<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
<br />
<b>Notice</b>:  Trying to get property of non-object in <b>/var/www/vhosts/cassadigital.cat/subdomains/blocs/httpdocs/sindica.php</b> on line <b>86</b><br />
	<link>http://blocs.cassadigital.cat//</link>
	<title>Blocs de Cassa Digital</title>
	<description>Blocs de Cassa Digital</description>
	<image><title>www.cassadigital.cat</title><link>http://www.cassadigital.cat</link><url>http://www.cassadigital.cat/img/contingut/logo.png</url></image>
	<pubDate>Tue, 08 Nov 2011 15:50:17 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Joan Maymí Coloreu - els efectes del tsunami del Japó]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/els-efectes-del-tsunami-del-japo</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/els-efectes-del-tsunami-del-japo</comments>
		<pubDate>Tue, 08 Nov 2011 15:50:17 +0100</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/els-efectes-del-tsunami-del-japo</guid>
		<description><![CDATA[Els efectes del tsunami del Jap&oacute;.<br /> <br /> El tsunami que l&rsquo;11 de mar&ccedil; d&rsquo;aquest 2011 va sotregar la costa oriental del Jap&oacute; a deu dies dels fets es van comptabilitzar uns nou mil morts i uns dotze mil cinc-cents desapareguts. Ha arruinat una quantitat molt gran de fam&iacute;lies i va deixar una part important del pa&iacute;s sense cap defensa. Per&ograve; el que, al meu criteri ha fet trontollar m&eacute;s a nivell mundial &eacute;s la inseguretat, tantes vegades denunciada, de les centrals nuclears.<br /> <br /> La central nuclear de Fukushima, al nort-est del Jap&oacute;, ha estat greument afectada pel tsunami en q&uuml;esti&oacute; fins el punt d&rsquo;haver hagut d&rsquo;evaquar els residents en uns trenta quil&ograve;metres a la rodona; hi ha hagut fuites radioactives, va costar molt refredar els generadors i es va produir una cat&agrave;strofe nuclear de les m&eacute;s grans que hi hagi hagut al m&oacute;n.<br /> <br /> La reacci&oacute; dels pa&iuml;sos amb centrals nuclears no s&rsquo;ha fet esperar: Alemanya, Fran&ccedil;a, Espanya, ..., tots els pa&iuml;sos que depenen, m&eacute;s o menys, de l&rsquo;energia nuclear s&rsquo;han posat en estat d&rsquo;alerta, per no dir d&rsquo;alarma. Hi ha centrals en les que la data l&iacute;mit de funcionament s&rsquo;havia allargat, en d&rsquo;altres ja hi havia data de &ldquo;caducitat&rdquo; marcada, i per alguns esperada. El fet &eacute;s que aquesta situaci&oacute; creada a la central de Fukushima ha enc&egrave;s, o posat al dia, el senyal d&rsquo;alarma en la majoria de les nuclears que hi ha. Fins el punt que hi ha pa&iuml;sos, Alemanya per exemple, que es planteja abandonar definitivament aquest tipus d&rsquo;energia i apostar d&rsquo;una vegada i per sempre per les renovables.<br /> <br /> I jo em pregunto. Calia esperar viure un altre 17 de maig 2007, a Xern&ograve;bil, per a conscienciar-se que l&rsquo;energia nuclear, &eacute;s molt perillosa i, que a la vegada t&eacute; altres alternatives? Caldr&agrave; esperar una altra situaci&oacute; desesperada per a prendre una postura racional i segura? Espero que no.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Toni Rodriguez Cortés - La Salle]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/la-salle</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/la-salle</comments>
		<pubDate>Fri, 21 Oct 2011 19:19:42 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/la-salle</guid>
		<description><![CDATA[<br /> <p class="MsoNormal"><span style="background:#ECECEC;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES"><o:p>&nbsp;</o:p></span><span style="background:#ECECEC;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES">&quot;</span><span lang="CA" style="background:#ECECEC; mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES">Dimarts amb</span><span style="background:#ECECEC;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES"> el meu <span>&nbsp;</span>vell professor&quot;, &eacute;s una novel &middot; la autobiogr&agrave;fica, escrita per Mitch Albom el 1997. La hist&ograve;ria va ser adaptada m&eacute;s tard per Thomas Rickman en una pel &middot; l&iacute;cula televisi&oacute; (dirigida per Mick Jackson), <span>&nbsp;</span>la qual va ser presentada el 5 desembre 1999 , <span>&nbsp;</span>i protagonitzada per Hank Azaria. Explica la </span><span lang="CA" style="background:#ECECEC; mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES">veritable</span><span style="background:#ECECEC;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES"> hist&ograve;ria de Morrie Schwartz, soci&ograve;leg, <span>&nbsp;</span>i la seva relaci&oacute; amb el seu alumne, <span>&nbsp;</span>Mitch Albom. <span>&nbsp;</span>Tant la pel &middot; l&iacute;cula com el llibre de cr&ograve;nica de les lli&ccedil;ons sobre la vida, <span>&nbsp;</span>Mitch que apr&egrave;n del seu professor, <span>&nbsp;</span>que s'est&agrave; morint de l'esclerosi <span>&nbsp;</span>lateral <span>&nbsp;</span>amiotr&ograve;fica (ELA), <span>&nbsp;</span>tamb&eacute; coneguda com a Malaltia de Lou Gehrig.</span></p> <p class="MsoNoSpacing"><span style="background:#ECECEC;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES">Fa uns dies que em vaig trobar, <span>&nbsp;</span>en una cafeteria del poble, <span>&nbsp;</span>a un vell professor de la meva &egrave;poca escolar. <span>&nbsp;</span>Em va donar alegria, <span>&nbsp;</span>ja que ens veiem de tant en tant i ens saludem des de lluny, <span>&nbsp;</span>algunes de les vegades que deixo les meves <span>&nbsp;</span>nenes a l'escola, <span>&nbsp;</span>per&ograve; en aquesta ocasi&oacute;, vam tenir l'oportunitat de poder saludar-nos, <span>&nbsp;</span>no nom&eacute;s amb gestos, <span>&nbsp;</span>sin&oacute; tamb&eacute; amb paraules. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNoSpacing"><span style="background:#ECECEC;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES"><span>&nbsp;</span>Ja de tornada a casa, em <span>&nbsp;</span>va venir a la memoria, el llibre d&rsquo;abans. <span>&nbsp;</span>Durant la conversa que vaig mantenir amb el &quot;germ&agrave;&quot; Salvador,<span>&nbsp; </span>que aix&iacute; &eacute;s com es diu, <span>&nbsp;</span>no ens vam profundir <span>&nbsp;</span>en lli&ccedil;ons de vida, ni res d&rsquo;aix&ograve; <span>&nbsp;</span></span><span lang="FR">sin&oacute; que vam estar recordant, <span>&nbsp;</span>alguna malifeta per la meva part, i</span><span lang="FR" style="font-size: 11.5pt;font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;;color:#666666;background:white; mso-ansi-language:ES"> </span><span lang="FR">la meva relaci&oacute; en general amb el col &middot; legi. Feia uns dies, que havia llegit el meu reportatge &quot;Tun&iacute;sia, despr&eacute;s de la revoluci&oacute;&quot;, del blog, i em va felicitar pel text. Li va agradar. Jo lluny de presumir per aix&ograve;, vaig tornar per un moment a la meva aula escolar al col &middot; legi de la Salle, com si el meu professor m&rsquo; estigu&eacute;s felicitant per un treball lliurat o per un ex&agrave;men amb bona nota. Per&ograve; despr&eacute;s, tamb&eacute; em va dir, que havia llegit un altre article meu &quot;La tornada a l'escola&quot; en qu&egrave; va recordar llegir alguna cr&iacute;tica al col &middot; legi de la Salle. En aquesta ocasi&oacute;, em vaig sentir com si m'estigu&eacute;s renyant per no haver fet els deures. No em va importar, per&ograve; li vaig dir que estava equivocat, que no hi havia cap refer&egrave;ncia negativa cap al col &middot; legi, sin&oacute; simplement al que hem de gastar en llibres perqu&egrave; els nostres fills puguin estudiar. </span></p> <p class="MsoNoSpacing"><span style="background:#ECECEC;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES">Per tot aix&ograve;, vaig recordar la relaci&oacute; que he tingut, amb tots els meus professors, amb totes les meves <span>&nbsp;</span>senyoretes i amb tots els &quot;germans&quot; del col &middot; legi de la Salle. I vull tamb&egrave; fer-li saber el que sento per el col.legi. Un col &middot; legi al qual he estimat i defensat fins al dia avui. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNoSpacing"><span style="background:#ECECEC;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES">No tinc a cap vell professor en particular, per parlar de lli&ccedil;ons de vida, sin&oacute; a molts. Com en el llibre, he apr&egrave;s lli&ccedil;ons amb cada un d'ells i he apr&egrave;s i acceptat els valors que aquesta instituci&oacute; sol transmetre a tots i cadascun dels seus alumnes, de vegades en forma de felicitaci&oacute;, i altres en forma de c&agrave;stig. Per aix&ograve; tinc les meves filles en ell, i per aix&ograve; em sento content i tranquil, que estiguin estudiant a la mateixa instituci&oacute; que ho vaig fer-ho <span>&nbsp;</span>jo. <span>&nbsp;</span>Perqu&egrave; aprenguin els mateixos valors que jo vaig aprendre, i els puguin transmetre als seus fills, igual que ho estic fent jo, i ho van fer els meus pares amb mi.