Irracional.....

Vaig trobar a una parada de llibres que hi ha a Girona al carrer Joan Maragall, per sota del carrer de la Creu, al preu d’un € : visca la crisi!, un dels llibres que més m’han agradat dels que he llegit últimament: AVICENA, o la Ruta d’Isfahan. L’autor és Gilbert Sinoué ( escriptor franco-àrab nascut al Cairo el 18 de febrer del 1947).
“Aquesta novel.la està consagrada a una de les personalitats més destacades de la sabiduria islàmica i de la cultura universal: el metge Ali ibn Sina, més conegut a Occident com Avicena, que va ser un dels primers intèrprets d’Aristòtil i el continuador del pensament metge d’Hipòcrates. Aquest personatge històric, que va viure entre els segles X i XI de la nostra era, no apareix només com a científic en el contingut d’aquestes planes, sinó també com a conseller polític, com a proscrit i presoner, com amant apassionat i com a home sempre ple de curiositat i interrogants vitals. Basant-se en el manuscrit d’un dels seus deixebles (Abú Obeid el-Jozjani), Gilbert Sinoué segueix pas a pas aquesta accidentada trajectòria, que desembocarà a la ciutat d’Isfahán, i ens ofereix una història d’intensitat i color excepcionals”

En una conversa entre Ali ibn Sina, el protagonista, i un dels seus protectors, el príncep Sams, i tot estudiant la situació amb els seus veïns fan aquest comentari :
“- Mai comprendré el paper que acompleixen els kurds. Hi ha una actitud quelcom irracional.
-Irracional ...¿ Però encara ignores , jeque el- rais (Alí ibn Sina), que tot el món polític està dominat per aquesta paraula?“

Irracional, improcedent, il.lògic és l’antònim de racional, raonable, just, lògic, plausible, procedent.

Han passat  X segles i en molts aspectes estem vivint la mateixa irracionalitat. Aquests segles passats no han servit de res, millor dit sí: per a confirmar una vegada més que l’èsser humà és l’únic burro que ensopega repetides vegades amb la mateixa pedra.

En la vida d’una persona, d’una societat, hi ha moments de tots colors. En la política també, o és que els polítics no són persones? O no formen part de la societat? És clar que sí!. Quan les coses van bé tothom, tothom (?) , va bé (al menys dins del nostre entorn). El tercer i el quart món sempre ens són molt llunyans, boirosos, difuminats, ... quasi quasi com si no hi fossin. Quan les coses van malament, o simplement no van tan bé, i es comença a notar la flaquesa, ni que sigui en la mesura més petita, tothom comença a tremolar. I és en aquests moments, en aquestes situacions, que la racionalitat i l’actitud procedent s’han de fer més vives que mai. La prepotència, la supèrbia que mai són aconsellables, però que en determinades circumstàncies es poden entendre, suportar, acceptar, indefugiblement han de donar pas a les mostres de debilitat i humilitat, deixant a la vista de tothom les limitacions que tots tenim.  

I aquest tipus d’actitud que es reclama com a necessària sempre, i ara imprescindible, s’ha de fer patent persona a persona, a les famílies, a les entitats, a les empreses, a l’administració, a... Més que mai, el saber escoltar i decidir entre tots és inqüestionable. Tota actitud que no sigui coherent amb aquest principis, tan simple, tendeix al fracàs.

I tinc el convenciment que, avui, molts enfonsaments i desfetes s’han produït, es produeixen i es produiran per no haver entès aquest plantejament tan senzill.