“Si us plau, la pròxima vegada els que s’esperin que siguin els periodistes”, Va ser la frase que em va quedar gravada de l’estada de Josep Guardiola fa un any i mig a Cassà de la Selva amb motiu de la visita del Barça B, per jugar el partit de tercera divisió contra la UD Cassà. Aquell partit va acabar amb victòria del Cassà per 3 a 2 però com ja saben tots els afeccionats, això no fou obstacle perquè el filial blaugrana assolís l’ascens a Segona B on ha jugat aquesta temporada.

El record de Cassà li devia quedar ben marcat a Josep Guardiola, ja que uns mesos després, quan el seu equip, encara el B, es jugava les garrofes de l’ascens va posar l’exemple del nostre poble a l’hora d’incentivar els seus jugadors per estimular-los a aconseguir l’ascens: els va venir a dir que si volien estar una altra temporada jugant en camps com el Cassà (i el Masnou em sembla que va afegir) o volien arribar a primer equip i triomfar com a jugadors. El resultat d’aquesta motivació ja el sabem.

Quan en Pep Guardiola va passar per Cassà va donar la imatge de ser un professional del futbol que tenia una fita personal ben clara i que el seu pas pel Barça B era com la penyora que havia de pagar per aconseguir el seu objectiu final: triomfar en el primer equip.

Per això va demostrar estar plenament implicat en el projecte que en aquell moment li tocava engrescar: pujar l’equip del Barça B i fer-ho com si fos la fita més important de la seva trajectòria esportiva.
I en l’aspecte humà, quan va venir a Cassà, l’11 de novembre de 2007, ho va fer com si Cassà no fos un dels camps menys engrescadors, -que després utilitzaria per incentivar els seus jugadors- sinó com si fos un estadi de primera divisió.

La bona educació i el bon tracte vers tothom va ser –ne la nota destacada i va demostrar que el camp del Cassà malgrat la seva modèstia es mereixia tenir-ne tota la consideració. Dimecres al vespre en Guardiola va dir que havia guanyat al millor equip del món; quan va perdre amb el Cassà va dir que havia estat derrotat per un gran equip.

Tot i que la derrota es notava que li coïa a un guanyador com ell, Pep Guardiola va assumir amb elegància i modèstia el resultat. I va reconèixer que el seu equip - amb jugadors que ara ja han debutat i en algun cas triomfat al primer equip com Sergio Busquets, Pedrito o Marc Crosas (al Celtic)- davant el Cassà no va saber llegir com calia un partit que calia afrontar amb més intensitat.

Ahir en Guardiola acabava de triomfar a l’Olímpic de Roma i segur que no es recordava dels partit contra el Cassà; jo sí que recordo que en acabar el partit i fer-lo seure en una improvisada sala de premsa, amb una taula amb la bandera del Cassà, veient que els tècnics de TV Barça encara no havien acabat de posar els micros, em va dir: “escolta, la pròxima vegada, que els que s’esperin siguin els periodistes” i va afegir potser perquè no ens penséssim que anava d’estrella, “no és per res, només perquè ho tingueu present, que sempre es fa així”.

Estic segur que en Pep ja sabia que no hi hauria propera vegada, que el seu pas pel Barça B, pel camp del Cassà era una etapa, una penyora que calia pagar, però que seria una anècdota en la seva trajectòria esportiva. I que els temps que ell hauria d’esperar els periodistes serien ben efímers...

Una declaració d'amor

Es la que ha aprofitat per fer l'exregidor de l'Ajuntament de Cassà i actualment advocat del grup d'ERC al parlament espanyol, Jordi Casadevall.
Ell va anar a celebrar a la Cibeles -ja son ganes- el triomf del Barça contra el Manchester i va sortir per les pantalles de les televisions de tot Espanya -per Antena 3- fent una declaració d'amor. Tal i com ho sentiu. El noi de can Muixac va dir que el fet d'anar a la Cibeles era el fruit d'una aposta i va tancar dient: Montse, t'estimo.

Aquesta festa major -suposo que no se la perdrà- quan el trobem pel carrer el podrem felicitar