</span><span style="font-size:11.5pt;font-family:&quot;Arial&quot;,&quot;sans-serif&quot;;color:#666666; background:white;mso-ansi-language:ES"> <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNoSpacing"><span lang="FR" style="mso-bidi-font-size:11.5pt;background:white">Deixant les religions de banda, i sentint-nos o no creients, l'educaci&oacute;, el fonament i els valors que han transm&egrave;s i segueixen transmetent, s&oacute;n &uacute;nics, i per tot aix&ograve; em sento orgull&oacute;s d'haver pogut estudiar al col &middot; legi de La Salle. Com en el llibre, el meu gran record als que van fer possible molt del que s&oacute;c: Germ&agrave; Salvador, Germ&agrave; Francesc, Germ&agrave; Eduard, Germ&agrave; Carmel, Germ&agrave; Jes&uacute;s, Germ&agrave; Joan de secreteria, Germ&agrave; Joan Carles, Mestre D&iacute;ez, Mestre Rosell, Mestre Verdaguer, Mestre Daus&agrave;, Senyoreta Oliveres, Senyoreta Assumpsi&oacute;n, Senyoreta Maria, Senyoreta Nuri, i a tots els que han passat algun dia per la meva classe i la dels meus companys, i que ara no em venen a la mem&ograve;ria.<br /> <br /> <o:p></o:p></span><span lang="FR" style="mso-bidi-font-size:11.5pt;background:white">Per desgr&agrave;cia, alguns ja no son amb nosaltres, per&ograve; vull recordar-los, com ho feia abans, quan tocava el timbre per haver d'entrar a la classe.</span></p> <p class="MsoNoSpacing"><span lang="FR"><o:p>&nbsp;</o:p></span></p> <p class="MsoNoSpacing"><span><o:p>&nbsp;</o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span><o:p>&nbsp;</o:p></span></p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Maymí Coloreu - tres cents cinquanta càrrecs de la generalitat.....]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/tres-cents-cinquanta-carrecs-de-la-generalitat</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/tres-cents-cinquanta-carrecs-de-la-generalitat</comments>
		<pubDate>Tue, 18 Oct 2011 14:17:25 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/tres-cents-cinquanta-carrecs-de-la-generalitat</guid>
		<description><![CDATA[Tres cents cinquanta alts c&agrave;rrecs de la Generalitat no cobraran la paga doble de Nadal.<br /> <br /> El President de la Generalitat ha dit, 5-XI-2011, que per ajudar a fer front a la crisi aquest mes de desembre uns 350 alts funcionaris, entre ells els membres del govern, no cobraran la paga doble. <br /> <br /> Diu que representar&agrave; un estalvi d&rsquo;1.800.000 &euro;. Suposo que hi deu haver diferents nivells de sous, i per tant &eacute;s impossible, per mi, saber qu&egrave; deixaran de cobrar uns i altres.<br /> <br /> Per tant l&rsquo;&uacute;nica manera que tinc de fer n&uacute;meros &eacute;s dividir els &euro; que diu que s&rsquo;estalviaran pel nombre de persones que no cobraran la paga.<br /> <br /> I d&oacute;na 5142,857 &euro; per persona, que multiplicat per 166,386 ptes/&euro; ens d&oacute;na la quantitat de 855.699, 4284 pessetes. Aquest seria el sou promig d&rsquo;aquestes persones. Per tant &eacute;s &ograve;bvi que n&rsquo;hi ha que cobren m&eacute;s i d&rsquo;altres que cobren menys. D&eacute;u ni do!<br /> Entre altres consideracions, no &eacute;s estrany que hi hagi crisi!<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Maymí Coloreu - Abans eren molt nets i ara som molt bruts...? O potser és al revés?]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/abans-eren-molt-nets-i-ara-som-molt-bruts-o-potser-es-al-reves</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/abans-eren-molt-nets-i-ara-som-molt-bruts-o-potser-es-al-reves</comments>
		<pubDate>Sat, 15 Oct 2011 17:58:15 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/abans-eren-molt-nets-i-ara-som-molt-bruts-o-potser-es-al-reves</guid>
		<description><![CDATA[Abans eren molt nets i ara som molt bruts...? O potser &eacute;s al rev&eacute;s? <br /> <br /> Recordo de petit, i de no tant petit, que una de les primeres coses que feien les metresses de casa, quan havien esmorzat, o abans de fer-ho, era sortir al carrer amb l&rsquo;escombra i el recollidor i netejar la part corresponent a la vorera i al carrer del davant de casa seva.<br /> Avui podriem comptar amb els dits d&rsquo;una, b&eacute; possem-n&rsquo;hi dues, mans les persones que continuen amb aquest costum. <br /> Els temps han canviat, les rutines tamb&eacute; i la manera de fer de tothom &eacute;s molt diferent.<br /> Entre d&rsquo;altres coses de la vida quotidiana, del &ldquo;nostre pa de cada dia&rdquo;, n&rsquo;hi ha una que ha fet un gir de cent vuitanta graus: &eacute;s la forma de comprar els productes a les botigues de queviures, avui majorit&agrave;riament supermercats, i en conseq&uuml;&egrave;ncia el tipus d&rsquo;env&agrave;s amb el que et subministren els productes i les quantitats. Aix&ograve; produeix un ingent volum de deixalles que terroritza al m&eacute;s optimista.<br /> Si a aix&ograve; hi afegim que molta gent &eacute;s inconscient, davant aquest problema, ens trobem els carrers plens de bruticia, papers, pl&agrave;stics, envasos de tot tipus de begudes i menjars despreciant les paperers que s&rsquo;han anat instal.lant arreu, i fent cas om&iacute;s a les normes c&iacute;viques m&iacute;nimes de conviv&egrave;ncia, recuperaci&oacute; del que sigui possible i respecte pels altres convilatants..<br /> I jo penso: aix&ograve; es soluciona amb la quantitat de persones i vehicles que di&agrave;riament passen pels carrers a recollir la brossa apilonada? Crec que no.<br /> S&oacute;c plenament conscient que el poble s&rsquo;ha fet gran; que s&rsquo;han construit un grapat d&rsquo;urbanitzacions a l&rsquo;extraradi, en comptes de promocionar el munt de cases tancades que hi ha al centre del poble. Aix&iacute; mateix tamb&eacute; s&oacute;c conscient de qu&egrave; aquestes urbanitzacions s&oacute;n les zones que tenen menys habitants per metre quadrat, i conseq&uuml;ent- ment les zones que creen menys deixalles. Una altra cosa s&oacute;n les zones ajardinades que per llei s&rsquo;hi han creat i que, &ograve;bviament, necessiten ser cuidades.<br /> Crec que gran part de la soluci&oacute; a aquest problema passa per l&rsquo;educaci&oacute; de tots: la reeducaci&oacute; de la gent major, que la tenia, i que els nous costums els hi han fet oblidar; pels de mitjana edat que ja mai havien actuat com els seus pares, avis...; i als d&rsquo;edat juvenil, infantil que la immensa majoria no saben ni de qu&egrave; els hi parles.<br /> Retornar als or&iacute;gens no &eacute;s f&agrave;cil. Les circumst&agrave;ncies s&oacute;n molt diferents. &Eacute;s una feina que s&rsquo;ha de comen&ccedil;ar des de casa amb l&rsquo;alli&ccedil;onament dels fills; paral.lelament ajudat des de l&rsquo;escola i amb la exig&egrave;ncia de l&rsquo;administraci&oacute; en els llocs on es desvirtuin m&iacute;nimament les normes de conviv&egrave;ncia.<br /> Potser aix&iacute; no necessitarem tants vehicles i personal per poder tenir el poble m&eacute;s net. <br /> <br /> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Maymí Coloreu - El 20-N a qui votarem?]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/el-20-n-a-qui-votarem</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/el-20-n-a-qui-votarem</comments>
		<pubDate>Sun, 02 Oct 2011 17:04:42 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/el-20-n-a-qui-votarem</guid>
