A Cassà de la Selva tothom va en cotxe al lloc més recòndit, amagat, difícil.
Va ser un dels arguments que l’alcalde Carles Casanova, ( em va donar la sensació amb un posat encongit, indecís, confús?...crec que no trobo l’adjectiu exacte) que, amb altres paraules, va fer servir  per justificar la tria del lloc per a la construcció del Centre d’Arts Escèniques de Cassà, al pavelló polivalent que hi ha al polígon industrial. I he de dir que té molta raó, només amb un aclariment: que hi va tothom qui en té, de cotxe, s’entén.

En tot cas cal afegir-hi una cosa. Tothom va en cotxe on vol, entre d’altres raons, perquè els que hem estat responsables de la gestió municipal, i aquí permeteu-me que m’autoinculpi, encara que estem parlant de mitjans dels anys 1980 ( em sembla recordar que el tema va sortir en alguna reunió de l’equip de govern i no s’hi va donar massa importància : parlem de fa uns vint-i-cinc anys). Posteriorment, i crec que va ser una de les últimes legislatures presidides per Josep Mª Dausà que és van atrevir a fer del carrer Major direcció única (de sortida de la plaça de la Coma?) . El trasbals que es va crear entre els residents a la zona, va ser tant gran, que en quatre dies es van retirar els senyals prohibitius i tot va quedar com estava abans: anar tendint i propiciant el colapse total.

Altres zones es troben influenciades, a hores determinades, en aquest problema d’un poble amb carrers estrets, com tots els pobles; amb una població que ha crescut més del que el centre del poble pot pair; amb el fet real de què la família que té cotxe normalment té cotxes, més d’un; amb el fet que el poble s’ha fet gran en superficie perquè s’ha “primat” la construcció de noves urbanitzacions, i  en densitat de població amb els blocs de pisos, tot despreciant la rehabilitació de moltes, moltes cases del casc antic, com a tots els pobles. Això ha comportat , entre altres incomoditats, fer més gran el distanciament entre les cases on vivim i els serveis que necessitem: l’ajuntament, les farmàcies, les botigues, els col.legis; massificar més el centre del poble,  ....., i si hi sumem una actitud molt més còmoda de tothom, fruit d’una societat mal acostumada, consentida, tolerada, ... (recordo als meus anys d’infantesa els dimecres, dia de mercat, hi havia gent que venia de pagès a peu amb els cistells al braç; la majoria dels nois/es de pagès venien al col.legi a peu) ja tenim els arguments per entendre, no per acceptar, les cues, els embossos, que es formen a uns carrers determinats durant tot el dia, i en d’altres a unes hores puntuals i concretes.

I això té solució? Mireu us diré una cosa: (encara que per a molta gent la mort n’és la solució dels seus problemes) crec que tot té solució menys la mort. Primer cal una actitud convençuda, ferma i compromesa per part de l’administració municipal, ( hi ha ajuntaments que decididament han reordenat el trànsit i han tancat unes zones determinades accessibles només als veïns que hi tenen aparcament); conscienciar a la gent que de casa a l’escola no és tant lluny. Hi ha famílies que per portar als seus fills/es a l’escola van, per exemple, des del centre del poble a buscar el cotxe que tenen a un aparcament a la carretera, tornen a casa seva al centre del poble (circuit que faran dues-quatre vegades al dia) i després van a deixar-los al col.legi al carrer d’en Nyol,  a la Rambla, o a la zona Llar d'Infants -l’Aldric, aparcant al mig del carrer, “davant” de l’escola, propiciant el neguit i el bombardeig de queixes dels altres pares neguitosos que hi ha al darrera, amb el seu cotxe, .... , i que molts d’ells faran el mateix: ah!, és que falten dos minuts per les nou, o bé ja han passat !. Aquest és un altre vici que s’ha consolidat: la gran majoria de la gent en comptes de ser dels del “minut abans, són dels cinc minuts després”.Tinc el convenciment que, per uns i altres, és un problema que continuarà sense voler-s’hi trobar remei.

La “comoditat” de patir la incomoditat ! : aquesta és la qüestió.