Suposo que el del Nadal passat -aquell en el que deia que la justícia havia de servir per a tots i que compartia les situacions d'incertesa que passaven molts els seus compatriotes per culpa de la crisi econòmica- serà el seu darrer discurs com a Rei. Com a mínim demostraria que la societat té capacitat de reacció per fer fora de la vida publica els subjectes menys recomanables.
L'accident d'avui reuneix tots els requisits per demanar una destitució/dimissió fulminant -ni que sigui per mentider- de l'actual cap visible del regne d'Espanya. Es gasta 50.
Llegir més
divendres, 18 maig de 2012 | 20:47h
Perfil
Joan Carles Codolà Vilahur 
Sóc periodista si bé només n'exerceixo a mitja jornada. Fa 15 anys que sóc director de Llumiguia i a partir d'ara també portaré el timó del cassadigital.ca
Últimes entrades
Arxiu
Altres blocs
- Joan Maymí Coloreu
actualitat? i tant! el que no sé és si ens en sortirem. - Joan Maymí Coloreu
els efectes del tsunami del Japó - Toni Rodriguez Cortés
La Salle - Joan Maymí Coloreu
tres cents cinquanta càrrecs de la generalitat..... - Joan Maymí Coloreu
Abans eren molt nets i ara som molt bruts...? O potser és al revés?
Bloc de Joan Carles Codolà Vilahur
DISSABTE, 14 ABRIL 2012 15:17h
L'empresa que organitzà el safari del rei d'Espanya feia servir aquesta foto de promoció.
El darrer discurs del Rei
202 lectures
Un comentari
Enviar
DIMARTS, 27 MARÇ 2012 16:49h
Ajudem en Richi!
Normalment sóc força escèptic sobre la versemblança d'algunes crides que arriben per correu electrònic sobre demandes d'ajuda per a nens perduts o infants malalts.
Aquest cop faig una excepció; potser perquè m'ha enviat la crida algú que conec i que m'assegura que coneix l'infant, de mare palamosina. I l apetició és ben senzilla.. un euro al mes. Us hi apunteu?
La formula és ben senzilla. (Sovint l’apliquem a la producció d’un projecte de disc o de llibre que intuïm que pot ser de qualitat). Es tracta de l’aportació personal d’un euro al mes, per via bancària i durant el període que vulgueu, una quantitat mínima, irrisòria, però que, sumada a l’euro que molts altres també puguem aportar, poden fer que el somni d’aquest infant —i dels seus angoixats pares— esdevingui una realitat tangible, i allí on ara tot és foscor, torni la llum, i on ara hi ha només tristor, torni la rialla.
Llegir més
DIUMENGE, 19 FEBRER 2012 16:55h
Rafel Nadal
Quan érem feliços
Ara farà dos anys, a la Festa Literària de Cassà es va convidar el que llavors era Conseller de polític territorial d'obres Públiques, Joaquim Nadal, amb motiu dels cent anys del Dr. Ruscalleda. Sense que ho sabéssim, en el seu entranyable i impecable parlament, l'exalcalde de Girona ens va avançar un petit fragment de llibre que acaba de publicar el seu germà, Rafel Nadal, titulat Quan érem feliços.
Quim Nadal ens va parlar de les trobades familiars a la casa que ara és la seu de l'Ajuntament de Cassà, de les sortides amb els cosins de can Ruscalleda i dels seus volts pel poble amb algunes escenes que ara es poden trobar en el llibre d'en Rafel. Cassà és un dels pobles protagonistes del llibre d'en Rafel, per bé que encara ho és més la Fosca i El Collell, tota vegada que el llibre de l'exdirector d'El Periódico és talment un llibre de memòries d'una colla de germans en el seu procés de fer-se homes.
Llegir més
DILLUNS, 12 SETEMBRE 2011 20:03h
Jennifer, Castefa i el boomerang
Un dels vídeos que està fent fortuna actualment a Internet és un el que es veu l'expresident Jordi Pujol, en una conferència a Igualada en la qual exposa el seu missatge a partir de la cançó de l'estiu dels Catarres, "Jenifer".
Amb l'estil planer que el caracteritza, Pujol ens explica què vol dir la cançó, què és castefa, qui pot ser la Jenifer, què vol dir tunejar un cotxe, de quin Pont aeri parlen els Catarres.
Llegir més
Publicat avui a les 15.58h
L'home del polo de Leacril
Tinc un record d'infantesa, com el del gust de les madalenes de Proust, que està fixat en el tacte delicat i aspre al mateix temps, curiós i un xic inaguantable, d'uns jerseis de punt de fibra sintètica que es deien de Leacril i que durant uns anys es van posar de moda.
No sé si encara se'n fan de polos de Leacril però ahir vaig veure un home per la tele que em va fer l'efecte que en portava un. Era l'entrenador del Madrid, Jose Mourinho, que amb aquell polo de color marrò fosc em ve recordar la meva infantesa i els polos de Leacril que feien molt bonic, que no s'havien de planxar mai, però que al final del dia et deixaven la pell ultrasensible.
Llegir més