		<description><![CDATA[I el 20-N a qui votarem?<br /> <br /> La situaci&oacute; pol&iacute;tico-econ&ograve;mica actual obre molts dubtes de quina ha de ser l&rsquo;actitud de l&rsquo;electorat, arreu del m&oacute;n! , a l&rsquo;hora d&rsquo;anar a votar.<br /> <br /> Els fets que han provocat aquesta ca&ograve;tica situaci&oacute; propicia el descontentament, el desenc&iacute;s, el &ldquo;tantsemenfotisme&rdquo;, el desengany, la desil.lusi&oacute;... el frac&agrave;s d&rsquo;una situaci&oacute; , d&rsquo;un estat, d&rsquo;una manera de viure, creada amb molts anys , amb l&rsquo;esfor&ccedil; de tots, sobretot dels&nbsp;treballadors, &nbsp;i anorreada, anihilada, consumida per la voluntat d&rsquo;uns pocs (pocs, poqu&iacute;ssims, comparats amb la resta dels implicats).<br /> <br /> (&Eacute;s inconcebible que, avui, la situaci&oacute; de fallida econ&ograve;mica sigui la t&ograve;nica generalitzada de la immensa majoria dels estaments oficials d&rsquo;arreu, de la realitat econ&ograve;mico-industrial-social creada, entre d&rsquo;altres raons, pel cre&iuml;xement dels pa&iuml;sos de l&rsquo;est (cre&iuml;xement al que tenen tot el dret) i per la falta de previssi&oacute; de molts industrials d&rsquo;aqu&iacute;. Fa molts anys que es vivien s&iacute;ntomes d&rsquo;aquest fet. Per a molts semblava que fent-se el sord ( i vivint, en la mem&ograve;ria, temps passats) els problemes no anirien a m&eacute;s. Molts dels qui van escoltar, concienciar-se del problema i obrar en conseq&uuml;&egrave;ncia, continuen amb les f&agrave;briques obertes: s&iacute; &eacute;s cert que en comptes de 184 (?) treballadors avui s&oacute;n 24(?) : per&ograve; l&rsquo;empresa continua oberta.)<br /> <br /> Per&ograve; b&eacute;: a qui votarem? Honesta i sincerament crec que el vot hauria de ser un vot de c&agrave;stig. I no de c&agrave;stig a un partit o un altre. Un vot de c&agrave;stig a tota la classe pol&iacute;tica; i a cadascuna de les primeres votacions que es produeixin a tots els nivells: municipal, auton&ograve;mic, nacional, europeu. I crec que fidel a aquest argument no n&rsquo;hi ha altre que <u>l'abstenci&oacute;</u>. Que aquest vot exemplifiqui el malestar, la indignaci&oacute;, el descontent que hi ha entre la gent.<br /> <br /> Situaci&oacute; que, malgrat l&rsquo;injust procedir, d&rsquo;una manera o altra anirem pagant tots i cadascun dels habitants d&rsquo;aquest planeta. I mentre les butxaques d&rsquo;alguns s&rsquo;aniran omplint m&eacute;s, i mentre aquests tinguin feina, cobrant, la immensa majoria no en tindr&agrave; i&nbsp;notaran cada dia les butxaques m&eacute;s buides i, entre d&rsquo;altres limitacions, s&rsquo;hauran acabat les ajudes al desenvolupament dels pa&iuml;sos m&eacute;s necessitats i empobrits.<br /> <br /> El m&oacute;n s&rsquo;ha capgirat. L&rsquo;estat del benestar, en els pa&iuml;sos que el tenien, perilla. Els pa&iuml;sos que no sabien el que era, no ho sabran.<br /> <br /> S&rsquo;albiren canvis insegurs, inconcrets, imprecisos.<br /> <br /> Penso que el vot de c&agrave;stig, <u>l&rsquo;abstenci&oacute;</u>, per a la inconsci&egrave;ncia viscuda aquests anys &eacute;s la resposta justa. Ja tornar&agrave; a venir el temps del vot ajustat, pensat i mesurat&nbsp;al &nbsp;centre, la dreta, l&rsquo;esquerra o la possible nova opci&oacute;.<br /> <br /> Constatar la falta de votants pot fer reflexionar als pol&iacute;tics, i als partits, i fer-los-hi entendre que, al fons, el pa&iacute;s &eacute;s tamb&eacute; del poble i no nom&eacute;s d&rsquo;ells.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Toni Rodriguez Cortés - La tornada al cole]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/la-tornada-al-cole</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/la-tornada-al-cole</comments>
		<pubDate>Wed, 14 Sep 2011 09:09:09 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/la-tornada-al-cole</guid>
		<description><![CDATA[&Eacute;s ja un ritual, tots els mesos de setembre, lo de la tornada al cole, els anuncis de la televisi&oacute; ens ho recorden ja, des de mitjans d&rsquo;agost, per&ograve; aquests ens preparen i ens recorden que aquesta tornada val diners&hellip;..i molts.<br /> Ja des de fa uns anys, aqu&iacute; al poble, s'ha posat en marxa la campanya del reciclatext, que no &eacute;s m&eacute;s que el fet de recuperar els llibres de text dels alumnes antics, perqu&egrave; els nous els puguin aprofitar. Fins a aqu&iacute; tot&nbsp;em sembla&nbsp;correcte i ho recolzo, aix&ograve; fa anys que s'havia d'haver fet. Per&ograve; tinc un dubte que em preocupa. Jo em vaig adherir a aquesta campanya des del primer any, des que la meva filla mes gran cursava tercer de prim&agrave;ria, avui ja fa cinqu&egrave; i aquest any s'ha afegit la petita que far&aacute; tercer, ja que als cursos de primer i segon de prim&agrave;ria no &eacute;s possible fer-ho. Aquest any he hagut de pagar solsament en llibres, o millor dit en fitxes, 404 euros per les dues, a part he tingut que afegir, llibretes, bol&iacute;grafs, flautes, calculadores, llapissos, retoladors i altre material necessari per completar el pack que ens demanen els col&bull;legis, tot aquest material suma 140 euros m&eacute;s de despeses, o sigui que he hagut de desembutxacar 544 euros de material escolar en total, per a un curs!!! I el millor de tot &eacute;s que, segons les factures dels llibres, m'he estalviat uns 400 euros, del reciclatext, que sumats als anteriors sumen un total de 944 euros. <br /> &Eacute;s normal aix&ograve;? Pregunto. &Eacute;s normal que dues nenes, que estudien tercer i cinqu&egrave; de l'antiga E.G.B. tinguin una despesa de prop de mil euros per estudiar?, un curs!!!! <br /> Si alg&uacute; m'ho pot explicar, siusplau, que ho faci, per que per molt que ho intento comprendre no m'entra al cap. <br /> Aix&ograve; &eacute;s el que valen 3 enciclop&egrave;dies senceres en tres idiomes diferents !!!<br /> Ja no em vull referir, als diners que el pares hem de pagar cada mes de setembre, que son molts, si no a la &eacute;tica. A on anem a parar? <br /> Se que es un topic de cada any, per&ograve; es que no ho entenc.&nbsp;El cost total&nbsp;de l'ensenyan&ccedil;a m&iacute;nima, obligatoria i &quot;GRATUITA&quot;&nbsp; d'un nen, pot ser d'uns 5000 euros!!! sense sumar-hi, l'escola bressol, que barata no es, &nbsp;i la&nbsp;carrera universitaria&nbsp;si es don&eacute;s el cas. No es un problema personal,&nbsp;ho es en&nbsp;general.<br /> Per acabar, m&rsquo;agradaria fer dos &uacute;ltimes preguntes:<br /> Que passaria si algun any, no pogu&eacute;s pagar tots aquests diners? Podrien, les meves filles, fer la tornada a cole, o no?<br /> <br /> <br /> <br /> TONI<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Carles Codolà Vilahur - Jennifer, Castefa i el boomerang]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-carles-codola/bloc/jennifer-castefa-i-el-boomerang-1</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-carles-codola/bloc/jennifer-castefa-i-el-boomerang-1</comments>
		<pubDate>Mon, 12 Sep 2011 20:03:10 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-carles-codola/bloc/jennifer-castefa-i-el-boomerang-1</guid>
		<description><![CDATA[Un dels v&iacute;deos que est&agrave; fent fortuna actualment a Internet &eacute;s un el que <a href="http://www.tv3.cat/videos/3681550/Les-paraules-de-Pujol-sobre-les-Jenifers">es veu l'expresident Jordi Pujol</a>, en una confer&egrave;ncia a Igualada en la qual exposa el seu missatge a partir de la can&ccedil;&oacute; de l'estiu dels Catarres, &quot;Jenifer&quot;.<br /> Amb l'estil planer que el caracteritza, Pujol ens explica qu&egrave; vol dir la can&ccedil;&oacute;, qu&egrave; &eacute;s castefa, qui pot ser la Jenifer, qu&egrave; vol dir tunejar un cotxe,  de quin Pont aeri parlen els Catarres.. i fins s'atreveix a posar-se xulo quan veu que pot ser motiu de somnis er&ograve;tics.<br /> <br /> En el missatge final s'intueix que Pujol ens parla de la capacitat dels catalans d'assumir cultures diferents sense que ens hagi de caure els anells...<br /> <br /> Aquesta idea de Pujol de fer servir  temes populars per als discursos  s'hauria de posar de moda i proposo un tema tamb&eacute; molt conegut que crec que vol dir m&eacute;s del que diu realment. Els Manel, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=PoJeiR48d3Y">amb el seu tema Boomerang</a> est&agrave; clar que no parlen d'aquesta joguina que van regalar uns tiets desaprensius a uns vailets el juliol que l'Indurain es va fondre a l'Huatacan.<br /> <br /> Quan els Menl diuen que &quot;<em>el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai</em>&quot; est&agrave; clar que ens parlen d'un objecte m&eacute;s eteri, el que es queda encallat.<br /> La can&ccedil;&oacute; ho deixa molt clar:<br /> Primer les nostres prevencions a l'hora de reclamar qualsevol llibertat: <em>vam situar-nos a una dist&agrave;ncia prudencial<br /> de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats, vam estudiar els corrents de l'aire, vam assecar-nos la suor de les mans</em>. Total tantes prevencions per encallar <em>el boomerang entre les branques i que no torni mai</em>.<br /> <br /> Suposo que hi poden haver-hi diverses possibilitats per definir els personatges de la can&ccedil;&oacute;, com ara en Xavi que, &quot;<em>avorrit d'aquell espectacle va venir el Xavi, que era m&eacute;s gran, &quot;deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats, que aix&ograve; &eacute;s canell, que aix&ograve; el que vol &eacute;s un bon joc de bra&ccedil;</em>&quot;. Tampoc s'en surt en Xavi i  <em>el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai.