Les llars d’infants.
Des de que el món és món a cada poble hi havia tantes llars d’infants com infants. Cada mare, cada família, es cuidava dels nou nats fins que tenien edat per anar a l’escola: repeteixo, cada llar era una llar d’infants. Recordo el primer dia que els pares em van portar a les monges , on la “madre” Francisca em va donar la benvinguda i jo com a mostra d’agraïment, li vaig fotre dos o tres cosses a les cames perquè volia marxar amb la meva mare i tornar a la meva llar d’infants: a casa meva! Tenia quatre, cinc anys: en fa uns seixanta.
Llegir més
A Cassà de la Selva tothom va en cotxe al lloc més recòndit, amagat, difícil.
Va ser un dels arguments que l’alcalde Carles Casanova, ( em va donar la sensació amb un posat encongit, indecís, confús?...crec que no trobo l’adjectiu exacte) que, amb altres paraules, va fer servir per justificar la tria del lloc per a la construcció del Centre d’Arts Escèniques de Cassà, al pavelló polivalent que hi ha al polígon industrial.
Llegir més