D’un temps ençà porto llegint a vàries publicacions de tirada diària i a altres de mes puntual, articles amb la temàtica del títol d’aquest que teniu davant la vostra pantalla. En la majoria dels casos, el debat es centra en la manca de grups i d’idees i en la falta d’algun relleu, d’ aquells que suposadament varen deixar el llistó a gran alçada, i que en el seu moment varen esser els artífexs d’aquell fenòmen anomenat rock català.

La veritat és que amb la distància, cada vegada que pronuncio aquesta paraula em fa un xic mes d’orticària, i em pregunto si aquell boom politico-institucional-mediatic tantes vegades recordat i lloat, no ha estat a posteriori el causant de tota una sèrie d’opinions i de cercles tancats i retroalimentats que han fet mes mal que be a la música del nostre país. Son aquestes postures d’estancament, de tarannà un pèl conservador i d’esperit poc agosarat, les que en comptes d’intentar fer un pas endavant, omplen pàgines de premsa, ones radiofòniques i imatges de televisió pregonant una suposada crisi del sector.

Doncs senyors, a mi el que em sembla és que el panorama musical del nostre país gaudeix d’una salut immillorable, i que almenys en la parcel·la dels qui creen i interpreten la música podem parlar d’una sana i anhelada normalització. Així, i fent un cop d’ull ràpid al panorama musical català podem trobar grups d’electro, de punk, de hardcore, de rock, d’ska, de Folk , de rumba, cançó d’autor etc. Però no unicament podem parlar d’un ventall molt ampli d’oferta, sinó que a mes a mes gran part d’aquestes iniciatives gaudeixen d’un nivell totalment exportable, i tant és així, que segurament mes d’un es faria creus de les gires internacionals que fan alguns grups que no han sortit mes que a la revista del seu barri.

De totes maneres i fent un símil marcadament cassanenc podríem dir que tenim una de les tres potes del gos de Can Benet curades. Es obvi però, que encara ens falten les altres dos, la normalització de l’escena on exposar aquest producte, i la normalització de la col·laboració de les institucions i els mitjans.
Diu molt encertadament una persona a la que jo (encara que no s’ho pensi) m’escolto molt, que per desgràcia som un país de pandereta....doncs perquè no intentem trencar aquest tòpic amb una bona dosis d’autoestima musical???

928 lectures Un comentari

Enviar

---

Etiquetes: música, català, rock català