</em><br /> <br /> Els Manel ho tenen clar i no volen que els seus fills, si n'arriben a tenir, ja que <em>de moment no han procreat</em>, es frustrin amb la joguina i per aix&ograve; renuncien a comprar-los-hi i &quot; <em>vaig pensant alternatives, per si mai es d&oacute;na el cas. I en aquest m&oacute;n entre els meus forts no hi haur&agrave; mai els detalls per&ograve; m'esfor&ccedil;ar&eacute; i una cosa m'abstindr&eacute; de regalar</em>&quot;.<br /> <br /> La sent&egrave;ncia dels Manel &eacute;s terrible si agafem el veritable sentit de la can&ccedil;&oacute;: <em>per&ograve; no hi ha tant temps per perdre i, tard o d'hora, nom&eacute;s queda una veritat:<br /> El boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai.<br /> El boomerang reclamava la per&iacute;cia d'un professional. </em><br /> <br /> Nom&eacute;s ens queda esperar que arribi el professional. De moment professionals ho s&oacute;n els que ens embranquen dia rere dia el boomerang.<br /> <br /> <br /> <br /> .<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Maymí Coloreu - un lloro, un moro i un mico, i ...]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/un-lloro-un-moro-i-un-mico-i</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/un-lloro-un-moro-i-un-mico-i</comments>
		<pubDate>Wed, 07 Sep 2011 11:44:46 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/un-lloro-un-moro-i-un-mico-i</guid>
		<description><![CDATA[Un lloro, un moro i un mico, i un senyor de Puerto Rico.<br /> <br /> L&rsquo;any 1986 Francesc d&rsquo;A. Manill va publicar al &ldquo;Semanario de Palam&oacute;s&rdquo; (1883-1888) una poesia que &eacute;s una variant comarcal de la famosa &ldquo;Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico&rdquo;.<br /> <br /> La veritat &eacute;s que el t&iacute;tol de la poesia l&rsquo;havia sentit moltes vegades, per&ograve; no l&rsquo;havia aconseguit mai escrita. Com que penso que &eacute;s possible que hi hagi m&eacute;s gent que li pugui fer gr&agrave;cia us la transcric.<br /> <br /> <br /> Un senyor de Puerto Rico&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Un ve&iacute; seu, que era moro,<br /> al balc&oacute; tenia un lloro&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; de Tetuan, va rebre un mico.<br /> de rica ploma i bon pico;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;Amarra aquest mico, el moro, <br /> un lloro dels que fan oro,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; al balc&oacute;, quedant el lloro, <br /> dels lloros que costen pico.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;A l&rsquo;altre, per&ograve; lluny del mico. <br /> <br /> <br /> M&eacute;s tan i tan xerr&agrave; el lloro,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; salta a la g&agrave;bia del lloro,<br /> que un dia s&rsquo;empipa el mico,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; surt el lloro, pica al mico,<br /> i amb rabi&oacute;s al&egrave; de toro&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;xiscla el mico, xerra el lloro<br /> l&rsquo;embesteix. S&rsquo;amaga el lloro,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;i, amb l&rsquo;esvalot, surt el moro.<br /> trenca la cadena el mico,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; I el senyor de Puerto Rico<br /> <br /> <br /> -Per qu&egrave; no tanca el seu lloro?&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;Cau el mico sobre el lloro. <br /> -Per qu&egrave; no amarra el seu mico?&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &ndash; El lloro li clava el pico. <br /> exclamen els dos fent coro,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Reganya les dents el mico <br /> volguent l&rsquo;un agafar el lloro&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; i, esbarat, mossega el moro<br /> i estirant-li, l&rsquo;altre, el mico.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; i el senyor de Puerto Rico.<br /> <br /> <br /> Aquest renega del lloro,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Cap amunt s&rsquo;enfila el lloro, <br /> prometent matar el mico,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; cap avall s&rsquo;escorre el mico<br /> mentre que, furi&oacute;s, el moro&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;i, faltant tots al decoro,<br /> provoca l&rsquo;amo del lloro&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; agarrats queden el moro<br /> i embesteix a lloro i mico.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;i el senyor de Puerto Rico<br /> <br /> <br /> &iexcl;Ay moro, si pierdo el loro!&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Creix el brogit; vola el lloro,<br /> -li diu el de Puerto Rico.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; cau al carrer sobre el mico... <br /> Replica, cremat, el moro:&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Burrango el de Puerto Rico,<br /> -Pagar&agrave;s ben car el lloro,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; veient-se amb perill el lloro, <br /> oh, cristi&agrave;! Si es perd el mico.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp;altra volta sobre el mico!<br /> <br /> <br /> Es desf&agrave; com pot, del moro.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Eixerit, retorna el moro <br /> Entra i pega un tiro al mico,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; amb el lloro mort i el mico. <br /> Per&ograve; l&rsquo;erra i mata el lloro.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Auxilia el de Puerto Rico...<br /> Cau desmaiat. Riu el moro&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;I despr&eacute;s li envia el lloro <br /> I fuig a buscar el mico.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; amb una carta pel mico. <br /> <br /> <br /> que diu: &ldquo;Seis onzas en oro&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Veu aix&ograve; l&rsquo;amo del lloro.<br /> per l&rsquo;atemptat contra el mico,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Es tira damunt del mico.<br /> d&rsquo;un cristi&agrave; reclama el moro.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Mata el mico, mata al moro,<br /> Guardi&rsquo;s, dissecat el lloro.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; I, mort moro, mico i lloro,<br /> Pagui&rsquo;m ara, a mi, aquest pico&rdquo;.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; fa un farcell...i a Puerto Rico.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Toni Rodriguez Cortés - A on són els diners?]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/a-on-son-els-diners</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/a-on-son-els-diners</comments>
		<pubDate>Wed, 24 Aug 2011 12:21:51 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/a-on-son-els-diners</guid>
		<description><![CDATA[Que la crisi que existeix a nivell mundial ens ha afectat, i de quina manera, &eacute;s indiscutible.<br /> Per&ograve;, per que hem arribat fins aqu&iacute;? Per que no hi han diners?<br /> Treure una tesi d'aquest tema i en poques paraules &eacute;s dif&iacute;cil, per&ograve; si parem esment al que fan amb els diners, o millor dit, a on va els diners, es molt senzill. No cal donar-li moltes voltes per comprendre el resultat final.<br /> En primer lloc, estan les estafes que al nostre pa&iacute;s s'han produ&iuml;t en els &uacute;ltims temps. Els molts personatges que han sortit beneficiats d'aquestes estafes, ho podrien explicar. A on son aquests diners? Per que, molt detenir i culpar, per&ograve; els diners no surten per enlloc. A part, que a aquests senyors, per cridar-los d'alguna manera, les fiances que el jutge els imposa, les solen pagar sense cap tipus de problema i barates no s&oacute;n, i surten al carrer riguin-se de tothom. Se'ls podr&agrave; imputar, se'ls podr&agrave; posar multes, se'ls podr&agrave; fer el que sigui, per&ograve; el problema en si no s'arregla, perqu&egrave; els diners segueixen sense sortir. I qui ho paga? nosaltres, &eacute;s clar. Suma i segueix.<br /> D'altra banda, estan els molts: presidents, vicepresidents, adjunts a presid&egrave;ncia, directors, sotsdirectors, adjunts, secretaris, secretaris dels secretaris, i altres vividors que existeixen en tot el pa&iacute;s a costa dels quals treballem, que en aquests moments som pocs, ja que l'atur registra prop de cinc milions de persones&nbsp;a les seves llistes. Cal tenir tota aquesta gent? Els necessitem? <br /> Mantenir a tot aquest tipus de burocr&agrave;cia exigeix molts diners, per que els sous que es solen pagar en aquest sector, barats no s&oacute;n. Per&ograve; per mantenir a aquesta mena, retallem en sanitat, veritat senyors? Suma i segueix.