En Jaume Abel ens ha deixat
Quan la Dolors em va comunicar que en Jaume havia mort vaig quedar de pedra. Vaig pensar que era imposible que una persona amb una vida tan austera; una vida feta i compartida amb la natura des del dia que va nàixer; una vida plena d’actituds positives per a qui el necessitava; amb un caràcter a vegades hostil, sí, però que en segons canviava cap a la serenor, la tranquilitat, l’acolliment; que moltes vegades callava per no ofendre o en comprovar que la seva posició podia molestar a algú.
Llegir més