Abans eren molt nets i ara som molt bruts...? O potser és al revés?

Recordo de petit, i de no tant petit, que una de les primeres coses que feien les metresses de casa, quan havien esmorzat, o abans de fer-ho, era sortir al carrer amb l’escombra i el recollidor i netejar la part corresponent a la vorera i al carrer del davant de casa seva.
Avui podriem comptar amb els dits d’una, bé possem-n’hi dues, mans les persones que continuen amb aquest costum.
Els temps han canviat, les rutines també i la manera de fer de tothom és molt diferent.
Entre d’altres coses de la vida quotidiana, del “nostre pa de cada dia”, n’hi ha una que ha fet un gir de cent vuitanta graus: és la forma de comprar els productes a les botigues de queviures, avui majoritàriament supermercats, i en conseqüència el tipus d’envàs amb el que et subministren els productes i les quantitats. Això produeix un ingent volum de deixalles que terroritza al més optimista.
Si a això hi afegim que molta gent és inconscient, davant aquest problema, ens trobem els carrers plens de bruticia, papers, plàstics, envasos de tot tipus de begudes i menjars despreciant les paperers que s’han anat instal.lant arreu, i fent cas omís a les normes cíviques mínimes de convivència, recuperació del que sigui possible i respecte pels altres convilatants..
I jo penso: això es soluciona amb la quantitat de persones i vehicles que diàriament passen pels carrers a recollir la brossa apilonada? Crec que no.
Sóc plenament conscient que el poble s’ha fet gran; que s’han construit un grapat d’urbanitzacions a l’extraradi, en comptes de promocionar el munt de cases tancades que hi ha al centre del poble. Així mateix també sóc conscient de què aquestes urbanitzacions són les zones que tenen menys habitants per metre quadrat, i conseqüent- ment les zones que creen menys deixalles. Una altra cosa són les zones ajardinades que per llei s’hi han creat i que, òbviament, necessiten ser cuidades.
Crec que gran part de la solució a aquest problema passa per l’educació de tots: la reeducació de la gent major, que la tenia, i que els nous costums els hi han fet oblidar; pels de mitjana edat que ja mai havien actuat com els seus pares, avis...; i als d’edat juvenil, infantil que la immensa majoria no saben ni de què els hi parles.
Retornar als orígens no és fàcil. Les circumstàncies són molt diferents. És una feina que s’ha de començar des de casa amb l’alliçonament dels fills; paral.lelament ajudat des de l’escola i amb la exigència de l’administració en els llocs on es desvirtuin mínimament les normes de convivència.
Potser així no necessitarem tants vehicles i personal per poder tenir el poble més net.

264 lectures Un comentari

Enviar

---

Etiquetes: nets, bruts, diferents?