<br /> I parlant dels aturats, l&ograve;gicament tamb&eacute; s'ha de fer front a aquest sector, per que ells si s&rsquo;ho han guanyat, si cobren &eacute;s per que han cotitzat, aix&ograve; est&agrave; clar, per&ograve; tamb&eacute; s&rsquo;han de pagar.<br /> Per&ograve; ull, els diners que s'utilitza per pagar a aquest sector, no tot es queda aqu&iacute;. Durant els &uacute;ltims anys hi ha hagut al nostre pa&iacute;s un augment desproporcionat d'immigrants, ja que segons es deia era necessari, per que l'immigrant sol acceptar treballs menys remunerats que qualsevol habitant d&rsquo;aqu&iacute;, i aix&iacute; l'empresari pot fer-se m&eacute;s ric. Aix&ograve; d&oacute;na per a un altre tema i &eacute;s millor que talli aqu&iacute;. Doncs b&eacute;, aquests immigrants que, per descomptat han cotitzat, tamb&eacute; estan cobrant l'atur. I que passa ara? Que molts dels quals van venir a treballar ja no estan aqu&iacute;. Primer, no hi ha treball, i segon, els &eacute;s molt mes f&agrave;cil viure en els seus pa&iuml;sos d'origen amb el que cobren del nostre, que fer-ho aqu&iacute;. Diners que se&rsquo;n van per no tornar. I segons les estad&iacute;stiques, s&oacute;n molts els que han deixat aquest pa&iacute;s per la falta de treball. Suma i segueix.<br /> Amb tot aix&ograve; i moltes m&eacute;s petites coses, que tamb&eacute; solen sumar, &eacute;s normal que ens trobem en aquesta situaci&oacute;. Una situaci&oacute; que sens dubte no es podr&agrave; arreglar, en molt temps. I &eacute;s que els diners desapareixen, es gasten i se&rsquo;n van, com heu pogut llegir i aqu&iacute; al final solsament ens queda el resignar-nos, continuar pagant impostos per &quot;ajudar a tenir mes diners entre tots&quot; i intentar arribar a final de mes, amb el poc que ens queda i encara gr&agrave;cies.<br /> <br /> <br /> TONI<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Carles Codolà Vilahur - L'home del polo de Leacril]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-carles-codola/bloc/lhome-del-polo-de-leacril</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-carles-codola/bloc/lhome-del-polo-de-leacril</comments>
		<pubDate>Thu, 18 Aug 2011 15:58:03 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-carles-codola/bloc/lhome-del-polo-de-leacril</guid>
		<description><![CDATA[Tinc un record d'infantesa, com el del gust de les madalenes de Proust, que est&agrave; fixat en el tacte delicat i aspre al mateix temps, curi&oacute;s i un xic inaguantable, d'uns jerseis de punt de fibra sint&egrave;tica que es deien de Leacril i que durant uns anys es van posar de moda.<br /> <br /> No s&eacute;  si encara se'n fan de polos de Leacril per&ograve; ahir vaig veure un home per la tele que em va fer l'efecte que en portava un. Era l'entrenador del Madrid, Jose Mourinho, que amb aquell polo de color marr&ograve; fosc em ve recordar la meva infantesa i els polos de Leacril que  feien molt bonic, que no s'havien de planxar mai, per&ograve; que al final del dia et deixaven la pell ultrasensible. Em sembla que el Leacril no era gaire natural i veig que encara se'n fan peces a It&agrave;lia. <br /> <br /> Tinc un altre record m&eacute;s recent d'un partit de futbol del Cass&agrave;, de regional, en el que una d'aquelles picabaralles que passen al final del partit un t&egrave;cnic d'un equip va anar per darrera d'un de l'altre i li va posar el dit a l'ull igual cm va fer en Mourinho ahir al vespre. L'efecte d'aquesta &quot;brometa&quot; tan cl&agrave;ssica al futbol &eacute;s que quan es gira l'agredit no sap que l'ha tocat i pot fotre plantofada a qui sigui. Aix&ograve; es fa en el futbol de categories regionals, que dif&iacute;cilment ning&uacute; et podr&agrave; recriminar el que has fet, per&ograve; en el cas de Mourinho hi ha una quants aspectes pat&egrave;tics i que posen en mal lloc la seva reputaci&oacute; com a persona i com a representant d'un club de categoria mundial.<br /> <br /> En primer lloc l'acci&oacute;. &Eacute;s una enrabiada de nen petit, de t&egrave;cnic de segona regional i ha de saber controlar els seus instints que per aix&ograve; i altres coses el paguen.<br /> <br /> Despr&eacute;s, pensar que ho pot fer perqu&egrave; ning&uacute; no el veur&agrave;. No ho sap que hi ha desenes de c&agrave;meres captant-ho tot i que la seva imatge ser&agrave; internacional? <br /> Va ser fruit d'una escalfada de cap? o ja ho tenia previst?<br /> <br /> En tercer lloc la seva actitud de negar-ho tot i fer veure que no sap a qui li ha posat el dit.<br /> <br /> El seu menysteniment vers una persona que ocupa precisament un c&agrave;rrec que ell mateix havia ocupat al Bar&ccedil;a...<br /> <br /> La seva incapacitat de recon&egrave;ixer la culpa i demanar disculpes..<br /> <br /> La seva arrog&agrave;ncia inveterada  fins i tot angoixant...<br /> <br /> Veure en Mourinho responent els periodistes despr&eacute;s del partit d'ahir em va fer sentir malament, perqu&egrave; vaig veure que l'entrenador del Madrid s'ho passava malament; per mi, la culpa la t&eacute; el jersei de Leacril que portava en Mourinho,  li picava, el posava nervi&oacute;s i va acabar rebent el primer que passava per all&agrave;, en Tito Vilanova.<br /> <br /> Al Madrid tenen mala pe&ccedil;a al teler i la &uacute;nica soluci&oacute; &eacute;s fer fora un senyor que els d&oacute;na tan mala imatge al m&oacute;n, o canviar el tipus de polos que porta...<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Toni Rodriguez Cortés - Tunísia, després de la revolució]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/tunissia</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/tunissia</comments>
		<pubDate>Thu, 28 Jul 2011 10:34:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/toni/bloc/tunissia</guid>
		<description><![CDATA[Durant els &uacute;ltims quatre anys, he passat les meves vacances d'estiu a Tun&iacute;sia. La meva dona &eacute;s nascuda all&agrave;, i &eacute;s visita &ldquo;obligada&rdquo; cada any a la meva adorable sogra i a tot el conjunt de la meva fam&iacute;lia pol&iacute;tica, que no s&oacute;n pocs, cunyats, cunyades, nebots, nebodes, concunyats i concunyades, aix&iacute; com el de tamb&eacute;, visitar els llocs mes rec&ograve;ndits d'aquest preci&oacute;s pa&iacute;s, que tampoc s&oacute;n pocs. <br /> Per&ograve; aquest any, l'acostament cap a Tun&iacute;sia va comen&ccedil;ar abans del previst, i no per que viatg&eacute;s abans, sin&oacute; pels esdeveniments que all&iacute; estaven transcorrent des que, el 17 de desembre, el jove Mohamed Bouazizi s'auto-immol&eacute;s, calant-se foc enfront de l'ajuntament del seu poble natal, Sidi Bouzid, al sud del pa&iacute;s.<br /> Els esdeveniments se succe&iuml;en de manera molt r&agrave;pida, i la comunicaci&oacute; amb la fam&iacute;lia de la meva dona era escassa i complicada, van tallar les l&iacute;nies telef&ograve;niques i les connexions a Internet de tot el pa&iacute;s, i la poca informaci&oacute; que ens arribava, era a trav&eacute;s de les diferents xarxes socials de la Web, les quals van jugar un paper important&iacute;ssim en el desenlla&ccedil;, no solament en la revoluci&oacute; dels gessamins, sin&oacute; tamb&eacute; en les diferents revolucions que van precedir despr&eacute;s als pa&iuml;sos ve&iuml;ns, Egipte, Alg&egrave;ria, el Marroc, Iemen, Jord&agrave;nia i L&iacute;bia, del com, en aquest &uacute;ltim cas, ha desencadenat en una guerra civil encara existent a dia d'avui. La preocupaci&oacute; va ser m&agrave;xima.<br /> La tranquil&bull;litat va arribar quan van restablir els serveis telef&ograve;nics del pa&iacute;s i vam poder, per fi, parlar amb ells. Tots es trobaven en perfectes condicions.<br /> Aquest any vaig comen&ccedil;ar a buscar vols per a l'estiu molt abans del normal, em donava la sensaci&oacute; de que tenir els bitllets a la m&agrave; ens apropava una mica mes de pressa al retrobament familiar anual. I, aquest any, amb mes ganes que cap altre. El mateix dia, en qu&egrave; es van anunciar a Tun&iacute;sia les primeres votacions democr&agrave;tiques del pa&iacute;s, jo contemplava en el meu escriptori els bitllets d'avi&oacute; per al mes de juliol.