Del llibre

“Vicente Ferrer: La revolución silenciosa” d’Albert Oliveras. Ed. PlanetaSingular.

Plana 232. Educació.

"Al que per qualsevol ciutadà és un dret fonamental, l’educació bàsica o alfabetització, no sempre es compleix. Tal com han evolucionat les societats en el decurs del segle XX, l’educació bàsica ja no és un dret, sinó una obligació legal i moral, així com una arma per poder afrontar l’entorn, que en el cas contrari pot tornar-se hostil.

Segons les dades de l’UNICEF de 1998, a l’entorn dels mil milions de persones entraran al segle XXI sense els coneixements necessaris per a llegir un llibre o per signar amb el seu nom. El total d’aquesta xifra inclou a més de 130 milions de nens en edat escolar dels països pobres, dels quals 73 milions són nenes, que creixen sense poder rebre una educació bàsica. En aquest context, menys del 50 % de les nenes i de les dones d’Àfrica, d’Àsia Meridional i de l’Orient Mitjà poden llegir i escriure.

La Convenció pels Drets del Nen l’any 1989 (ratificada per totes les nacions del món excepte EE.UU. i Somàlia) va establir com un dels drets bàsics l’accés a una educació com a base d’una vida lliure i plena. Educació entesa com l’element més important en la lluita contra la pobresa, ja que potencía a la dona, protegeix als nens del treball explotador i perillós i de l’explotació sexual, promou els drets humans, protegeix el medi ambient, i controla el creixement de la població. No és poc. Però és que les conseqüències de l’analfabetisme, en aquesta creixent aldea global, són profundes, i l’educació no consisteix només en que els nens s’assenguin en un pupitre. És molt més."
 
És òbvi que les dades no s'han actualitzat a l'any 2009. Però , honestament, hem de considerar que poc, molt poc ha canviat. I podriem estar animats si el canvi hagués estat en positiu: cosa que no crec.

1564 lectures 3 comentaris

Enviar

---

Etiquetes: obligació legal, obligació moral. educació bàsica, alfabetització