Us haureu fixat que a l’entrada de molts pobles hi ha tota una serie de senyals diverses amb la intenció de frenar la velocitat amb que entren els automòvils : motos, quads, turismes, furgons, furgonetes, autobusos, camions, ... als pobles.
Des de semàfors en vermell que quan hi estàs a vint-i-cinc metres canvia a intermitent (a vegades vagis a la velocitat que vagis); els ressalts que et trobes pels carrers, carreteres, camins i dreceres ( que trenquen el vehicle del conductor poc acurat); els semàfors intermitents, que si t’accedeixes amb la velocitat màxima permesa se’t torna vermell de cop i volta; els controls digitals de velocitat que fotografien a qui transgredeix les regles establertes; el cotxe espia, camuflat, situat a la vorera de la carretera; suposo que n’hi ha d’altres de sistemes per dissuadir al conductor atrevit a afluixar la velocitat de creuer.
Llegir més
Aquest treball de Lourdes Miquel López va ser publicat a la Revista tècnica de política lingüística, número 34, l’any 2005. Donades les característiques d’aquest escrit no ens és possible la publicació de tot el contingut del treball, que podeu trobar a Internet. Transcriurem el contingut dels apartats 7 i 8, que són els que conclouen el treball.
Lourdes Miquel López és professora de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona-Vall d’Ebró, i de crèdits relacionats amb l’anàlisi comunicatiu de la llengua en el Màster de la Universitat de Salamanca, en el de la Universitat Antonio Nebrija (Madrid) i en la Universitat de Barcelona.
Llegir més
He llegit
He llegit al bloc de Mn. Enric Plantés el seu article “La Botigueta” en el que transcriu un escrit de nens i nenes de Llagostera on expliquen l’experiència d’haver fet una parada a la Fira del Bolet de l’any 2006. Experiència que es va repetir el 2007, una vegada inscrits com a socis del Casal Parroquial, i també el 2008.
La feina del col.lectiu s’ha fet a benefici de la ONG “Intermón Oxfam”.
Llegir més
Pensar que és possible tornar a reviure la Festa Major dels nostres anys d'infants és no tocar de peus a terra. Pensar a tornar als envelats del Cercle Recreatiu, a la plaça de la Coma, o als de la U.D.Cassà al pati de les escoles, a la Isoladora, ... és obstinar-se a entendre que el món, el nostre món, ha canviat.
Però tot i això crec que sí que hi ha una part de la festa que es pot recuperar, que al meu criteri mai hauria hagut de canviar; ments exageradament avançades, o potser distorsionades, van entendre que a la Festa d'uns pocs dies li calia, "mereixia", la creació de la seva "zona industrial".
Llegir més
El dia 1-XI-1988, a la platja de Los Lances de Tarifa es va trobar una persona morta, s’havia ofegat en el mar. En poques hores se’n van trobar divuit més. Van ser els primers immigrants procedents de l’Àfrica, concretament del Marroc, que van morir tot buscant la llibertat a Europa on poder treballar i viure ells i les seves famílies.
De les hores ençà, tot i que és difícil afinar massa, es calcula que entre deu i divuit mil persones : nens/nenes, homes/dones han mort en l’intent de salvar la seva vida de la fam, la desnutrició, les enfermetats,.
Llegir més