<br /> Va arribar el dia. Dilluns 4 de juliol, la meva dona i les nenes ja portaven a Tun&iacute;sia una setmana. <br /> Vaig notar que alguna cosa havia canviat ja, quan vaig aterrar en l'aeroport internacional de Cartago: en el control de passaports, la policia de duanes era molt mes agradable que del normal. Em van preguntar, molt amablement, al fet que es devia la meva visita, van veure que el meu passaport estava decorat ja amb molts segells tunisians d'entrada i sortida del pa&iacute;s, em vaig limitar a respondre que venia de turisme i em van convidar a no deixar de visitar, diferents llocs d'inter&egrave;s. Un any enrere, l'&uacute;nic di&agrave;leg present, en aquest mateix lloc era un simple &ldquo;al sallaam a&rsquo; laykum&rdquo; ( hola) i un &ldquo;shokran&rdquo; (gr&agrave;cies), per la meva banda i un simple murmuri per part de qualsevol policia que et segell&eacute;s el passaport. <br /> La meva dona m'estava esperant en hall d'arribades de l'aeroport al costat d'un dels meus cunyats, l'alegria de tornar a veure-li va ser molt gran. <br /> Una altra anotaci&oacute; de canvi important, era la desaparici&oacute; absoluta de les fotografies de Ben Al&iacute;. Un any enrere, el seu retrat et donava la benvinguda solament descendir de l'avi&oacute;, i es podien contemplar, tamb&eacute;, en gaireb&eacute; tots els negocis, cases i parcs de tot el pa&iacute;s.<br /> La fam&iacute;lia de la meva dona, resideix a Hammamet, coneguda en totes les ag&egrave;ncies de viatges per les seves platges i oferta hotelera. <br /> Cal destacar que a Hammamet resideixen habitualment unes 100.000 persones, podent arribar a mes d'1.000.000 en &egrave;poca estival. Es divideix en dues zones: nord, que &eacute;s on es situa el poble en si, amb la seva mesquita, la seva medina, el seu ajuntament, parcs i zona hotelera, (all&iacute; &eacute;s on habitualment estiuejo, una de les poques sorts que tinc). I la part sud: on s'ha constru&iuml;t un enorme complex tur&iacute;stic exclusivament per a aix&ograve;, el turisme. Meravellosos hotels, medina i mesquites artificials, constru&iuml;des per al gaudi del viatger. Les separen uns 5 quil&ograve;metres, i encara que en les dues parts sol haver-hi prou turisme, (no &eacute;s el cas d'aquest any, on s'han tancat uns 28 hotels, per falta&nbsp;de turisme),&nbsp;&eacute;s la part meridional la que es porta el palmell. <br /> El poble, tant com d&rsquo;altres, va ser dels m&eacute;s sacsejats durant la revoluci&oacute;. El propi president enderrocat i la fam&iacute;lia de la seva dona, el temut &ldquo;clan&rdquo; Travelsi, posse&iuml;en diverses propietats estiuenques a la zona nord, les quals, &iacute;ntegrament van ser cremades, saquejades i algunes fins i tot totalment destru&iuml;des durant les manifestacions. Vaig tenir l'oportunitat de visitar una d'aquestes mansions, concretament la de la filla de Ben Al&iacute; i del seu marit Sakher Materi, que amb sols 32 anys era l'empresari m&eacute;s important i l'home m&eacute;s ric del pa&iacute;s, ja us podreu imaginar com va aconseguir aquest tron. La mansi&oacute; es troba en una magnifica zona residencial de hammamet, enfront de la platja, no podia ser menys. Uns 1000 metres quadrats de resid&egrave;ncia, dividida en dues plantes, jardins i sortida privada a la platja.<br /> Encara es contemplaven les restes de marbre blanc i negre que cobrien, no solament el s&ograve;l, sin&oacute; tamb&eacute; les parets de tota l'estada i els grans sostres senyorials.&nbsp;8 habitacions, cadascuna amb el seu servei i grans finestrals&nbsp;que donaven a la part del&nbsp;mar o a la piscina d'aigua salada que se situava en el jard&iacute;, ja sense aigua. Els sostres negres de sutge, i les milers d'escriptures en &agrave;rab que decoraven les seves parets, suposadament amb missatges al seu ingrat president. Gens que veure, amb el nivell mitj&agrave; del poble tunisi&agrave;. <br /> Just a la porta de sortida, una dona cega demanava almoina. Un metre quadrat d'aquell marbre blanc que folrava les parets de la casa, podr&iacute;a haber-li donat, menjar per dos mesos.<br /> El sou mitj&agrave; a Tun&iacute;sia, est&agrave; sobre els 250 dinars mensuals, uns 128 euros, hi haur&agrave; gent que pugui cobrar m&eacute;s, per&ograve; tamb&eacute; n&rsquo;hi ha que cobren menys, fins i tot gens. Els preus no han variat molt respecte a altres anys, si que ha pujat la carn i el peix. Per posar un exemple la barra de pa, una mica mes gran i gruixuda que la t&iacute;pica baguette d'aqu&iacute;, sol costar uns 10 c&egrave;ntims d'euro, i prendre's un caf&egrave; a les cafeteries per a homes, situades gaireb&eacute; una al costat de l'altra, surt per 400 milims, uns 20 c&egrave;ntims d'euro. Encara que ens pugui semblar barat, per a ells no ho &eacute;s, tenint en compte els seus salaris.<br /> Aquest any he pogut contemplar tamb&eacute;, rotllanes de persones, homes &iacute;ntegrament, compartint opinions diverses sobre pol&iacute;tica,&nbsp;una cosa impensable un any enrere, quan en qualsevol moment els podien arrestar per dir&nbsp;qualevol cosa pujada de to, en refer&egrave;ncia al r&egrave;gim o a temes pol&iacute;tics. Hi havia ulls i orelles a totes les cantonades. <br /> Encara que el poble tunisi&agrave;, sempre s'ha mostrat amable i acollidor amb el viatger, &eacute;s aquest any que m&eacute;s he notat la seva proximitat, quan s&rsquo;anadonaven que era espanyol ( el concepte catal&agrave;-espanyol no est&agrave; diferenciat all&agrave;) em donaven la m&agrave; amb efusivitat, fins i tot s'abra&ccedil;aven a mi, cal recordar que Espanya, va ser un dels primers pa&iuml;sos que va rebutjar el r&egrave;gim de Ben Al&iacute;. No s&oacute;n tan efusius amb els francesos. <br /> Les cases i negocis, havien canviat el retrat del seu president, penjat abans a les seves parets, pel de la bandera nacional. Tots, en general, esperen amb alegria les tan esperades eleccions generals, fixades per al mes d'octubre. <br /> El que si hi ha, &eacute;s molt dubte, es presenten&nbsp;ni m&eacute;s ni menys&nbsp;que 96 partits pol&iacute;tics. Els hi ha de dreta, d'esquerres, sindicats, comunistes, i com no podia ser menys, en un pa&iacute;s, en la seva majoria musulm&agrave;, partits islamistes o religiosos. Uns m&eacute;s radicals que d&rsquo;altres. <br /> En general, no volgu&eacute;s creure,per el que he pogut parlar amb ells, que sort&iacute;s triat en les seves properes eleccions, un d'aquests partits religiosos, ja que la majoria dels tunisians , saben les conseq&uuml;&egrave;ncies que els podria implicar. Actualment, &eacute;s el pa&iacute;s m&eacute;s liberal del m&oacute;n&nbsp; Magreb&iacute;. El nivell d'estudis en tot el pa&iacute;s &eacute;s alt&iacute;ssim (la meva dona, no habent acabat els estudis universitaris parla i escriu&nbsp;5 idiomes)&nbsp;estudiar &eacute;s totalment gratis, fins i tot la universitat, a on els hi paguen&nbsp;&nbsp;el menjar i el dormir. <br /> La dona, a difer&egrave;ncia de molts pa&iuml;sos ve&iuml;ns, t&eacute; els mateixos drets que el de qualsevol home, i en la majoria de les seves oficines estatals, com a correus o companyia de la llum etc., s&oacute;n elles les que ocupen un nom mes elevat de llocs de treball. A Hammamet, per exemple, el director de l'oficina central de tel&egrave;fon (tunis telecom), &eacute;s una dona.<br /> El que tamb&eacute; ha canviat molt, &eacute;s la pres&egrave;ncia policial als seus carrers. Quan abans te'ls trobaves en cada rotonda o per qualsevol carrer i a qualsevol hora, ara, no hi ha m&eacute;s que algun punt concret de vigil&agrave;ncia en carreteres i gaireb&eacute; cap pels carrers. Aquesta &eacute;s la causa, que en general s'hagin incrementat els robatoris en tot el pa&iacute;s, i que s'hagi perdut una mica la seguretat que abans existia. &Eacute;s el que es comenta per la seva gent, a t&iacute;tol personal, no he tingut cap problema al referit. La pres&egrave;ncia d'helic&ograve;pters militars sobrevolant pels pobles i la capital &eacute;s constant.<br /> A part de Hammamet, he pogut visitar alguna poblacions de la costa centre del pa&iacute;s, com Sousse, en la qual es troba, una de les medines mes grans de Tun&iacute;sia i la que posseeix el port pesquer m&eacute;s important del pa&iacute;s, o Port-el-Kentaoui, la qual vindria a ser el Marbella de Tun&iacute;sia, a petita escala, amb els seus iots i apartaments de luxe. No existeix cap rastre de revoluci&oacute; en aquests llocs. <br /> En fi, despr&eacute;s de tres setmanes de platja, relaxaci&oacute; total, i de veure que en general els tunisians segueixen en els seus quefers normals, toca l'hora de la tornada. <br /> Volgu&eacute;s animar a tot aquell que desitgi visitar el pa&iacute;s, que ho faci sense por. &Eacute;s un pa&iacute;s molt tranquil, amb gent molt amable i acollidora, amb encants en cadascun dels seus racons. &Eacute;s l'&uacute;nica manera que tenim els europeus, de posar el nostre granet de sorra per ajudar a tot i cadascun dels tunisians que el dia 14 de gener van dir que &nbsp;ja n'hi havia prou.&nbsp;<br /> I es que,&nbsp;un dia a Tun&iacute;sia, i un s'estranya de la calma que contagia el pa&iacute;s. Dos dies i un s'acostuma a caminar a poc a poc. Tres dies i un acaba definitivament sent devorat per aquesta simp&agrave;tica mandra que et deixa aplatanat, sense ganes de fer gran cosa, per&ograve; amb un somriure pesat de benestar. <br /> Espero, ja, ansi&oacute;s, la volta per a l'any que ve i seguir podent veure passar la vida, a poc a poc, prenent un te amb ametlles assegut en qualsevol terrassa d&rsquo;aquest meravell&oacute;s pa&iacute;s.<br /> <br /> TONI<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Carles Codolà Vilahur - El sou de l'alcalde]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-carles-codola/bloc/el-sou-de-lalcalde</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-carles-codola/bloc/el-sou-de-lalcalde</comments>
