I el 20-N a qui votarem?

La situació político-econòmica actual obre molts dubtes de quina ha de ser l’actitud de l’electorat, arreu del món! , a l’hora d’anar a votar.

Els fets que han provocat aquesta caòtica situació propicia el descontentament, el desencís, el “tantsemenfotisme”, el desengany, la desil.lusió... el fracàs d’una situació , d’un estat, d’una manera de viure, creada amb molts anys , amb l’esforç de tots, sobretot dels treballadors,  i anorreada, anihilada, consumida per la voluntat d’uns pocs (pocs, poquíssims, comparats amb la resta dels implicats).

(És inconcebible que, avui, la situació de fallida econòmica sigui la tònica generalitzada de la immensa majoria dels estaments oficials d’arreu, de la realitat econòmico-industrial-social creada, entre d’altres raons, pel creïxement dels països de l’est (creïxement al que tenen tot el dret) i per la falta de previssió de molts industrials d’aquí. Fa molts anys que es vivien síntomes d’aquest fet. Per a molts semblava que fent-se el sord ( i vivint, en la memòria, temps passats) els problemes no anirien a més. Molts dels qui van escoltar, concienciar-se del problema i obrar en conseqüència, continuen amb les fàbriques obertes: sí és cert que en comptes de 184 (?) treballadors avui són 24(?) : però l’empresa continua oberta.)

Però bé: a qui votarem? Honesta i sincerament crec que el vot hauria de ser un vot de càstig. I no de càstig a un partit o un altre. Un vot de càstig a tota la classe política; i a cadascuna de les primeres votacions que es produeixin a tots els nivells: municipal, autonòmic, nacional, europeu. I crec que fidel a aquest argument no n’hi ha altre que l'abstenció. Que aquest vot exemplifiqui el malestar, la indignació, el descontent que hi ha entre la gent.

Situació que, malgrat l’injust procedir, d’una manera o altra anirem pagant tots i cadascun dels habitants d’aquest planeta. I mentre les butxaques d’alguns s’aniran omplint més, i mentre aquests tinguin feina, cobrant, la immensa majoria no en tindrà i notaran cada dia les butxaques més buides i, entre d’altres limitacions, s’hauran acabat les ajudes al desenvolupament dels països més necessitats i empobrits.

El món s’ha capgirat. L’estat del benestar, en els països que el tenien, perilla. Els països que no sabien el que era, no ho sabran.

S’albiren canvis insegurs, inconcrets, imprecisos.

Penso que el vot de càstig, l’abstenció, per a la inconsciència viscuda aquests anys és la resposta justa. Ja tornarà a venir el temps del vot ajustat, pensat i mesurat al  centre, la dreta, l’esquerra o la possible nova opció.

Constatar la falta de votants pot fer reflexionar als polítics, i als partits, i fer-los-hi entendre que, al fons, el país és també del poble i no només d’ells.

329 lectures 8 comentaris

Enviar

---

Etiquetes: política, eleccions, què votem?