Prohibit prohibir
Qui em coneix sap que sóc una persona que sempre m’ha agradat passar estones a l’aire lliure, al bosc, a la muntanya ( no gaire alta, ni massa lluny de casa: el puig d’Arques, el puig de la Gavarra, els Àngels, Montnegre, ...., a la pineda d’en Rata, a la Font de Sant Cristòfol, a Santa Pellaia, ... )
D’uns anys ençà, quan les normatives de protecció del mitjà natural s’han extremat, com mai ho havien estat, he notat una dèria a posar tanques arreu, a tancar les propietats que sempre “havien estat de tothom”, que s’entengui el que vull dir : l’escriptura notarial anava en nom del propietari legal, però els veins tenien el dret, el “permis” , de passsejar-s’hi sense haver de patir, perquè aquell bosc, aquells camins, .
Llegir més