		<pubDate>Fri, 01 Jul 2011 17:41:28 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-carles-codola/bloc/el-sou-de-lalcalde</guid>
		<description><![CDATA[Pot cobrar un alcalde menys que el cap de la policia local? o que el secretari municipal? o que algun funcionari de carrera en molts municipis de Catalunya?<br /> <br /> Aquestes reflexions que feia un regidor de l'Ajuntament de Cass&agrave; tenen una resposta i &eacute;s que s&iacute; en molts municipis de Catalunya; aix&ograve; passa perqu&egrave; la llei no s'ha adaptat a la realitat i es mant&eacute; l'esperit que hi havia fa m&eacute;s de trenta anys que basava l'elecci&oacute; de c&agrave;rrecs pol&iacute;tics en el convenciment que la seva feina era una &quot;vocaci&oacute;&quot; que no exigia contraprestaci&oacute; econ&ograve;mica degudament regulada.<br /> <br /> Fa trenta-dos anys que hi ha ajuntaments democr&agrave;tics i continuem sense tenir clar el que ha de cobrar un alcalde o un regidor i cada vegada que aquest tema es toca en un ple s'aixeca una polseguera considerable i tothom es veu en cor de considerar que un altre cobra massa sobretot si cobra m&eacute;s que un mateix.<br /> <br /> En el cas de Cass&agrave; l'error de CiU ha estat proposar un increment de salari, encara que sigui econ&ograve;micament poc remarcable pel que fa a retribuci&oacute; directa a l'alcalde. En aquests moments de crisi en els que encara hi ha molts treballadors p&uacute;blics que continuen amb el salari rebaixat un 5%, en els que hi ha moltes fam&iacute;lies que han vist reduir els seus ingressos de manera dr&agrave;stica per les fallides de les empreses (algunes de locals ben importants) no &eacute;s est&egrave;tic que una de les primeres decisions de l'alcalde sigui la d'apujar-se el sou en relaci&oacute; al seu predecessor. Ni &eacute;s est&egrave;tic ni &eacute;s &egrave;tic (no recordo haver-ho llegit en el programa electoral) i demostra una manca de sensibilitat vers el col&middot;lectius m&eacute;s afectats per la crisi.<br /> <br /> Hi va haver una &egrave;poca en la que es deia que el que havia de fer un alcalde &eacute;s cobrar el mateix que cobraria si continu&eacute;s exercint la seva vida laboral normal. &Eacute;s a dir que si un alcalde &eacute;s mestre o professor, o metge o paleta, a l'hora d'accedir a l'alcaldia continu&eacute;s cobrant com si continu&eacute;s treballant en el que feia abans. Aquests opci&oacute; &eacute;s complicada per diversos motius: obre la porta a unes difer&egrave;ncies importants entre un alcalde i un altre fins i tot del mateix poble, pot generar molts suspic&agrave;cies sobre el que poden arribar a cobrar en determinades feines poc controlables, no t&eacute; en compte la major o menor dedicaci&oacute; d'hores al nou c&agrave;rrec... per la qual cosa no &eacute;s una alternativa viable.<br /> <br /> Una altra opci&oacute; seria que es pogu&eacute;s establir un salari relacionat amb la tasca real i la productivitat d'un alcalde. Qu&egrave; fa m&eacute;s hores que un rellotge perqu&egrave; la seva tasca li exigeix? cobra m&eacute;s. Que aconsegueix inversions i actuacions positives per al poble i que el municipi tingui m&eacute;s i millors serveis amb menys impostos? que cobri m&eacute;s, tamb&eacute;. A la pr&agrave;ctica no cal ni dir que aquesta soluci&oacute; tan justa &eacute;s for&ccedil;a impossible d'aplicar sobretot si resulta que l'alcalde ni treballa ni rendeix i alg&uacute; s'ha de responsabilitzar de retallar-li el sou.<br /> <br /> Per tant queda com a opci&oacute; m&eacute;s factible la d'establir de manera general uns salaris b&agrave;sics per a tots els ajuntaments del pa&iacute;s, que anessin regulats per llei i si m'apureu que sortissin de fons que no fossin municipals (aix&ograve; ajudaria sobretot als pobles petits que tindrien m&eacute;s recursos per altres accions). Aquesta llei estalviaria molts de problemes, discussions i debats i segurament ajudarien a comen&ccedil;ar amb bon peu cada legislatura, ja que els ajuntaments no haurien de comen&ccedil;ar debatent sobre un tema tan espin&oacute;s i tan delicat.<br /> <br /> Pel que fa a Cass&agrave; l'alcalde crec que continuar&agrave; cobrant menys que alguns dels treballadors que t&eacute; sota les seves ordres (imaginem-nos aquesta situaci&oacute; en una empresa privada!) per&ograve; la decisi&oacute; d'incrementar-se el<a href="http://www.tusalario.es/main/noticias/salario-de-los-ejecutivos-en-espana"> salari als nivells d'un t&egrave;cnic superior amb experi&egrave;ncia i dedicaci&oacute; plena,</a> objectivament parlant, no deixa de ser raonable si es compara amb una empresa amb un pressupost de m&eacute;s de deu milions d'euros i mes de cent treballadors sota la seva responsabilitat. <br /> <br /> Malgrat tot, la decisi&oacute; d'apujar el sou de l'alcalde sempre ser&agrave; impopular i potser per aix&ograve; es fa al primer ple de la legislatura confiant que en quatre anys el resultat de la gesti&oacute; sigui bo i la gent pugui arribar a considerar ben emprats aquests diners.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Maymí Coloreu - han tornat les orenetes ...]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/han-tornat-les-orenetes</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/han-tornat-les-orenetes</comments>
		<pubDate>Wed, 29 Jun 2011 15:21:42 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/han-tornat-les-orenetes</guid>
		<description><![CDATA[Han tornat les orenetes...<br /> <br /> ... i han trobat la casa buida. Despr&eacute;s de quaranta-dos anys de compartir la companyia, durant els mesos m&eacute;s calorosos de l&rsquo;any, aquest 2011 ha estat una sorpresa per les orenetes que han pogut fer els seus nius als racons de les finestres sense que ning&uacute; els molest&eacute;s.<br /> <br /> La casa sempre plena, i en aquesta temporada de l&rsquo;any amb un cert neguit per salvar els finestrals de les cagarades dels ocells, avui est&agrave; desemparada, sola, plena de pols i els finestrals plens de cagarades d&rsquo;oreneta que cauen dels nius, penjats de les cantonades de les finestres, on les s&agrave;vies bestioles han constru&iuml;t, amb el fang recollit de la bassa m&eacute;s propera, tot ajustant cada c&agrave;rrega al costat de l&rsquo;anterior, amb el temps suficient que en faciliti l&rsquo;adhesi&oacute; ferma i resistent, tot fent possible un niu arrodonit, ferm i segur on passaran tot aquest temps de bona&ccedil;a; on neixer&agrave; la nova generaci&oacute; que gravar&agrave; als seus cervells, sense necessitat de les noves tecnologies, el lloc on, a la pr&ograve;xima primavera, tornaran per a seguir el cicle que els seus avantpassats van iniciar.<br /> <br /> Pero tinc el convenciment que, malgrat hauran tingut m&eacute;s f&agrave;cil la construcci&oacute; de les seves &ldquo;cases&rdquo;, hauran plorat la soledat que els ha tocat viure aquesta estada a &ldquo;casa seva&rdquo; on passen les vacances d&rsquo;estiu.<br /> <br /> Desitjo que les noves generacions d&rsquo;orenetes continu&iuml;n visitant cada any la/les casa/es &ldquo;seves&rdquo; i que les tornin a trobar plenes de gent que, encara que a vegades competeixen per a mantenir-la neta i sense nius, al fons es fan companyia i ja se sap que en aquesta lluita sempre guanyen els m&eacute;s tossuts; a &uacute;ltima hora fent els nius on el pal o el m&agrave;nec de l&rsquo;escombra no hi arriba per a esmicolar la feina feta.<br /> <br /> Orenetes: benvingudes i desitjo que quan torneu estigueu ben acompanyades.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Joan Maymí Coloreu - premis fundacio valvi 2011]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/premis-fundacio-valvi-2011-1</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/premis-fundacio-valvi-2011-1</comments>
