Prohibit prohibir

Qui em coneix sap que sóc una persona que sempre m’ha agradat passar estones a l’aire lliure, al bosc, a la muntanya ( no gaire alta, ni massa lluny de casa: el puig d’Arques, el puig de la Gavarra, els Àngels, Montnegre, ...., a la pineda d’en Rata, a la Font de Sant Cristòfol, a Santa Pellaia, ... )

D’uns anys ençà, quan les normatives de protecció del mitjà natural s’han extremat, com mai ho havien estat, he notat una dèria a posar tanques arreu, a tancar les propietats que sempre “havien estat de tothom”, que s’entengui el que vull dir : l’escriptura notarial anava en nom del propietari legal, però els veins tenien el dret, el “permis” , de passsejar-s’hi sense haver de patir, perquè aquell bosc, aquells camins, ... també “eren seus”.

Avui aquest tema ha canviat a pitjor. Hi ha una zona concreta dels entorns de Cassà de la Selva que ha empitjorat en dos sentits: l’abandó d’alguns propietaris de les seves propietats fins a fer-les semblants a un abocador de materia orgànica morta, abandonada, podrida .... una bomba que pot propiciar un foc! I la dels propietaris que recelosos de la seva propietat l’han vellat, segons les normes?, tancat boscos, camps, camins als que els nostres besavis, avis, pares i nosaltres ens hi haviem passejat tot contemplant el poble als nostres peus, tot buscant bolets, o simplement recollint llenya per fer foc a casa (netejant el bosc!), i amb un rètol de resa “Prohibit passar” t’han barrat el pas pel camí suposo de propietat privada, segons les escriptures, i afirmo que d’ús públic des de que s’hi va fer.

Prohibit prohibir, va ser un dels slogans que es van fer populars aquell maig del 1968 a París. Però va morir com l’esperit d’aquell moviment.

Només demano una cosa: que es cumpleixi la normativa establerta. Que l’administració, que és qui en té la responsabilitat de fer-la cumplir, sigui exigent en la mateixa. Que d’OFICI faci les denúncies que calguin i actui en conseqüència. Esperar que els ciutadans denunciem als altres ciutadans, a vegades veïns, a vegades amics, és gairebé una utopia. Qui cobra per fer cumplir la llei que actui.

No fer-ho pot propiciar actuacions violentes, a vegades irracionals: però a vegades, també, comprensibles.

Joan Maymí Coloreu

1696 lectures 2 comentaris

Enviar

---

Etiquetes: bosc: cerclat, tancat, vallat, ... prohibit!!!!