BILINGÜISME

Al llibre de Camilo José Cela “Viaje al Pirineo de Lérida”, escrit als anys 1963-64 i editat per l’Editorial Noguer, a les planes 208-210, fa referència al tema del bilingüisme. Suposo que, si li ho pogués demanar, no tindria cap inconvenient que en fes comentari al llumiguia. És amb aquest convenciment que us en transmeto la part que parla d’aquesta qüestió.

Quan l’autor parla del “viatger” fa referència a la seva persona, que és qui va fer aquest viatge a peu, i del que posteriorment en va escriure el llibre. Sobre aquest tema de viatges també havia escrit Viaje a la Alcarria, Del Miño al Bidasoa, Primer viaje andaluz, etc...

...“El comtat de la Ribagorça, per altres autors no menys il.lustres, cavalcava a cavall del riu i comprenia, sempre més o menys, els actuals termes de... (aquí en detalla 9) , en el que avui és la província de Lleida i, en el que ara és la província d’Osca... (en detalla 37 termes); per tots aquests pobles es segueix parlant el català: millor o pitjor, ja que, en aquestes zones de fricció de llengües, les llengües s’esbocinen – o es llimen – en conviure i influir-se mútuament. El fenòmen del bilingüisme – a allò que el viatger arbitra en els seus soliloquis – se sol caracteritzar més per l’aproximat coneixement de dues llengües que pel puntual ús d’una sola d’elles; el bilingüisme és fruit que neix com l’herba borda, sense que ningú es cuidi del seu bon concert, i amb ell pateixen – que no gaudeixen – ambdues llengües, les que, en el seu estèril dolor, engendren monstres. El viatger sospita que és ingenu pensar en la derrota de les llengües. La llengua, que és la primera i més immediata petita flama de l’esperit, és quelcom massa subtil per què se li puguin aplicar termes i condicions més propis de jugadors de dòmino i les seves renyines. Les llengües mai són derrotades com ho podria ser un gladiador; observi’s que fins els més cruents fracassos dels homes i les seves institucions no porten ja mai aparellada la derrota de la llengua. L’alemany, per fortuna i a pesar de totes les barbaritats que en alemany es van cometre, es continua parlant i d’ell cal esperar que serveixi per seguir vivint i morint, per seguir cantant i composant poesies, per seguir expressant teoremes físics o postulats filosòfics. Les llengues no moren com l’animal, per causes immediatament fisiològiques, ni com l’home, per raons morals o polítiques, sinó que es transforma - igual que els núvols canvien la seva silueta - per desraons poèticament imprevisibles. El viatger creu que perquè els catalans , per exemple, parlessin millor el castellà seria prudent que a les escoles , a més del castellà, se’ls ensenyés també el català. L’amor que el viatger sent per castellà (i suposa, el viatger, que se li ha de reconèixer), no només és compatible amb el respecte que li produeixen el català i qualsevol altra llengua, sinó que, en certa manera, fins i tot és condicionat per l’evidència d’aquestes mateixes llengües i pel reconeixement que pregona la seva realitat, gloriosa sempre i, a vegades, heroica, El castellà és la llengua que els espanyols no castellans – que formem llegió i som majoria – admetem com a comú i apta i suficient per entendre’ns entre tots; la denominació de llengua oficial - encara que ho sigui – és impopular i el perjudica en l’efecte dels no castellans. El viatger , per dir el que diu, parteix del supòsit de que a Espanya, país de múltiples susceptibilitats a flor de pell, no és saludable sembrar la susceptibilitat.>>

<<Quan el viatger va acabar d’apuntar les seves empatxoses erudicions i les seves patriòtiques filosofies ( que se sàpiga, ja d’una vegada i per sempre que el viatger es proclama patriota i es declara no nacionalista *), ja el sol, igual que un toro orgullós, omplia la muntanya amb el seu descarat i saludable poder...>>

” * El viatger entén que el patriotisme és la noble actitud que porta a l’home a estimar el lloc en què va nàixer, al pas que el nacionalisme – que, en certa manera, no és sinó la clova del brèvol oripell del patriotisme – arrossega a l’home a suposar que el lloc on va nàixer és el millor del món. ”


Per la traducció i transcripció

Joan Maymí Coloreu

413 lectures Cap comentari

Enviar

---

Etiquetes: català?, castellà?, català-castellà?