Les residències geriàtriques.
La història del Cassà de la Selva ens diu que el primer Hospital Municipal estava situat la plaça Petita. La primera referència que se n’ha trobat data del segle XVI, concretament de l’any 1541. Posteriorment es volia traslladar a la plaça de la Coma, però finalment es va optar per traslladar-lo al carrer del Raval en un edifici de tres plantes, molt modest, enfront de l’avui carrer de l’Hospital i que posteriorment l’any 1939, quan les Escoles Nacionals van anar a la ubicació definitiva, on avui hi ha el col.
Llegir més
Al Luz y Guia del mes de Novembre del 1945 hi ha la referència de la implantació a la nostra vila d'una sucursal de "La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros". La meva àvia paterna, la Margarida Lloveras Raurich, que era molt espavilada, hi va obrir una lliberta d'estalvi per cadascun dels seus tres néts, on hi dipositava 5 cèntims de pesseta cada vegada que podia. Ella ja devia veure que aquella gent era diferent.
Llegir més
Les llars d’infants.
Des de que el món és món a cada poble hi havia tantes llars d’infants com infants. Cada mare, cada família, es cuidava dels nou nats fins que tenien edat per anar a l’escola: repeteixo, cada llar era una llar d’infants. Recordo el primer dia que els pares em van portar a les monges , on la “madre” Francisca em va donar la benvinguda i jo com a mostra d’agraïment, li vaig fotre dos o tres cosses a les cames perquè volia marxar amb la meva mare i tornar a la meva llar d’infants: a casa meva! Tenia quatre, cinc anys: en fa uns seixanta.
Llegir més
Al Llumiguia del passat mes de novembre hi ha un escrit d'en Josep Ferrer, amb el títol "És l'hora d'expressar-nos", en el que hi ha una frase que m'agradaria comentar: "En aquetes últimes setmanes , a Cassà s'ha creat una comissió organitzadora formada per diversos representants d'entitats locals, les quals, una vegada més, demostren el seu dinamisme social i supleixen les funcions que, en teoria, haurien de correspondre als nostres representants polítics".
Llegir més
Torremansa: o Torreimmensa?
Una de les passejades diàries que faig és, per un costat a l’altre, anar fins a la Pineda Fosca i tornar cap a casa. Per un costat o per l’altre es passa per l’entorn de la Torremansa. Quan els camps són plens de blat de moro és veu gran; quan els camps són buits i domines les granges, i el bestià, es veu grandiós.
Per això crec que , amb el respecte degut al nom tradicional, se’n podria dir la Torreimmnesa.
Llegir més