El contingut íntegre d'aquesta traducció va ser publicat a La Vanguardia a la secció OPINIÓN el dilluns dia 4 de maig d'enguany.

" EMIGRANTS SENSE RETORN.

En els últims anys Espanya ha estat un país receptor d'emigrants. Milions de persones procedents d'altres països arribaven al nostre amb l'esperança de millorar el nivell de vida que tenien en els seus llocs d'origen. Una economia puixant i amb creixements sostinguts creava llocs de treball, amb papers o sense papers,  i els immigrants veien acomplertes les seves expectatives i recompensat el seu esforç. La situació ha canviat radicalment , l'atur creix cada mes i ni tan sols els pronòstics més optimistes aconsegueixen veure el final d'aquest cicle econòmic , el col.lectiu d'immigrants és dels més afectats, doncs la taxa de desocupació pràcticament duplica a la dels nadius. 
Encara que l'emigració forma part de la història de la humanitat, poques persones deixen el seu país d'origen per viure en d'altres si no existeixen circumstàncies de necessitat econòmica o estímuls professionals que ho justifiquin. L'exili, doncs d'un exili es tracta encara que sigui voluntari, implica canvis de costums, doloroses separacions familiars i processos d'adaptació  sovint molt durs i complexes. L'enyorança i el desterrament passen a formar part de la vida quotidiana de l'immigrant, i aquesta situació és suportable quan les necessitats econòmiques i la possibilitat de construir un futur en un altre país són realitat. Les remeses de diners que els immigrants aconseguien enviar als seus familiars justificaven tots els sacrificis, però la crisi econòmica i el rampant atur que es pateix a Espanya han canviat el panorama i han dissipat moltes esperances.
En aquest context, el Ministeri de Treball va dissenyar plans de retorn voluntari, als que podien acollir-se els que desitjaven retornar al seu país. Podien capitalitzar les indemnitzacions per acomiadament i els subsidis d'atur, però amb una sèrie de condicions, entre elles la de no poder retornar a Espanya en un període de tres anys. Poc més de 4000 persones s'han acollit a aquesta possibilitat, encara que els immigrants que han perdut la feina són cents de milers.
Amb feina o sense, la majoria del immigrats són molt conscients de que en els seus països d'origen, menys desenvolupats que el nostre i sense els avantatges de l'Estat del benestar, la seva vida i la dels seus familiars són pitjors. Ja instal.lats aquí, amb els seus documents en regla i legalitzada la seva residència, es resisteixen a tornar.
Acabar atrapats en l'economia submergida és el pitjor que els pot passar, i malgrat això, Espanya continua essent per ells una oportunitat a la que no volen o no s'atreveixen a renunciar."