Seients de seguretat i sistemes de subjecció per a criatures.

Fa uns dies vaig sentir per la ràdio un reportatge en el que es comentava que la majoria de les criatures mortes en accidents de circulació era degut a que anaven en cotxe sense portar els sistemes de seguretat adequats: sense cinturò, cadira inadequada, suplement de seient quan ja són una mica més grans i encara no fan l’alçada necessària, etc...

Recordem que està prohibit que els menors de 12 anys vagin als seients davanters, excepte que facin servir dispositius homologats, i que excepcionalment quan l’alçada del nen/a és de 135 cm., o més, podran fer servir els cinturons de seguretat també al seient del davant. En un període de temps determinat, que no puc concretar, es donaven les xifres de 71 criatures mortes i de 607 de ferides en accidents de trànsit en els que no es cumplien les normes de seguretat establertes. Les estadístiques demostren que el risc de morir en accidents si no es porta el cinturó de seguretat és tres vegades més gran.

Donades les circumstàncies està previst el canvi de qualificació jurídica d’aquesta falta donant-li el nivell d’”Homicidi ......” (involuntari?), no recordo, ni he trobat, l’adjectiu que van dir, falta que recauria sobre el conductor.

Però, entenc, que en certs tipus de transports hi ha unes contradiccions, o almenys poden crear dubtes, a l’hora de considerar-los i comparar-los: em refereixo als microbusos i als autobusos; i més quan els ocupants d’aquests vehicles són utilitzats, majoritàriament, per criatures.

Partim de la base que hi ha autobusos que no porten els sistemes mínims de seguretat, com són els cinturons. I ja no diguem dels altres sistemes de seguretat obligats a fer servir en els cotxes turismes per a les criatures d’edat inferior als 12 anys o d’una estatura més baixa als 135 cm.

Per tant ens podem trobar en la paradoxa que per un costat s’apuren al màxim les normes per aconseguir la seguretat dels nens/es quan van en turismes, que em sembla molt bé, i per altre costat no s’acaben d’actualitzar, o de complir, les normes de seguretat quan es circula en alguns autobusos. Sé que em direu que ja hi ha qui vigila a les criatures, i que no dubto de la seva bona feina; però és evident que en cas d’accident tot es descontrola i pot passar el que hauria estat evitable.

Penso que exigir, per part de qui en té la responsabilitat, busos amb els sistemes de seguretat adequats a les edats dels ocupants, seria la manera de garantir molta més tranquilitat i confiança a tothom.

Joan Maymí Coloreu

1587 lectures Un comentari

Enviar

---

Etiquetes: seguretat, risc, tranquilitat, neguit