Al Llumiguia del passat mes de novembre hi ha un escrit d'en Josep Ferrer, amb el títol "És l'hora d'expressar-nos", en el que hi ha una frase que m'agradaria comentar: "En aquetes últimes setmanes , a Cassà s'ha creat una comissió organitzadora formada per diversos representants d'entitats locals, les quals, una vegada més, demostren el seu dinamisme social i supleixen les funcions que, en teoria, haurien de correspondre als nostres representants polítics". 
El passat dia 22 d'Octubre, vam tenir una reunió de la Taula de Participació Ciutadana en la que, des de fa uns dos anys es debaten i busquen solucions a la problemàtica que neix de la convivència entre persones de diferents cultures, costums, creences religioses, .... A la reunió, convocada per l'Ajuntament, a la que em consta que  hi són convidades totes les entitats locals (que algú va comentar que eren més de 50), llevat d'error, erem 22 persones: una regidora en representació de l'Ajuntament , 10 funcionaris de diferents serveis de la Generalitat, 2 representants del col.lectiu gambià, 2 del col.lectiu de Mali, 2 de Càrites, 1 de la Salle, 1de l'Ampa del Puig d'Arques, 1 de l'Ampa de la Llar d'Infants "Els Taps", 1 del Gramc i 1 en representació de les diferents agrupacions d'escales de veïns.
Considerant a la representant de l'Ajuntament i als funcionaris no representants de cap entitat cívica cassanenca, i a tots els altres sí,  arribem a la conclussió que hi van ser representades 8 entitats del poble (acceptant que tots els grups que representaven aquestes persones són considerades entitats locals, cosa que dubto).
Crec, sincerament, que de dinamisme social entès com a gran mobilitat,  desplegament  de les ganes de treballar per integrar voluntats,  interconnexió i treball conjunt, ... , potser en el cas que exposa en Josep és la primera vegada que es fa patent. La qual cosa no vol dir que justifiqui el sentit que entenc que vol donar a la frase. Tinc el convenciment que tothom va a la seva.
Però en aquest cas han encertat el tema, està de moda, té un abast  molt gran i, si  el Constitucional ens tomba l'Estatut, pot ser l'inici de la lluita per un nou canvi polític radical a Espanya.
Sort i endavant.
Joan
(el subratllat és meu)