		<pubDate>Sat, 04 Jun 2011 16:03:55 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/joan-maymi/bloc/premis-fundacio-valvi-2011-1</guid>
		<description><![CDATA[Premis Fundaci&oacute; Valvi 2011.<br /> <br /> El passat dijous, 2 de juny, a la Sala Miquel Mart&iacute; i Pol de la Fundaci&oacute; Valvi, a Girona, es van atorgar els Premis de la Fundaci&oacute; en la seva VI Convocat&ograve;ria. <br /> <br /> S&oacute;n tres: el Premi Joaquim Codina i Vinyes, &ldquo; a la persona o entitat que hagi destacat i acrediti una traject&ograve;ria reconeguda en el camp de la preservaci&oacute; del patrimoni mediambiental i paisatg&iacute;stic... El Premi Joan Saqu&eacute;s i Roca, &ldquo; a la persona o entitat que hagi destacat i acrediti una traject&ograve;ria reconeguda en el camp de la preservaci&oacute;, conservaci&oacute;, difusi&oacute; o restauraci&oacute; del patrimoni cultural i art&iacute;stic... I el tercer, el Premi Salvador Sunyer i Aimeric, &ldquo;a la persona o entitat que hagi destacat i acrediti una traject&ograve;ria reconeguda en el camp de la Solidaritat i la Cooperaci&oacute;... Tots tres premis tenen com a espai d&rsquo;actuaci&oacute; el marc de les comarques gironines. <br /> <br /> El Premi Joaquim Codina i Vinyes va ser atorgat a la Revista Gavarres. &ldquo;La revista Gavarres &eacute;s hist&ograve;ria, &eacute;s gastronomia, &eacute;s llengua. &Eacute;s fauna i flora. Costums. Pedres. Per&ograve; pel damunt de tot aix&ograve; hi ha les persones...&rdquo; En nom de totes les persones que treballen, semestralment &ldquo;Gavarres&rdquo; va recullir el Premi el seu Director en Pitu Basart i Sala que va donar les gr&agrave;cies pel Premi, en reconeixament a la feina que s&rsquo;est&agrave; fent, aix&iacute; com a tota la gent que hi ha col.laborat en aquests nou anys d&rsquo;exist&egrave;ncia, i especialment a l&rsquo;&Agrave;ngel Madri&agrave;, &agrave;nima de l&rsquo;editorial. La glossa del premi la va fer en Joan Boadas que va ressaltar la relaci&oacute; d&rsquo;amistat i de mestratge que tenia amb el cassanenc Eloi Madri&agrave;, de qui va dir, m&eacute;s o menys, que coneixia tots els espais, racons, esp&egrave;cies vegetals i animals .... que hi ha a aquestes nostres muntanyes. <br /> <br /> El Premi Joan Saqu&eacute;s i Roca es va concedir a Joaquim Puigvert i Pastells, nascut a Vilob&iacute; d&rsquo;Onyar el 1928, &ldquo;...ha compaginat durant tota la seva vida el treball de farmac&eacute;utic amb les seves aficions: la fotografia i el cinema. &Eacute;s autor d&rsquo;unes divuit mil fotografies de tem&agrave;tica diversa... i ha realitzat una trentena llarga de pel.l&iacute;cules de tem&agrave;tica diversa....&rdquo; El cassanenc Joaquim Jubert i Gruart va fer la glossa de la figura i l&rsquo;obra del premiat.<br /> <br /> I el Premi Salvador Sunyer i Aimeric es va concedir al &ldquo;Centre de Formaci&oacute; d&rsquo;Adults de Salt Les Bernardes&rdquo; . Ara fa trenta-sis anys de la seva constituci&oacute;. I en la glosa, que va fer l&rsquo;Antoni Puigvert, es va ressaltar la feina feta per tanta gent que hi ha treballat fent esment expr&eacute;s d&rsquo;en Sebas Parra, Joan Colomer, ...<br /> <br /> Aquesta refer&egrave;ncia em va refrescar la mem&ograve;ria i vaig recordar que a Cass&agrave; de la Selva , l&rsquo;any 1983, fa vint-i-vuit anys, tamb&eacute; es va constitu&iuml;r una l&rsquo;escola d&rsquo;Adults &ldquo;la Popular&rdquo;; que pel curs 1986-1987 va convocar els cursos de Graduat Escolar; Catal&agrave; Nivell B; Catal&agrave; Nivell C; Angl&egrave;s 1r. Nivell; Angl&egrave;s 2n. Nivell; Franc&egrave;s 1r. Nivell; Tap&iacute;s i Macram&egrave;; Curs de Catal&agrave; Comercial; Curs d&rsquo;Angl&egrave;s Comercial; Curs d&rsquo;Hist&ograve;ria de Catalunya; Curs de gesti&oacute;, finan&ccedil;ament i comptabilitat de les petites i mitjanes empreses; Curs de Tall i Confecci&oacute;; Curs de brodats; Curs d&rsquo;Introducci&oacute; a la Inform&agrave;tica de Gesti&oacute; i Curs d&rsquo;Iniciaci&oacute; a la Cuina. <br /> <br /> En aquells anys les persones responsables eren la Carme Porsell, la M&ordf; Dolors Gispert i la Xon S&agrave;bat. Posteriorment l&rsquo;escola va canviar el nom de &ldquo;La Popular&rdquo; pel de &ldquo;Manuel Tolos&agrave; Surroca&rdquo;.<br /> <br /> A finals dels anys vuitanta l&rsquo;escola es va adaptar les necessitats de les persones immigrades que no sabien ni escriure ni llegir i, no cal dir, ni catal&agrave; ni castell&agrave;.<br /> <br /> Si la voluntat de les gestions municipals posteriors haguessin estat m&eacute;s decidides i encertades en aquest tema moltes m&eacute;s haurien estat les persones que se n&rsquo;haguessin beneficiat, i en general el poble de Cass&agrave;, per&ograve;...., i potser el &ldquo;Salvador Sunyer Aimeric&rdquo; algun any hagu&eacute;s estat per l&rsquo;esperit de l&rsquo;Escola d&rsquo;Adults de Cass&agrave; &ldquo;La Popular&rdquo;, m&eacute;s tard &ldquo;Manuel Tolos&agrave; i Surroca&rdquo;.<br /> <br /> De totes formes &ldquo;mentre hi ha vida hi ha esperan&ccedil;a&rdquo;.<br /> <br /> Joan Maym&iacute; i Coloreu.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[M. Dolors Godoy i Rotllens - violència]]></title>
		<link>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/violencia</link>
		<comments>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/violencia</comments>
		<pubDate>Sat, 04 Jun 2011 09:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://blocs.cassadigital.cat/mdolors-godoy/bloc/violencia</guid>
		<description><![CDATA[<div style="text-align: justify">Hem seguit sovint les demandes d&rsquo;associacions de pares o entitats pedag&ograve;giques demanant que es controlin els horaris dels programes de sexe, petici&oacute; ben lloable per cert. Per&ograve;, qui controla els horaris de la viol&egrave;ncia en els mitjans audiovisuals?<br /> <br /> Ja fa uns anys, a Su&egrave;cia, pa&iacute;s considerat molt lliberal, es va dur a terme una experi&egrave;ncia sobre aquest tema que consistia en el seg&uuml;ent: En una llar qualsevol on hi havia uns infants de curta edat, no importava el sexe, se&rsquo;ls deixava jugar en una sala on hi havia una tele. Quan m&eacute;s entretinguts estaven amb els seus jocs se&rsquo;ls hi connectava un programa de sexe pur i dur; els infants, atrets per la fressa de la tele es giraven a mirar-la i quan veien de qu&egrave; es tractava, li donaven l&rsquo;esquena i seguien amb els seus jocs. Canviaven l&rsquo;escena i en lloc d&rsquo;una pel.l&iacute;cula porno en posaven una de guerra i la mainada, al mirar-la, deixaven els seus jocs i comen&ccedil;aven a tirotejar-se amb els ditets sense apartar la vista del que estaven veient.<br /> <br /> Dins quins horaris veiem viol&egrave;ncia en els mitjans audiovisuals? Tots els noticiaris venen carregats de guerres, violacions dels drets humans, criatures torturades, infants cercant menjar en els abocadors, viol&egrave;ncia de g&egrave;nere...i en els canals de tele porqueria va &ldquo;in crescendo&rdquo; la viol&egrave;ncia verbal i psicol&ograve;gica fins a nivells veritablement obscens. <br /> <br /> Es preocupen totes les fam&iacute;lies de no potenciar la viol&egrave;ncia? Pregunteu als educadors quantes vegades,en intentar posar un c&agrave;stig a un alumne adolescent per una falta greu, s&rsquo;han hagut d&rsquo;enfrontar a uns pares irats els quals, davant dels seus fills, els han defensat i han acusat als mestres d&rsquo;intolerants i injustos...<br /> <br /> Ara diuen, amb aquells titulars tremendistes que tant agraden als mitjans de comunicaci&oacute;, que puja una joventut perduda a causa de la crisis...Si &eacute;s veritat que la crisi pot produir aquests efectes, que passar&agrave; si al damunt aquesta generaci&oacute; creix violenta i agressiva? Quin futur ens espera?<br /> <br /> I no &eacute;s sols un problema de joventut sin&oacute; un reflexa del que els hi estem inculcant. Mireu sin&oacute; aquesta mateixa web durant aquest per&iacute;ode electoral. N&rsquo;hi ha prou amb qu&egrave; alg&uacute; intenti donar a con&egrave;ixer, amb tots els respectes, la seva opini&oacute;, perqu&egrave; qualsevol , amb molta covardia, emparat en l&rsquo;anonimat, deixi sortir tota la ira i viol&egrave;ncia que porta acumulada dins seu... Efectivament: quin futur ens espera?<br /> <br /> <br /> <br /> &nbsp;</div>]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>

