Les imatges són per a reflexionar i entendre que no ho fem prou bé.

Tenim un parc per a infants acabat d'instal·lar i ningú no s'ha fet càrrec del seu manteniment.

Les herbes hi creixen per tot arreu, els matolls són allà on volen i com que es veu que ningú no hi va d'aquí a mig any ja resultarà impracticable.

Un es pregunta: per què es va muntar un parc si després no es pot mantenir?

Per què es va muntar un parc si resulta que ningú no el fa servir ja que en tenen un altre ben aprop?

Al mateix temps observem com el costat del parc s'ha convertit en un autèntic abocador incontrolat. I no es tracta que els escombriaires facin vaga ja que els objectes que hi veiem no són els que correspondrien als residus ordinaris. Hi tenim de tot des de cadires a xarxes passant per restes de tela, penjador i centenars d'altres objectes diversos que envaeixen el parc de la mainada.

Qui ho ha llançat allà? Per què la gent no fa servir la deixalleria? I com és que ningú no ha actuat contra aquesta indecència procurant tornar a deixar l'espai adequat?.

Aquí hi ha unes responsabilitats compartides d'administració i de veïns que difícilment se solen acceptar.

Tothom és el primer de criticar quan l'Ajuntament no actua correctament (neteja del parc); però hi ha algú que s'atreveixi a fer autocrítica davant la pròpia responsabilitat a l'hora de complir unes mínimes normes municipals? (abocaments incontrolats).

Potser no hi té res a veure però m'ha semblat curiós que els veïns del Mas Cubell es preocupin dels hipotètics problemes d'una instal·lació que s'ubicarà a un quilòmetre de casa seva, quan al costat mateix de casa seva hi tenen un problema més gros