més
Prohibit prohibir
Qui em coneix sap que sóc una persona que sempre m’ha agradat passar estones a l’aire lliure, al bosc, a la muntanya ( no gaire alta, ni massa lluny de casa: el puig d’Arques, el puig de la Gavarra, els Àngels, Montnegre, ...., a la pineda d’en Rata, a la Font de Sant Cristòfol, a Santa Pellaia, ... )
D’uns anys ençà, quan les normatives de protecció del mitjà natural s’han extremat, com mai ho havien estat, he notat una dèria a posar tanques arreu, a tancar les propietats que sempre “havien estat de tothom”, que s’entengui el que vull dir : l’escriptura notarial anava en nom del propietari legal, però els veins tenien el dret, el “permis” , de passsejar-s’hi sense haver de patir, perquè aquell bosc, aquells camins, .
Llegir més
A una de les reunions que vam tenir pel tema del Centre d'Arts Escèniques vaig sentir un comentari, penso que no vaig errat, en el que es dèia que a Cassà hi havia com a mínim una quinzena de grups musicals. Ho vaig entendre bé?
En tot cas us passo una informació, que potser ja teniu, i si no bé us pot interessar als quinze o als que hi hagi.
FLORA I FAUNA Estudi de Gravació.
Telèfon de contacte 622 / 623 444, Robert.
Llegir més